'Les forquilles'

Una vegada dos amics es van retrobar després de molts anys de no veure’s. Tots dos es dedicaven a fer forquilles, un d’ells treballava a l’infern i l’altre treballava al cel. Els dos amics després d’abraçar-se van comentar com els anaven els seus treballs.

– Bé, –va dir el que estava a l’infern– jo haig de fer unes forquilles de metro i mig, cada dia després de la feina els pobres condemnats troben un gran sopar parat a taula i poden menjar i beure tot el que vulguin però mai amb les mans, sempre amb les forquilles, perquè el diable és molt primmirat i no suporta la mala educació, per la qual cosa els pobrissons mai mengen res de res.

– Apa, –va dir l’altre– jo també faig forquilles de metro i mig i també els benaventurats han de menjar sempre amb forquilla i, la veritat, s’ho passen d’allò més bé perquè es donen el menjar els uns als altres i no saps com riuen i fan broma quan comparteixen el menjar.