Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Antoni Lloret és barceloní, de professió enginyer químic, i responsable de divisió d’una empresa de productes químics. Els últims quatre anys ha format part de la junta directiva encapçalada per Jordi Forcano exercint les funcions de vicepresident esportiu.
És soci del Club Tennis Natació Sant Cugat des de fa 17 anys. També ha estat soci del Club Esportiu Valldoreix, el Club Tennis Turó i el Club Tennis Sabadell. Està casat, té dos fills i tota la seva família també és sòcia de l’entitat.
Afronta aquest primer mandat al capdavant del club amb ganes i bona predisposició, amb la intenció de donar continuïtat a la bona gestió que s’ha fet els últims anys i millorar en tots els aspectes que demani el soci, que és “qui mana”.
Recentment ha assumit el càrrec de president del Club Tennis Natació Sant Cugat. Què representa per a vostè aquest nou càrrec?
Bé, el càrrec de president del club l’assumeixo perquè qui ha estat el president fins ara, el Jordi Forcano, ha hagut de deixar-ho per qüestions personals. Ell mateix em va fer la proposta que la junta que hi havia seguíssim, i em va proposar ser-ne el president. És una cosa que no buscava, però que un cop assumit m’ho he agafat amb molta il·lusió. És un club del qual fa disset anys que sóc soci, i hi vinc molt sovint. La idea em va agradar i en tinc moltes ganes.
Què destaca dels seus darrers anys com a membre de la junta?
Nosaltres vam agafar la direcció del club fa quatre anys amb uns objectius molt concrets i que penso que hem anat assolint: potenciar altres esports a banda del tennis, tenir equilibri econòmic i pressupostari i potenciar l’àrea social, ja que no hem d’oblidar que aquest és un club que està enfocat sobretot a la família.
I en aquest nou mandat se n’han fixat algun de nou?
Ens considerem una junta continuista i de fet, la línia de model de club ha estat la mateixa des de fa molts anys, petits canvis, però ha estat la mateixa. El mandat està marcat pel 50è aniversari de l’entitat, que tindrà lloc el 2016.
Així doncs, al 2016 en farem alguna de grossa!
I més d’una! La idea és que al llarg del 2016 es facin diferents actes commemoratius. D’entrada, el que farem és crear un comitè de sis o set persones, entre membres de la junta i socis, que serà l’encarregat de coordinar i organitzar tots aquests actes. Encara s’ha d’acabar de parlar, però la idea és que es facin actes en les tres àrees: esportiva, social i institucional. Els més importants seran els esportius.
Parlem del club i de la seva situació actual. Vostè em deia que li preocupa que marxi la gent jove.
Aquest és un tema que passa sovint. Els fills, mentre són joves, estan a l’escola de tennis i s’ho passen la mar de bé, però quan arriben a unes determinades edats, deixen de venir. Nosaltres sabem que hi ha un tema econòmic. Però a part d’això, volem saber quins altres incentius podem donar-los perquè segueixin. Volem apostar per la joventut, fent més atractiva l’oferta que els podem donar.
De tota manera, una de les coses per les quals destaca més aquest club és per la seva escola.
De fet, un dels objectius més importants que s’ha fixat el club aquests darrers anys ha estat potenciar l’escola de tennis, tant de nens com d’adults. La nostra és una escola que està enfocada a treure bons jugadors per a l’escola de competició i tenim una organització professional molt bona. Els resultats ens han donat la raó. Tots els equips estan en categoria or i l’escola està agafant un prestigi bastant important, no només en l’àmbit de
Sant Cugat sinó també en l’àmbit català.
Els últims anys el club ha potenciat molt el pàdel, un esport en auge.
És una passada, això del pàdel. Fa un parell d’anys vam fer tres pistes noves i ara tenim un total de vuit pistes de pàdel. Són instal·lacions que estan molt ocupades, potser no al 100%, però gairebé. Quan muntem un campionat hi ha fila índia per jugar-lo. Hi ha molta afició, qualsevol cosa que facis de pàdel té una resposta immediata. A més, tenim un escola de pàdel molt bona, dirigida pel Juan Alday, que és una persona molt coneguda dins aquest món.
I què me’n diu, del ‘running’ i l’atletisme?
Aviam, les dues seccions esportives del club són el tennis i el pàdel, però no oblidem que els socis són gent esportista de mena. El club està obert sempre a crear seccions que estiguin justificades i actualment hi ha molts socis que practiquen l’atletisme i el running. Estem pensant com potenciar i coordinar tot això des del club, amb una persona que s’hi dediqui per a què els socis puguin, per exemple, participar a una Mitja Marató amb els colors del club.
Pel que fa a instal·lacions i accessos, tenen intenció d’ampliar alguna cosa?
Tenim un problema que ve d’anys enrere, el de l’aparcament. Però aquí poca cosa podem fer perquè són terrenys que no pertanyen al club. Quant a instal·lacions al club, de moment no en farem cap més. Hem de tenir en compte que amb les tres pistes de pàdel i la piscina es van fer dues grans inversions, i que pel 50è aniversari també es farà una inversió molt important. En manteniment sí que ens gastarem el que faci falta.
Cal realment alguna ampliació?
Jo penso que el nivell d’ocupació de pistes que hi ha actualment no justifica fer-ne més. El problema és el de sempre: la gent tendeix a venir sempre a les mateixes hores i es queixa. Però si mires el global de tot l’any, no es justifica.
Quin futur té el Torneig Internacional que organitza cada any el club?
Depenem molt de les subvencions. Nosaltres sempre paguem una part, però no íntegrament. Els patrocinadors els seguim tenint, però el que són subvencions de l’Administració està una mica a l’aire. Encara tenim temps fins al mes que ve per decidir si el fem o no. Entenem que és una inversió que és bona per al club, perquè li dóna una imatge i un prestigi, i és bona per a la ciutat.
Ara en pocs dies organitzen un torneig que tinc entès que és força important també, el Babolat Cup.
És un torneig infantil a escala nacional, organitzat per la Federació Espanyola. Les últimes setmanes s’han disputat les fases prèvies i la final de Catalunya. Els quatre primers més un de repesca de cada regió del país juguen la fase nacional, que també la farem aquí, del dia 30 d’abril al 4 de maig. Per tant, podrem veure les millors raquetes del país de joves de 13 i 14 anys.
¿Ha afectat la crisi econòmica dels darrers anys?
Des que nosaltres vam agafar la junta el 2010 hi va haver tres anys en què el balanç d’altes i baixes va ser negatiu, però tampoc va ser cap exageració. L’any passat vam invertir la tendència i va ser positiu. El que hem observat és que la gent ve més que abans, potser perquè no surt tant el cap de setmana.
El Club Tennis Natació Sant Cugat és un club que s’implica amb la ciutat i l’entorn on es troba?
Sí, és clar. Esportivament parlant, estem molt implicats amb la Mitja Marató. Intentem participar també per Festa Major i a la Cavalcada de Reis també tenim una carrossa.
Què els diferencia de la resta de clubs de la ciutat?
Jo crec que el Club Tennis Natació és un club dinàmic, molt viu, que té un futur esplèndid. L’únic club que té similituds amb nosaltres quant a funcionament és el CE Valldoreix. Són dos clubs bastant similars, però potser al nostre hi ha més moviment de gent de Sant Cugat. En qualsevol cas, som dos clubs germans.
És soci del Club Tennis Natació Sant Cugat des de fa 17 anys. També ha estat soci del Club Esportiu Valldoreix, el Club Tennis Turó i el Club Tennis Sabadell. Està casat, té dos fills i tota la seva família també és sòcia de l’entitat.
Afronta aquest primer mandat al capdavant del club amb ganes i bona predisposició, amb la intenció de donar continuïtat a la bona gestió que s’ha fet els últims anys i millorar en tots els aspectes que demani el soci, que és “qui mana”.
Recentment ha assumit el càrrec de president del Club Tennis Natació Sant Cugat. Què representa per a vostè aquest nou càrrec?
Bé, el càrrec de president del club l’assumeixo perquè qui ha estat el president fins ara, el Jordi Forcano, ha hagut de deixar-ho per qüestions personals. Ell mateix em va fer la proposta que la junta que hi havia seguíssim, i em va proposar ser-ne el president. És una cosa que no buscava, però que un cop assumit m’ho he agafat amb molta il·lusió. És un club del qual fa disset anys que sóc soci, i hi vinc molt sovint. La idea em va agradar i en tinc moltes ganes.
Què destaca dels seus darrers anys com a membre de la junta?
Nosaltres vam agafar la direcció del club fa quatre anys amb uns objectius molt concrets i que penso que hem anat assolint: potenciar altres esports a banda del tennis, tenir equilibri econòmic i pressupostari i potenciar l’àrea social, ja que no hem d’oblidar que aquest és un club que està enfocat sobretot a la família.
I en aquest nou mandat se n’han fixat algun de nou?
Ens considerem una junta continuista i de fet, la línia de model de club ha estat la mateixa des de fa molts anys, petits canvis, però ha estat la mateixa. El mandat està marcat pel 50è aniversari de l’entitat, que tindrà lloc el 2016.
Així doncs, al 2016 en farem alguna de grossa!
I més d’una! La idea és que al llarg del 2016 es facin diferents actes commemoratius. D’entrada, el que farem és crear un comitè de sis o set persones, entre membres de la junta i socis, que serà l’encarregat de coordinar i organitzar tots aquests actes. Encara s’ha d’acabar de parlar, però la idea és que es facin actes en les tres àrees: esportiva, social i institucional. Els més importants seran els esportius.
Parlem del club i de la seva situació actual. Vostè em deia que li preocupa que marxi la gent jove.
Aquest és un tema que passa sovint. Els fills, mentre són joves, estan a l’escola de tennis i s’ho passen la mar de bé, però quan arriben a unes determinades edats, deixen de venir. Nosaltres sabem que hi ha un tema econòmic. Però a part d’això, volem saber quins altres incentius podem donar-los perquè segueixin. Volem apostar per la joventut, fent més atractiva l’oferta que els podem donar.
De tota manera, una de les coses per les quals destaca més aquest club és per la seva escola.
De fet, un dels objectius més importants que s’ha fixat el club aquests darrers anys ha estat potenciar l’escola de tennis, tant de nens com d’adults. La nostra és una escola que està enfocada a treure bons jugadors per a l’escola de competició i tenim una organització professional molt bona. Els resultats ens han donat la raó. Tots els equips estan en categoria or i l’escola està agafant un prestigi bastant important, no només en l’àmbit de
Sant Cugat sinó també en l’àmbit català.
Els últims anys el club ha potenciat molt el pàdel, un esport en auge.
És una passada, això del pàdel. Fa un parell d’anys vam fer tres pistes noves i ara tenim un total de vuit pistes de pàdel. Són instal·lacions que estan molt ocupades, potser no al 100%, però gairebé. Quan muntem un campionat hi ha fila índia per jugar-lo. Hi ha molta afició, qualsevol cosa que facis de pàdel té una resposta immediata. A més, tenim un escola de pàdel molt bona, dirigida pel Juan Alday, que és una persona molt coneguda dins aquest món.
I què me’n diu, del ‘running’ i l’atletisme?
Aviam, les dues seccions esportives del club són el tennis i el pàdel, però no oblidem que els socis són gent esportista de mena. El club està obert sempre a crear seccions que estiguin justificades i actualment hi ha molts socis que practiquen l’atletisme i el running. Estem pensant com potenciar i coordinar tot això des del club, amb una persona que s’hi dediqui per a què els socis puguin, per exemple, participar a una Mitja Marató amb els colors del club.
Pel que fa a instal·lacions i accessos, tenen intenció d’ampliar alguna cosa?
Tenim un problema que ve d’anys enrere, el de l’aparcament. Però aquí poca cosa podem fer perquè són terrenys que no pertanyen al club. Quant a instal·lacions al club, de moment no en farem cap més. Hem de tenir en compte que amb les tres pistes de pàdel i la piscina es van fer dues grans inversions, i que pel 50è aniversari també es farà una inversió molt important. En manteniment sí que ens gastarem el que faci falta.
Cal realment alguna ampliació?
Jo penso que el nivell d’ocupació de pistes que hi ha actualment no justifica fer-ne més. El problema és el de sempre: la gent tendeix a venir sempre a les mateixes hores i es queixa. Però si mires el global de tot l’any, no es justifica.
Quin futur té el Torneig Internacional que organitza cada any el club?
Depenem molt de les subvencions. Nosaltres sempre paguem una part, però no íntegrament. Els patrocinadors els seguim tenint, però el que són subvencions de l’Administració està una mica a l’aire. Encara tenim temps fins al mes que ve per decidir si el fem o no. Entenem que és una inversió que és bona per al club, perquè li dóna una imatge i un prestigi, i és bona per a la ciutat.
Ara en pocs dies organitzen un torneig que tinc entès que és força important també, el Babolat Cup.
És un torneig infantil a escala nacional, organitzat per la Federació Espanyola. Les últimes setmanes s’han disputat les fases prèvies i la final de Catalunya. Els quatre primers més un de repesca de cada regió del país juguen la fase nacional, que també la farem aquí, del dia 30 d’abril al 4 de maig. Per tant, podrem veure les millors raquetes del país de joves de 13 i 14 anys.
¿Ha afectat la crisi econòmica dels darrers anys?
Des que nosaltres vam agafar la junta el 2010 hi va haver tres anys en què el balanç d’altes i baixes va ser negatiu, però tampoc va ser cap exageració. L’any passat vam invertir la tendència i va ser positiu. El que hem observat és que la gent ve més que abans, potser perquè no surt tant el cap de setmana.
El Club Tennis Natació Sant Cugat és un club que s’implica amb la ciutat i l’entorn on es troba?
Sí, és clar. Esportivament parlant, estem molt implicats amb la Mitja Marató. Intentem participar també per Festa Major i a la Cavalcada de Reis també tenim una carrossa.
Què els diferencia de la resta de clubs de la ciutat?
Jo crec que el Club Tennis Natació és un club dinàmic, molt viu, que té un futur esplèndid. L’únic club que té similituds amb nosaltres quant a funcionament és el CE Valldoreix. Són dos clubs bastant similars, però potser al nostre hi ha més moviment de gent de Sant Cugat. En qualsevol cas, som dos clubs germans.