Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Arcadi Oliveres, president de la Universitat de la Pau ha presentat aquest dijous 14 de juny juntament amb la tinenta d'alcalde de Serveis a la Ciutadania, Susanna Pellicer, el curs d'estiu que la institució ofereix i que enguany ja va per la 27ena edició, amb “l'Amèrica Llatina: vells conflictes, noves sortides” com assumpte protagonista.
Els més rics i els més pobres
Salvador Martí, professor de la Universitat de Salamanca i membre de l'Institut Iberoamericà d'aquesta, ha fet una conferència on ha exposat la situació d'Amèrica Llatina des de diferents òptiques. D'una banda, les desigualtats d'aquest continent, on els índexs de pobresa i riquesa són els més alts del món a la vegada. De l'altra, la seva capacitat migratòria, que condiciona tota l'estructura social, “no es pot entendre la cultura, l'economia, la política...sense l'èxode llatinoamericà” ha exposat l'expert en aquesta regió.
La primavera àrab i l'hivern llatinoamericà
Salvador Martí ha volgut establir una comparació per explicar perquè a Llatinoamèrica encara no hi hagut una revolució tant potent i mediàtica com la dels països musulmans. Martí ha posat especial èmfasi en les percepcions de futur i la manca d'unitat popular per treballar contra una única causa per culpa de l'extrema pluralitat social. “Mentre que als països àrabs hi ha dictadors, a Amèrica Llatina no hi ha un mandatari concret en el que focalitzar les frustracions”, ha assenyalat Martí.
Tanmateix, actualment hi ha el que Salvador Martí ha qualificat com “microrevoltes”, col·lectius i fets que demostren com existeixen persones disconformes i disposades a protestar contra allò que consideren injust.
Aquestes noves sortides i la complexitat social que suposa el continent d'Amèrica Llatina són les que es posaran sobre la taula del 19 al 25 de juliol al Centre Borja en un projecte que tal com ha remarcat Arcadi Oliveres, “tot i els seus 27 anys, continua sent engrescador”.
Els més rics i els més pobres
Salvador Martí, professor de la Universitat de Salamanca i membre de l'Institut Iberoamericà d'aquesta, ha fet una conferència on ha exposat la situació d'Amèrica Llatina des de diferents òptiques. D'una banda, les desigualtats d'aquest continent, on els índexs de pobresa i riquesa són els més alts del món a la vegada. De l'altra, la seva capacitat migratòria, que condiciona tota l'estructura social, “no es pot entendre la cultura, l'economia, la política...sense l'èxode llatinoamericà” ha exposat l'expert en aquesta regió.
La primavera àrab i l'hivern llatinoamericà
Salvador Martí ha volgut establir una comparació per explicar perquè a Llatinoamèrica encara no hi hagut una revolució tant potent i mediàtica com la dels països musulmans. Martí ha posat especial èmfasi en les percepcions de futur i la manca d'unitat popular per treballar contra una única causa per culpa de l'extrema pluralitat social. “Mentre que als països àrabs hi ha dictadors, a Amèrica Llatina no hi ha un mandatari concret en el que focalitzar les frustracions”, ha assenyalat Martí.
Tanmateix, actualment hi ha el que Salvador Martí ha qualificat com “microrevoltes”, col·lectius i fets que demostren com existeixen persones disconformes i disposades a protestar contra allò que consideren injust.
Aquestes noves sortides i la complexitat social que suposa el continent d'Amèrica Llatina són les que es posaran sobre la taula del 19 al 25 de juliol al Centre Borja en un projecte que tal com ha remarcat Arcadi Oliveres, “tot i els seus 27 anys, continua sent engrescador”.
