Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El cicle de conferències impulsades pels Amics de la UNESCO i Òmnium Cultural de Música: harmonia i pau ha culminat aquest dimecres 25 d'abril amb la ponència d'Antoni Dalmau fent una ressenya històrica de les primeres societats corals fins a les vigents.
La figura d'Anselm Clavé i la dignificació del proletariat
Dalmau ha situat la gestació dels primers moviments corals en el S.XIX amb els de l'aparició d'una nova classe obrera i amb la figura de Josep Anselm Clavé. "No es pot explicar el cant coral sense el desenvolupament social” ha afirmat l'historiador. Anselm Clavé, music i polític, va fundar el 1850 la primera societat coral amb el nom de La Fraternidad, formada per 40 veus masculines sense acompanyament instrumental.
Tal com Dalmau ha explicat, el projecte d'Anselm Clavé tenia una intenció cultural de fer que les condicions miserables en les que vivien els obrers milloressin amb aquest element musical que eren les societats corals. Tanmateix, el músic republicà també pretenia que la segregació de classes existents es difuminés i per això oferí un nou tipus d'oci menys classista amb els “balls fraternals”.
El clímax i decaiguda del moviment clavelià i l'Orfeó Català
El moviment va agafar força i adhesió, fet que el va fer veure des de les esferes de poder com una amenaça, pel qual es van començar a posar a través de tots els nivells per a l'agrupació de les corals. El 1964, quan en un acte es van agrupar 2.000 cantaires, va ser el punt àlgid i de declivi de les societats corals. El protagonisme del teatre, la mala situació econòmica de l'associació Euterpe i la mort de Clavé foren factors de la seva decadència.
L'Orfeó Català i la Reinaxença
L'historiador també ha parlat del la importància de l'Orfeó Català (1891) com a ressorgiment del moviment coral. Aquest va prendre un toc més burgès i polític i va tenir un paper important en la recuperació de les tradicions que promogué el moviment cultural de La Reinaxença. L'orfeó va incloure en el seu repertori grans temes europeus i feu oficial himnes com Els Segadors o El cant de la Senyera. Fins i tot va cantar temes reivindicatius durant els anys previs a la guerra civil. “Probablement la millor versió de La Internacional és la de l'Orfeó” ha assegurat Dalmau.
De la postguerra a l'actualitat
Després d'una guerra civil i uns anys posteriors que van interrompre el moviment coral, Antoni Dalmau ha mencionat una tercera persona que va revifar el gènere musical, Oriol Martorell, qui, al 1947, va fer el primer concert coral de Sant Jordi i posteriorment va inserir el moviment coral català dins l'europeu.
Dalmau ha valorat satisfactòriament la situació del cant coral a Catalunya: “Els cors actuals canten molt millor que abans, no ens enganyem”. També n'ha destacat la diversificació i la varietat musical, tot i que ha criticat que encara falta professionalització dels cantaires i ha mencionat “el divorci” entre la música contemporània i el cant coral. Dalmau ha conclòs remarcant la importància de les corals dins l'associacionisme com element articulador del país.
La figura d'Anselm Clavé i la dignificació del proletariat
Dalmau ha situat la gestació dels primers moviments corals en el S.XIX amb els de l'aparició d'una nova classe obrera i amb la figura de Josep Anselm Clavé. "No es pot explicar el cant coral sense el desenvolupament social” ha afirmat l'historiador. Anselm Clavé, music i polític, va fundar el 1850 la primera societat coral amb el nom de La Fraternidad, formada per 40 veus masculines sense acompanyament instrumental.
Tal com Dalmau ha explicat, el projecte d'Anselm Clavé tenia una intenció cultural de fer que les condicions miserables en les que vivien els obrers milloressin amb aquest element musical que eren les societats corals. Tanmateix, el músic republicà també pretenia que la segregació de classes existents es difuminés i per això oferí un nou tipus d'oci menys classista amb els “balls fraternals”.
El clímax i decaiguda del moviment clavelià i l'Orfeó Català
El moviment va agafar força i adhesió, fet que el va fer veure des de les esferes de poder com una amenaça, pel qual es van començar a posar a través de tots els nivells per a l'agrupació de les corals. El 1964, quan en un acte es van agrupar 2.000 cantaires, va ser el punt àlgid i de declivi de les societats corals. El protagonisme del teatre, la mala situació econòmica de l'associació Euterpe i la mort de Clavé foren factors de la seva decadència.
L'Orfeó Català i la Reinaxença
L'historiador també ha parlat del la importància de l'Orfeó Català (1891) com a ressorgiment del moviment coral. Aquest va prendre un toc més burgès i polític i va tenir un paper important en la recuperació de les tradicions que promogué el moviment cultural de La Reinaxença. L'orfeó va incloure en el seu repertori grans temes europeus i feu oficial himnes com Els Segadors o El cant de la Senyera. Fins i tot va cantar temes reivindicatius durant els anys previs a la guerra civil. “Probablement la millor versió de La Internacional és la de l'Orfeó” ha assegurat Dalmau.
De la postguerra a l'actualitat
Després d'una guerra civil i uns anys posteriors que van interrompre el moviment coral, Antoni Dalmau ha mencionat una tercera persona que va revifar el gènere musical, Oriol Martorell, qui, al 1947, va fer el primer concert coral de Sant Jordi i posteriorment va inserir el moviment coral català dins l'europeu.
Dalmau ha valorat satisfactòriament la situació del cant coral a Catalunya: “Els cors actuals canten molt millor que abans, no ens enganyem”. També n'ha destacat la diversificació i la varietat musical, tot i que ha criticat que encara falta professionalització dels cantaires i ha mencionat “el divorci” entre la música contemporània i el cant coral. Dalmau ha conclòs remarcant la importància de les corals dins l'associacionisme com element articulador del país.
