Què és el romaní?

Està adaptada a l’absència d’aigua i pot passar els mesos d’estiu sense ni una gota.
Aquesta planta pot arribar fins als dos metres d’altura i té una olor molt característica. Medicinalment es fan servir tant les fulles com les flors i el millor moment per la seva recol·lecció és a la primavera i l’estiu.
El romaní ha estat utilitzat tant de manera interna com externa des de molt antic per les seves propietats medicinals. També és conegut com el ginseng mediterrani.

Usos interns:

• Ajuda a una bona recuperació en malalties de tipus respiratori.
• Aconsellable en problemes de l’aparell digestiu.
• Bon digestiu, afavoreix l’eliminació dels gasos.
• Estimulant, però no excitant.
• Aconsellable en casos d’anèmia.
• Antioxidant.
• Ajuda a superar afecciones hepàtiques.
• Millora la circulació sanguínia.
• Reforça la memòria, ja que afavoreix el reg sanguini cerebral.

Usos externs:

• Bon cicatritzant i antisèptic.
• Aconsellable en casos de dolors reumàtics.
• Estimulant del cabell.
• Ajuda a combatre problemes de mal alè. És ideal pel tractament de dolors musculars.
• Enforteix la salut de les ungles.

Eduard Garcia, IES Arnau Cadell

Remeieres i història humana

Hem utilitzat des de ben antic les plantes per guarir malalties o ferides produïdes per accidents. Ens proporcionen energia a través dels aliments, eviten, alleugereixen o curen malalties. En l’època medieval es preparaven els medicaments als monestirs, centres de tots els sabers. Monjos i monges copiaven i traduïen llibres a l’scriptorium: sovint eren tractats de plantes medicinals provinents de la cultura grega, llatina o àrab, ja que les herbes aromàtiques s’utilitzaven per desinfectar i donar bona olor a les cases.

Consulteu el nostre bloc