Conesa: “No em fa por que la tendència del vot de CDC sigui a la baixa. És un repte!"

Quines són les seves prioritats per a aquests tres pròxims anys?

Nosaltres hem definit les nostres prioritats en quatre eixos. En primer lloc partim de dos eixos fonamentals que són els que orienten tota l’acció de govern. D’una banda, garantir el desenvolupament econòmic de la ciutat i la sostenibilitat de l’Ajuntament, i el progrés social per generar llocs de treball. Uns segons dos eixos que també són imprescindibles són la qualitat urbana i el que anomenem cultura innovadora; treballem perquè Sant Cugat esdevingui una ciutat de cultura, creativitat i talent, accessible per a tothom.

Entre els projectes concrets per a aquest mandat hi ha previstos la nova biblioteca central i la remodelació del teatre La Unió. En quin punt es troben?

Efectivament hi ha uns espais que han de fer possible part del desenvolupament cultural de la ciutat. Tenim el Teatre-Auditori que és un equipament molt important, però en necessitem d’altres. I les biblioteques són un equipament clau. La biblioteca central compta amb la inversió de la Diputació de Barcelona i durant aquest pròxim any es redactarà el projecte arquitectònic; no li sé dir quan acabarem les obres. I el Teatre La Unió està molt més avançat, estem a punt d’adjudicar les obres, i les podrem tenir enllestides abans d’acabar aquest mandat.

Les entitats de cultura tradicional i popular de la ciutat se senten menystingudes per l'Ajuntament, tal com van manifestar durant la Festa Major. Què els diu?

Els demano reflexió, i que posem blanc sobre negre a les causes que, segons ells, motiven aquest suposat menysteniment. Tots hem de fer un aprenentatge d'aquest missatge. Crec que no era el moment adequat de manifestar-lo, però en qualsevol cas, hem de seure per saber quines són les motivacions. La Festa Major és de tota la ciutadania, sense oblidar que no lluiria tant sense la implicació de les entitats, sempre ho he reconegut. Però la Festa Major va més enllà de les entitats i està per sobre dels interessos individuals i de la nostra queixa individual... Penso que es pot trobar l'espai per discutir, intercanviar punts de vista i consensuar, i no fer-ho precisament quan no correspon, és a dir, quan la ciutadania el que vol és gaudir de la festa i de la riquesa de les nostres entitats.

Una de les novetats d’aquest mandat ha estat obrir una part del pressupost municipal a la participació ciutadana. S’han presentat més de 900 projectes possibles. Què li sembla?

Estic molt satisfeta, això vol dir que és una proposta que ha interessat la ciutadania i s’agraeix moltíssim. Ens hauria generat molta frustració que no s’haguessin presentat propostes. Les més de 900 propostes s’han reconduït a 48 i es continua treballant fins que la ciutadania voti els definitius.

Torre Negra és un tema que sempre hi és... Veurem cases construïdes, l’Ajuntament ho evitarà indemnitzant els propietaris...?

Fins ara hi ha hagut una estratègia molt clara que s’ha dut a terme als jutjats per presentar aquest entorn natural davant la intenció d’un propietari majoritari amb intencions de construir. D’una banda, els jutges mai s’han pronunciat sobre si hem d’indemnitzar els propietaris i, d’una altra, els jutges sempre han reconegut que l’Ajuntament té dret i potestat per decidir el sòl de Torre Negra. I aquesta és l’estratègia que continuarem treballant, tot i saber que qui tenim al davant és molt insistent i no es doblegarà fàcilment. El que tinc molt clar és que ja hem guanyat la batalla social d’aquest procés. Jo comparo Collserola com un mar... Oi que no se’ns acudiria fer cases enmig d’un mar? Doncs no se’ns pot acudir fer 2.000 habitatges a Collserola.

Fa un any que governa amb minoria, no ha convençut ERC-MES per fer un pacte de govern estable. No hi ha punts d’acord?

Jo crec que els punts d’acord hi són i, de fet, hem treballat en un pacte d’estabilitat pressupostària. I aquest mes podrem donar compliment a una sèrie de punts importants del pacte. A mi no em sembla que hi hagi punts d’acord, més aviat crec que és un tema d’estratègia política que respecto. Però ens agradaria que l’estratègia d’ERC-MES a Sant Cugat fos una altra com han fet a altres ciutats de Catalunya, i donar-nos suport mútuament en un pacte d’estabilitat. A mi el que em preocupa és si aquesta estratègia és per sumar en contra del govern municipal com en alguna ocasió he detectat i, per tant, em preocupa més que la prioritat de l’oposició sigui anar tots en contra del govern que no defensar un projecte polític. El que ens demana la ciutadania és que puguem defensar un projecte de ciutat, i tinc molt clar que ens podríem posar d’acord amb ERC... Però si la prioritat és acular Convergència i portar-la fins a un carreró sense sortida, potser és una estratègia política... no la puc compartir, però no puc fer-hi més. Entenc que la ciutadania em diu que m’he de posar d’acord amb els altres perquè estem en minoria, i jo ho intento, en primer lloc amb ERC-MES; és molt difícil arribar a acords amb altres. Amb la CUP tenim plantejaments antagònics de model social; i amb C’s és impossible perquè amb el tema nacional estem molt lluny.

Ho hem intentat i ho seguirem intentant amb ERC-MES, tindrem la mà estesa i continuarem treballant per complir els compromisos del pacte d'estabilitat pressupostària, sobretot també amb l'objectiu que l'any que ve hem d'aprovar un nou pressupost per desenvolupar les polítiques de la ciutat. Ens agradaria també comptar amb el seu suport.

Al govern en minoria se suma que a les darreres eleccions generals ERC va guanyar a Sant Cugat. Li fa por que la tendència del vot de Convergència continuï a la baixa?

No em fa por, la tendència és la que és. Com a formació política hem perdut atractiu. Por no em fa por, hem de ser realistes. El que em suposa és un repte a Sant Cugat, i això em motiva perquè si ERC ens ha guanyat a les eleccions generals per 143 vots... no vull que em tornin a guanyar! Em motiva a treballar amb més força i ganes. Aquesta setmana he estat als Premis Europeus d'Entorn Urbà i justament les ciutats reconegudes són aquelles ciutats verdes, i una ciutat verda és el que tenim a Sant Cugat. Nosaltres hem defensat un projecte de ciutat des de la nostra singularitat. La ciutadania de Sant Cugat ha de saber que votar la nostra opció és la que defensa el model de ciutat que tenim. Una ciutat amb valors ecològics, amb un urbanisme a escala urbana. Una ciutat amb un ús plural dels espais públics, però no una ocupació. L'espai públic l'hem de poder fer servir tots, però respectant el dret al descans. Cada vegada anem més a ciutats que volen tranquil·litat i silenci. A Barcelona hi ha tant de soroll que acaba afectant la salut de les persones. Una ciutat tan a prop de Barcelona on podem respirar un aire amb una qualitat ambiental correcta, podem tenir espais de silenci, amb parcs... Ara hem de fer un pas més, eradicar una mica més el vehicle privat del centre, tenim massa cotxes i els ho hem de posar difícil. Potser això no és políticament molt correcte, però hem de començar a treballar en aquest sentit, i a fer-ho fàcil per al vehicle elèctric, les bicicletes...

Queda coix l'equip de govern amb la pèrdua de Carles Brugarolas (l'únic que no milita a Convergència) que continuarà com a regidor sense cartera?

Per a mi el Carles Brugarolas ha estat una peça clau al llarg d'aquests cinc anys que hem treballat junts. No només és la persona que ha dissenyat tota l'estratègia econòmica de la ciutat en aquests darrers anys d'una crisi important, sinó que també vam poder definir l'estratègia de fortalesa econòmica interna i externa de l'Ajuntament: rebaixant endeutament, pagant proveïdors, tancant amb superàvit... Jo hauria desitjat que ell hagués continuat full time amb nosaltres. Ara, també tinc molt clar que totes aquelles persones que m'estimo i aprecio personalment, el que vull és que es desenvolupin el seu projecte vital. I en aquest moment el projecte del tinent d'alcalde implica anar a l'empresa privada, i això no ho puc impedir. Agraeixo que continuï donant suport al govern i garantint l'estabilitat. Per a nosaltres també és molt important tenir aquesta aliança estratègica amb Demòcrates per Catalunya, un moviment molt interessant de persones que se senten interpel·lats pel procés d'independència del país i, per tant, tenim molta sintonia. Tenir un acord amb ells és molt important.

Quan l'alcaldessa trepitja els carrers de Sant Cugat, què li transmet la ciutadania?

La gent, en general, està contenta. Sí que hi ha queixes puntuals de qualitat urbana sobre alguns contenidors, o voreres... Hem d'estar atents a tot el tema de l'espai públic perquè aquest és un tema recurrent, la gent vol tranquil·litat. També hi ha gent que ens demana espais d'oci. Jo sempre dic que el meu model no és el d'oci nocturn continuat. Hem de poder combinar la festivitat, però amb espais importants de tranquil·litat. La gran majoria de ciutadans em demanen tranquil·litat i qualitat urbana.

Com tenim el 'bikeparc'?

Desconec el calendari d'execució d'aquest projecte, però em consta que el regidor d'Esports ho està treballant intensament. Nosaltres estem treballant amb totes les entitats esportives. I crec que tenim una molt bona notícia, que serem capital del bàsquet català l'any 2017. Per tant, els dos clubs de bàsquet de la ciutat poden estar molt orgullosos, i ja comencen a fer feina conjunta i superar diferències que han quedat esborrades. És molt positiu, i vull encoratjar ambdós clubs a tirar endavant. A més, el 2017 tindrem pavelló a la Guinardera i, per tant, el bàsquet lluirà molt.

Les diferències entre la Coordinadora d'Entitats Esportives i Sant Cugat Creix són evidents. Què pot fer en aquest sentit l'Ajuntament?

La posició de l'Ajuntament ha de ser la de facilitar que es facin coses. No és important veure què fa el teu veí, sinó fer un projecte i tirar-lo endavant. Des del moment que som una ciutat amb una capacitat d'innovació social, com Sant Cugat Creix, el que hem de fer és ser facilitadors d'iniciatives. En la mirada esportiva de la ciutat hi tenen cabuda ambdues opcions, des de la més antiga i clàssica com és la Coordinadora, com Sant Cugat Creix, que pretén anar més enllà de ser un interlocutor.