Sánchez: “És important que la gent vegi el que són capaces de fer aquestes persones"

Què significa per a la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals organitzar aquest europeu de boccia?

És el nostre segon gran repte des que ens dediquem a l’organització d’esdeveniments internacionals. Aquesta és la competició més gran que fem a nivell paralímpic.

La Copa Intercontinental de futbol-7 va ser el primer gran esdeveniment que van organitzar. Per què repeteixen a Sant Cugat?

Sant Cugat té moltes coses, però potser el més important és que ens han rebut amb els braços oberts i han estat molt interessats perquè la ciutat es mostri com una ciutat inclusiva, en la qual tothom té cabuda i en la qual l’esport per a persones amb discapacitat és una cosa en la qual s’ha d’invertir temps i diners. Les instal·lacions que té la ciutat, la capacitat hotelera i l’ambient que s’hi respira també han estat motius de pes.

Com d’important és la competició que acollirà Sant Cugat?

És una competició d’alt nivell. Estem davant d’una competició a nivell paralímpic, per tant les persones que hi competeixen tenen un nivell molt alt. Són persones que es passen hores tirant boles per poder-ho fer molt bé. Però fins que no ho veus és difícil entendre que això és un esport paralímpic, que té la repercussió que té, i que hi ha un munt de gent implicada.

Quants participants mobilitza?

D’esportistes en són 130. Cadascun d’ells porta un assistent tècnic i a part d’això, tenen els seus entrenadors, metges, fisios; això també depèn de la selecció. A part tenim els voluntaris, que són uns 100, l’staff tècnic oficial de la Federació Internacional, els àrbitres, l’staff tècnic de l’organització, i algunes empreses subcontractades que ens ajuden en el transport i en alguna cosa més. En total són unes 500 persones, o fins i tot més.

A quin nivell està la boccia catalana i espanyola?

Jo no sóc un expert a nivell tècnic de la boccia, però diria que estem en segona línia. Hi ha tres o quatre països punters, però tampoc estem a baix de tot. Hi ha jugadors que estan progressant molt bé. Però ja veurem com responen, perquè al final, com que són competicions de quatre dies, també hi ha un component de sort. Gran Bretanya, Grècia i Portugal són bons, després ja vindríem nosaltres.

La competició és classificatòria per als Jocs Paralímpics.

És una prova puntuable per al rànquing i en concret aquesta puntua molt, gairebé com un campionat del món. En el que queda, fins arribar als Jocs Paralímpics, han d’intentar tenir els màxims punts al rànquing per classificar-se.

Expliqui’m, en què consisteix la boccia.

La boccia, encara que quan ho dius s’emprenyen, és un esport molt semblant a la petanca. Hi ha una pilota de color blanc que és l’objectiu, la diana. Del que es tracta és de posar totes les boles del teu color tan a prop com sigui possible de la pilota blanca, de manera que si, per exemple, tires 6 pilotes i les 6 estan més a prop que les de l’altre color, guanyaries per 6-0.

També hi ha diferents categories.

Hi ha 4 categories i 3 competicions per equips. En les categories BC1 i BC2 competeixen persones lleugerament afectades i en la BC3 tots aquells que utilitzen la rampa per llançar la bola. La BC4 és la categoria de discapacitats físics.

La competició coincideix amb Setmana Santa. Com s’ho farà l’organització per promocionar l’ECUP?

És complicat perquè nosaltres sempre ens movem segons els calendaris de competicions internacionals i normalment s’ha de fer en dates festives. És un problema amb el qual ens trobem molt. La boccia és un esport que mou molt les famílies i som conscients que vindran molts esportistes amb les seves famílies. Penso que una bona crida serà la cerimònia d’inauguració, que volem que sigui una cerimònia bastant lluïda.

Què ens pot avançar de la cerimònia d’inauguració?

El que et puc dir és que hi intervindran algunes de les entitats de la ciutat. Hem volgut comptar amb el teixit associatiu de la ciutat. Hi haurà alguna sorpresa.

Des del punt de vista de la inclusió, què implica per a aquestes persones competir en l’alt nivell?

De cara enfora és important perquè la gent vegi el que són capaces de fer aquestes persones, perquè fins que no ho veus no ets conscient que són persones que tenen bastanta més autonomia del que sembla i que poden fer coses que jo mateix, si jugués a la boccia, segurament no faria. A ells els dóna autonomia, confiança en ells mateixos, seguretat. A més, també estableixen relacions socials, o bé amb el grup de gent que l’acompanya, o entre ells mateixos.

L’esport paralímpic està prou recolzat o encara hi ha moltes diferències amb l’olímpic?

Tenint en compte com està el país no podem dir que no estigui més recolzat que els altres, però això no vol dir que sigui bo. Depèn de la situació del país. Per exemple, la selecció de Gran Bretanya té assistents que cobren un sou, i aquí moltes vegades tirem del voluntariat... Sí que és veritat que el voluntariat és una cosa molt bonica, però el fet de no tenir un recolzament al final el que fa és que a nivell internacional no puguem competir al mateix nivell de recursos, d’hores d’entrenament. És a dir, que no.

I reconeixement?

És molt complicat. A nivell de patrocinadors és difícil. Imagina’t com seria si en comptes de ser boccia fos un europeu de futbol o bàsquet, la repercussió que tindria! Amb un europeu de boccia és més complicat. Però realment té transcendència: des de 1992 no es feia aquí una competició tan important a nivell paralímpic.

Quin missatge enviaria a la ciutadania de Sant Cugat perquè s’apropi a la zona esportiva?

Jo els convidaria a venir perquè si no ho has vist mai al·lucines amb el que són capaços de fer. Realment la boccia té la seva dificultat. Els convido que intentin tirar una pilota de boccia i intentin tocar  la blanca.