Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Paula Ramírez Ibáñez va entrar al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat l’octubre del 2012. Aquesta serà l’última temporada en la categoria júnior. Quan va venir a viure a Sant Cugat (tenia 4 anys) va continuar fent natació sincronitzada a la seva exescola, l’Europa. Entrena set dies a la setmana.
A banda de diferents campionats de Catalunya i d’Espanya, la santcugatenca va penjar-se la medalla de bonze en l’últim europeu júnior, que es va celebrar el maig del 2013 a Polònia. També el 2011 es van adjudicar el subcampionat europeu júnior. Tot i ser júnior, ja ha debutat en una competició oficial amb l’equip absolut espanyol.
Com es presenta aquesta temporada?
Aquesta temporada pertanyo a la categoria júnior de segon any i amb l’equip preparem el mundial júnior que es farà a l’octubre, a banda dels Campionats de Catalunya i d’Espanya. Estic entrenant molt.
A banda de preparar aquest mundial júnior, el seu repte més immediat és entrar a formar part de l’equip espanyol absolut?
Porto tota la meva vida volent entrar a l’equip absolut. Tothom ha somiat alguna vegada participar en uns Jocs Olímpics... Però entrar a l’equip absolut és una qüestió únicament d’edat, no del nivell esportiu que una pugui tenir. Fins l’any que ve no sóc de categoria absoluta. Crec que les tècniques confien en mi. He guanyat moltes medalles i crec que m’he guanyat la seva confiança. Em veuen amb moltes ganes i estic treballant moltíssim.
Amb quin objectiu treballa durant el dia a dia?
El màxim objectiu d’aquesta temporada és el mundial júnior. En el dia a dia treballo per millorar, sobretot, la meva tècnica. I també la força.
Què és el que vol aconseguir?
Des de molt petita ha estat participar en uns Jocs Olímpics. Però una olimpíada tampoc no ho és tot. En un mundial, per exemple, hi ha més participants que en unes olimpíades. En un mundial es participa en equip, combo, solo i duo, i en uns Jocs Olímpics, només en equip i duo. Però és que només pronunciar la paraula Jocs Olímpics ja se’m posa la pell de gallina... Anar-hi és el meu somni. També m’agradaria competir en un mundial absolut i, qui sap, si guanyar les russes... [Riu]. Superar-les és el nostre objectiu, tot i que és molt complicat.
Entre finals de novembre i principis de desembre va participar per primera vegada amb l’equip espanyol absolut en una competició oficial. Quines sensacions va tenir?
Va ser en el World Trophy, a Mèxic, on vam acabar terceres. Hi havia nedadores de l’equip absolut lesionades i, entre les júniors, em van escollir a mi. Va ser tot un repte.
Com es troba, al CAR?
Molt bé! Estic molt contenta. Sempre he pensat que el CAR és una bombolla que ens protegeix. De fet, tothom ho diu. Estic molt contenta dels entrenaments, a l’institut m’ajuden moltíssim, la gent és molt agradable i s’hi menja molt bé. El fet d’estar al CAR em permet entrenar amb la selecció espanyola absoluta.
Hi ha algun esportista al CAR que admiri?
La nedadora paralímpica Sarai Gascón. Em sorprèn molt anar a classe amb una noia que ha participat en uns Jocs Paralímpics! L’admiro moltíssim!
Com és un dia al CAR?
Estressant i cansat, tot i que ja hi estic acostumada. Començo a entrenar a les 7.15 hores i, a vegades, m’aixeco abans per estudiar. De 10 a 12.30 o 13.30 hores vaig a l’institut i després faig una hora d’entrenament de peses. Dino corrents i faig 45 minuts de classe. A les 16.15 hores em torno a tirar a l’aigua fins a les 21 hores. Després marxo a casa a sopar i, si puc, estudio. Cada estona lliure que tinc, per petita que sigui, l’aprofito per estudiar. El dia a dia és dur, però la natació sincronitzada m’agrada molt. Ho porto molt bé.
En el poc temps lliure que té, què li agrada fer?
Estudiar, i estar amb la família, els amics i el nòvio.
Què li ha ensenyat la natació sincronitzada?
Molts valors com l’esforç, la maduresa, el treball en equip, la disciplina... Tot això m’ha ajudat molt. Totes les medalles que he guanyat no ho he fet sola, m’ha ajudat molta gent. Una de les coses que més m’agrada d’aquest esport és que es treballa en equip. Sempre estic animant les meves companyes. El fet de ser un esport tan dur i sacrificat m’ha ensenyat a ser ordenada. I lluitar per aconseguir un objectiu, lluitar per alguna cosa.
Com es va introduir en la natació sincronitzada?
La meva mare sempre ha estat partidària que la natació va molt bé pel cos i l’esquena. Als 2 anys jo ja estava dins d’una piscina fent cursets de natació. Quan vaig venir a viure a Sant Cugat (jo tenia 4 anys) vaig continuar fent natació. La meva germana, que portava vuit anys fent natació, va voler provar la natació sincronitzada. Coincidíem en dies i horaris i jo m’escapava de natació per anar a fer natació sincronitzada. L’entrenadora li va dir a la meva mare que jo provés la natació sincronitzada i que, tot i que entrenaria amb nenes més grans que jo, tenia condicions per fer-ho. I així ho vaig fer.
Fa uns anys, la natació sincronitzada era un esport del tot desconegut. Ara no ho és gràcies a l’exnedadora de natació sincronitzada Gemma Mengual, també santcugatenca, i a l’entrenadora Anna Tarrés?
Els hem d’agrair a la Gemma Mengual i a l’Anna Tarrés, que és la meva entrenadora al CN Kallipolis. Ara tothom ja coneix la natació sincronitzada, que està creixent.
Si no fes natació sincronitzada, què faria?
Ball, segur. Balls de saló, hip-hop...
Què li demana al 2014?
Vull estar a l’equip absolut. I a llarg termini, ser als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2020, que és el meu somni. L’objectiu a curt termini és aconseguir una medalla al mundial júnior.
Quins altres esports li agraden?
M’agrada molt l’esport i sempre en faré. He jugat a tennis, a hoquei sobre herba i, sobretot, a golf. Tenia un nivell força alt de golf i va arribar el dia que em va coincidir en un mateix dia el Campionat d’Espanya de Golf i el de Natació Sincronitzada. I vaig haver d’escollir. Potser hagués arribat al CAR o a la Blume fent golf... També he fet pintura i piano. Sóc bastant inquieta i no puc estar parada.
Què està estudiant?
Segon de batxillerat a l’institut del Centre d’Alt Rendiment (CAR).
A banda de diferents campionats de Catalunya i d’Espanya, la santcugatenca va penjar-se la medalla de bonze en l’últim europeu júnior, que es va celebrar el maig del 2013 a Polònia. També el 2011 es van adjudicar el subcampionat europeu júnior. Tot i ser júnior, ja ha debutat en una competició oficial amb l’equip absolut espanyol.
Com es presenta aquesta temporada?
Aquesta temporada pertanyo a la categoria júnior de segon any i amb l’equip preparem el mundial júnior que es farà a l’octubre, a banda dels Campionats de Catalunya i d’Espanya. Estic entrenant molt.
A banda de preparar aquest mundial júnior, el seu repte més immediat és entrar a formar part de l’equip espanyol absolut?
Porto tota la meva vida volent entrar a l’equip absolut. Tothom ha somiat alguna vegada participar en uns Jocs Olímpics... Però entrar a l’equip absolut és una qüestió únicament d’edat, no del nivell esportiu que una pugui tenir. Fins l’any que ve no sóc de categoria absoluta. Crec que les tècniques confien en mi. He guanyat moltes medalles i crec que m’he guanyat la seva confiança. Em veuen amb moltes ganes i estic treballant moltíssim.
Amb quin objectiu treballa durant el dia a dia?
El màxim objectiu d’aquesta temporada és el mundial júnior. En el dia a dia treballo per millorar, sobretot, la meva tècnica. I també la força.
Què és el que vol aconseguir?
Des de molt petita ha estat participar en uns Jocs Olímpics. Però una olimpíada tampoc no ho és tot. En un mundial, per exemple, hi ha més participants que en unes olimpíades. En un mundial es participa en equip, combo, solo i duo, i en uns Jocs Olímpics, només en equip i duo. Però és que només pronunciar la paraula Jocs Olímpics ja se’m posa la pell de gallina... Anar-hi és el meu somni. També m’agradaria competir en un mundial absolut i, qui sap, si guanyar les russes... [Riu]. Superar-les és el nostre objectiu, tot i que és molt complicat.
Entre finals de novembre i principis de desembre va participar per primera vegada amb l’equip espanyol absolut en una competició oficial. Quines sensacions va tenir?
Va ser en el World Trophy, a Mèxic, on vam acabar terceres. Hi havia nedadores de l’equip absolut lesionades i, entre les júniors, em van escollir a mi. Va ser tot un repte.
Com es troba, al CAR?
Molt bé! Estic molt contenta. Sempre he pensat que el CAR és una bombolla que ens protegeix. De fet, tothom ho diu. Estic molt contenta dels entrenaments, a l’institut m’ajuden moltíssim, la gent és molt agradable i s’hi menja molt bé. El fet d’estar al CAR em permet entrenar amb la selecció espanyola absoluta.
Hi ha algun esportista al CAR que admiri?
La nedadora paralímpica Sarai Gascón. Em sorprèn molt anar a classe amb una noia que ha participat en uns Jocs Paralímpics! L’admiro moltíssim!
Com és un dia al CAR?
Estressant i cansat, tot i que ja hi estic acostumada. Començo a entrenar a les 7.15 hores i, a vegades, m’aixeco abans per estudiar. De 10 a 12.30 o 13.30 hores vaig a l’institut i després faig una hora d’entrenament de peses. Dino corrents i faig 45 minuts de classe. A les 16.15 hores em torno a tirar a l’aigua fins a les 21 hores. Després marxo a casa a sopar i, si puc, estudio. Cada estona lliure que tinc, per petita que sigui, l’aprofito per estudiar. El dia a dia és dur, però la natació sincronitzada m’agrada molt. Ho porto molt bé.
En el poc temps lliure que té, què li agrada fer?
Estudiar, i estar amb la família, els amics i el nòvio.
Què li ha ensenyat la natació sincronitzada?
Molts valors com l’esforç, la maduresa, el treball en equip, la disciplina... Tot això m’ha ajudat molt. Totes les medalles que he guanyat no ho he fet sola, m’ha ajudat molta gent. Una de les coses que més m’agrada d’aquest esport és que es treballa en equip. Sempre estic animant les meves companyes. El fet de ser un esport tan dur i sacrificat m’ha ensenyat a ser ordenada. I lluitar per aconseguir un objectiu, lluitar per alguna cosa.
Com es va introduir en la natació sincronitzada?
La meva mare sempre ha estat partidària que la natació va molt bé pel cos i l’esquena. Als 2 anys jo ja estava dins d’una piscina fent cursets de natació. Quan vaig venir a viure a Sant Cugat (jo tenia 4 anys) vaig continuar fent natació. La meva germana, que portava vuit anys fent natació, va voler provar la natació sincronitzada. Coincidíem en dies i horaris i jo m’escapava de natació per anar a fer natació sincronitzada. L’entrenadora li va dir a la meva mare que jo provés la natació sincronitzada i que, tot i que entrenaria amb nenes més grans que jo, tenia condicions per fer-ho. I així ho vaig fer.
Fa uns anys, la natació sincronitzada era un esport del tot desconegut. Ara no ho és gràcies a l’exnedadora de natació sincronitzada Gemma Mengual, també santcugatenca, i a l’entrenadora Anna Tarrés?
Els hem d’agrair a la Gemma Mengual i a l’Anna Tarrés, que és la meva entrenadora al CN Kallipolis. Ara tothom ja coneix la natació sincronitzada, que està creixent.
Si no fes natació sincronitzada, què faria?
Ball, segur. Balls de saló, hip-hop...
Què li demana al 2014?
Vull estar a l’equip absolut. I a llarg termini, ser als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2020, que és el meu somni. L’objectiu a curt termini és aconseguir una medalla al mundial júnior.
Quins altres esports li agraden?
M’agrada molt l’esport i sempre en faré. He jugat a tennis, a hoquei sobre herba i, sobretot, a golf. Tenia un nivell força alt de golf i va arribar el dia que em va coincidir en un mateix dia el Campionat d’Espanya de Golf i el de Natació Sincronitzada. I vaig haver d’escollir. Potser hagués arribat al CAR o a la Blume fent golf... També he fet pintura i piano. Sóc bastant inquieta i no puc estar parada.
Què està estudiant?
Segon de batxillerat a l’institut del Centre d’Alt Rendiment (CAR).
