Abrams dimiteix de la Nit de Poesia per "coherència personal" davant els "pactes polítics"

El poeta, assagista, traductor i crític literari Sam Abrams dimitia aquest mes de juliol com a director de la Nit de Poesia que cada any s'esdevé durant el Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat del Vallès. Abrams, qui havia rebut l'encàrrec per part de l'antiga regidora de cultura de la ciutat, Silvia Solanellas, i l'anterior director de la Institució de les Lletres Catalanes, Joan-Elies Adell, ha dimitit per "coherència personal", tal com ha afirmat al TOT Sant Cugat, després dels pactes polítics que s'han esdevingut amb posterioritat a les darreres eleccions.

"El que trobo legítim políticament, però que en l'àmbit personal, de ciutadà, i en l'àmbit intel·lectual, és absolutament inadmissibles, és el pacte que s'han tret de la màniga", assenyala Abrams. En aquest sentit, afegeix que "quan em van fer l'encàrrec, me'l van fer unes persones molt concretes, m'hi sentia còmode, i vaig dir que sí", però, segueix, "en veure tots aquests tripijocs polítics i que les dues persones que havien fet l'encàrrec no hi eren, i els substituts em semblen inferiors a les persones que hi eren... hi ha un moment en què la coherència personal ha de prevaldre sobre la conveniència".

Per Abrams, l'aposta actual des de les institucions per la cultura no és la que ell defensa. "Crec que en general, cada vegada que hi ha un procés electoral, en aquest país, el parent pobre és la cultura i sempre va rebent", defensant la "família de les arts" com a "element general que ajuda a la cohesió social i ajuda a la identificació". "Quan la gent parla de republica, i parla d'un país independent, etc., l'ànima d'aquest país, quina és?", es demana, responent que "és l'ànima que marcarà la cultura". És per això que, per al poeta, "hi ha un decalatge molt bèstia entre el que es diu, i el que es fa", lamentant que "a l'hora de la veritat, una de les qüestions que més identifica aquest país, que és la seva cultura, va cada vegada a menys".

Pel que fa a la que era la seva proposta per a la Nit de Poesia d'enguany, Abrams explica que era "senzillament, la peça central del Poesia Sant Cugat, que era el que havia estat tota la vida". I és que, com apunta, "va preexistir la Nit de la Poesia abans del que era Poesia Sant Cugat, el certamen general, que es va crear per donar-li una mica més de vestiment a què era la Nit de la Poesia".

Abrams lamenta que, amb els anys, "la Nit de Poesia ha anat perdent bous i esquelles, fins al punt que durant diversos anys ni es va fer. Es va fer un espectacle poètic, i no és el mateix, de cap de les maneres". "Després va venir la Laura Borràs anunciant que refundava i que seria el Festival Nacional de Poesia, i això tampoc s'ha traduït realment en recuperar la Nit de la Poesia com l'acte central de tota una setmana d'activitats al voltant de la poesia", lamenta.

Tal com ha aclarit, l'encàrrec li han traslladat a Jordi Lara, "qui és un narrador, i que farà un altre tipus de cosa, que evidentment no és el que jo tenia pensat", aclareix. "Quan vaig dimitir, vaig deixar clar que, com estava tot lligat, podien disposar de la idea, del concepte, si els convenia, i van decidir que no", afirma.

En aquest sentit, el santcugatenc creu que "això ho va decidir unilateralment l'actual director de la Institució de les Lletres Catalanes", fet que, com afirma, és "un altre dels grans problemes que té Poesia Sant Cugat, que és que el pressupost es reparteix entre dues institucions, l'Ajuntament i la ILC, però sempre la veu cantant és la Institució". Per Abrams, la solució passa per "reclamar protagonisme", i considera que "la clau de volta és arrelar definitivament Sant Cugat Poesia i la Nit de la Poesia dins del que és el teixit cultural de Sant Cugat".

En aquest sentit, lamenta que als diferents recitals del festival "hi vagin 15 personetes en una ciutat de més de 80.000 habitants", i que això vol dir que "alguna cosa passa", afirmant que "crec que la gent de Sant Cugat ho viu com una cosa que els instal·len un cop a l'any, i no una cosa que té a veure amb el teixit cultural d'aquí".

És per això que Abrams defensa el model del Teatre-Auditori com a model "més clar de cap on ha d'anar la cultura a Sant Cugat", explicant que "Pep Tugues, amb el seu projecte, entén perfectament de què va aquest poble, que té diversos públics, i diverses franges culturals, i el seu equipament les acull a totes". "Poesia Sant Cugat ha de fer el mateix", sentencia.