Conèixer els moviments estructurals del Monestir de Sant Cugat per garantir la seva conservació i preveure possibles actuacions de millora. Aquest és l'objectiu del conveni entre l'Ajuntament de Sant Cugat i la Universitat Politècnica de Catalunya, que es materialitza en diversos sensors ubicats al monument que aporten dades de manera constant sobre possibles desviacions del conjunt històric, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Construït a partir del segle IX, és un dels majors exponents de l’art medieval de Catalunya i el seu claustre romànic és del més importants d'Europa.
Els treballs de la UPC van començar el 2016 i des de llavors s'han detectat moviments: "S’ha pogut constatar que existeixen moviments actius estructurals generalitzats a l’església del Monestir, que tenen una evolució en el temps que cal seguir controlant". És per això que ara les dues entitats han renovat el conveni de col·laboració per dos anys i mig.
Àngel Pedrós: "El Monestir està ben conservat, sense patologies importants"
Obres de restauració de la façana sud el 2020 FOTO: Ajuntament
El regidor d'Urbanisme, Àngel Pedrós, destaca que aquests treballs permeten tenir un "control del monument més important de la ciutat". Tot i els moviments detectats, envia un missatge de tranquil·litat: "El Monestir està ben conservat, sense patologies importants. Està ben construït, tot i algunes patologies mínimes". El nou conveni permetrà tenir dades encara més precises.
Els sensors estan ubicats a la façana sud i al campanar, dos dels elements més rellevants del monument santcugatenc i que requereixen un major seguiment. La façana sud és la que toca als jardins del Paga-li, Joan (carrer de la Torre).
La monitorització del temple
Tot plegat permetrà fer un seguiment de la monitorització de l'església del Monestir i que l'Ajuntament conegui els moviments de la façana sud i millori el coneixement d’altres moviments de l’estructura i poder preveure i dimensionar, si escau, les obres necessàries per reparar les patologies i garantir la futura seguretat del temple per a l’ús de la ciutadania.
La rehabilitació del Monestir
La façana principal de l'església, el 2017 FOTO: Ajuntament
El Monestir de Sant Cugat viu des de fa anys un període intens d'obres de rehabilitació i conservació. El 2017 van començar treballs de restauració que s'han anat allargant fins avui dia per tal de conservar els diferents elements del monument. El campanar, la muralla, la façana principal, la façana sud, el cimbori, les campanes, el rellotge, la portalada o els vitralls són alguns dels elements que s'han anat restaurant. De fet, les bastides han estat elements habituals darrerament.
La inversió de les institucions ha estat elevada. L'Ajuntament, la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona han aportat des de llavors al voltant dels 2,3 milions d'euros. Sempre s'ha remarcat que el Monestir no està en perill, però que és important anar restaurant i rehabilitant els espais per garantir una bona conservació.
De qui és el Monestir de Sant Cugat?
Tasques de rehabilitació al Monestir el 2021 FOTO: Ajuntament
Aquesta fase d'obres va poder començar quan es va resoldre el conflicte sobre la propietat del Monestir de Sant Cugat. El 2014, el bisbe de Terrassa va inscriure en el Registre de la Propietat el ple domini del temple del Monestir i de la seva casa abacial a favor de la Parròquia de Sant Pere.
Tot i això, després d'anys de negociacions, el 2017 es va deixar sense validesa aquesta actuació i es va acordar que l'església i la Casa Abacial del Monestir serien propietat de l'Ajuntament de Sant Cugat. Al mateix temps, la Parròquia es garantia que podia fer ús dels dos espais. Així doncs, el monument és de la ciutat.
L'Ajuntament va crear una Comissió Gestora per tal liderar la conservació del Monestir i va elaborar un Pla Director que establia la seva gestió i les actuacions necessàries.
Actuacions a la portalada el 2018 FOTO: Ajuntament
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.