Ramon Pujol: “El tir amb arc et dóna molta confiança i et fa créixer l’’ego’”

Ramon Pujol Rubinat és president i fundador del Club Arquers Sant Cugat, que té la seva instal·lació esportiva en un terreny de 3 hectàrees del Metropolitan Golf Barcelona, al Parc Empresarial de Can Sant Joan. La nova entitat esportiva n’és el llogater. És un club obert a tothom que, en vuit mesos de funcionament, ja compta amb 31 socis de diferents edats, petits i grans. Ofereix les tres disciplines del tir amb arc. El web de l’entitat esportiva és ‘www.clubarquerssantcugat’; el perfil de Facebook, ‘arquerssantcugat’, i el de Twitter, ‘@ClubArquersSC’. Per a més informació del club santcugatenc cal trucar al (93) 675 43 53. Pujol té 61 anys, en fa 35 que viu a Sant Cugat i és consultor.

El Club Arquers Sant Cugat només té uns mesos de funcionament.
Vaig fundar el club a la primavera de l’any 2012, però no va ser fins al novembre del 2014 que l’entitat va iniciar la seva activitat esportiva. És, des de llavors, quan disposem d’un terreny al Metropololitan Golf Barcelona, al Parc Empresarial de Can Sant Joan, on som llogaters. Gaudim d’un terreny molt gran de tres hectàrees, amb un camp de tir FITA (Federació Internacional de Tir amb Arc) i un circuit de bosc, en un entorn natural de silenci i pau. Això ens identifica com l’únic club segurament de tota la província de Barcelona que té a les seves instal·lacions les dues pràctiques de tir amb arc.

El club utilitza, també, les instal·lacions del Metropolitan Golf Barcelona.
És un tret diferencial. Gaudim de les seves instal·lacions, sobretot d’una sala per fer reunions i formació.

Un dels objectius més immediats que es proposen deu ser donar-se a conèixer a la ciutat, oi?
És un club obert a tothom. En l’última assemblea, que vam celebrar la setmana passada, vam decidir que a partir del mes de juliol organitzarem jornades de portes obertes a les nostres instal·lacions perquè els santcugatencs puguin entrar en contacte amb el tir amb arc.

Tenen previst organitzar alguna activitat?
Així és. Ens agradaria organitzar una activitat per Festa Major al centre de Sant Cugat, per donar-nos a conèixer. Deixaríem als santcugatencs que provin aquest esport. Darrerament, el tir amb arc s’ha posat de moda gràcies a les pel·lícules El Señor de los Anillos i ara Los juegos del hambre, i la sèrie Arrow.

Quants socis tenen ara mateix?
Ara tenim 31 socis i el nostre objectiu és arribar a tenir 50 socis a finals d’aquest 2015 i 100 al 2016. Aquest és el límit de socis que ens fixem per al club. S’està apuntant gent jubilada. Ja hi ha un grupet de socis que queden per anar a tirar amb arc.

El club vol formar part del nou projecte de l’Escola Catalana de Tir amb Arc (ECTA), una iniciativa de la Federació Catalana de Tir amb Arc i el Consell Català de l’Esport.
La Federació Catalana de Tir amb Arc, d’acord amb el Consell Català de l’Esport de la Generalitat, ha posat en marxa aquest any l’Escola Catalana de Tir amb Arc (ECTA). És un projecte que pretén crear quatre o cinc escoles a Catalunya, per comarques, per fomentar el tir amb arc i crear futurs tiradors campions, en edats compreses entre els 8 i els 16 anys. A Espanya tot això no existeix, només a Eivissa, on hi ha la millor escola estatal.

I vostè treballa perquè Sant Cugat en formi part.
Sant Cugat és una opció molt bona per engegar aquest projecte. Té moltes escoles i un club que té totes les característiques que demana la federació catalana. A Sant Cugat tenim uns avantatges que sembla difícil trobar-les en un altra ciutat. És un projecte que ens fa molta il·lusió. La federació catalana vol tancar els acords de les escoles amb els diferents ajuntaments implicats perquè vol que s’involucrin en el projecte. I nosaltres parlarem amb el nou regidor d’Esports, a qui ja he demanat una entrevista, perquè la ciutat es faci seu aquest projecte, que és important.

A més, ha estat la mateixa federació qui s’ha posat en contacte amb el club. Això és bon senyal...
Així és. A més, ens agradaria ser la primera escola de l’ECTA que neix a Catalunya. Anant una mica més enllà, això ho podríem lligar amb el Centre d’Alt Rendiment (CAR), del qual podríem aprofitar-ne les seves instal·lacions. El CAR ja va preparar l’any 1992 els tiradors que van ser campions olímpics als Jocs de Barcelona.

Vostès ja tenen una escola de formació.
Nosaltres ja tenim la nostra escola per a joves i adults. Aquest 2015 volem que alguns dels tiradors de l’escola comencin a competir en l’àmbit català i després estatal. Tenim dos joves –un noi i una noia– que són molt bons. Volem fer un equip de competició. Tot aquell que s’apunta al club i no en sap, li deixem el material i el formem. Quan ho proves, impressiona.

I un cos tècnic qualificat.
Tenim quatre monitors, dels quals dos tenen una titulació nacional. Els altres dos monitors tenen una titulació homologada per la federació catalana. Som dels pocs clubs que tenen dos monitors nacionals. El nostre cap de monitors és Raül Quiles, monitor nacional i dues vegades campió de Catalunya.

Què aporta el tir amb arc?
Et dóna molta confiança en tu mateix, fa créixer el teu ego. En els clubs de tir amb arc la gent s’ajuda molt, els uns als altres. És un art que sempre s’ha transmès oralment, un ha ensenyat l’altre. I això genera una relació entre la gent molt intensa. El tir amb arc t’aporta molts valors com confiança, seguretat, i et fa millorar molt la posició corporal. També està demostrat que et fa millorar l’agudesa visual. També domines la teva capacitat de voluntat. Et fa persistir.

Alguna altra particularitat?
El tir amb arc és un esport que va molt bé als discapacitats, sempre i quan no tinguin problemes als braços, és clar. Al club en tenim.

És un esport car?
Pot ser molt barat i pot ser car. Per començar, amb 120 euros pots comprar tot un equip. Ara, si vols un dels millors arcs et pot costar uns 1.200 euros. El món del tir amb arc, una de les coses que té és que genera afició de fer-te els arcs, les fletxes i el material. I després et genera una altra afició, que és el col·lecionisme.

Com va néixer el club?
Jo havia estat president del club de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Per diferents motius, l’any 2012 vaig renunciar a la presidència i com que sóc santcugatenc vaig pensar que s’havia de muntar un club a Sant Cugat.