Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Un total de 1.250 caràcters explicaran cada setmana desenes d’eines per conèixer millor la llengua. El Servei Local de Català ofereix classes de nivell inicial, bàsic, elemental, intermedi, de suficiència i superior, a més de sessions de lectura, tallers d’escriptura creativa i assessorament.
El 3 d’octubre estreneu una nova secció de català al TOT Sant Cugat. Què tractareu?
Errors freqüents de la llengua i curiositats lingüístiques.
Què hi trobarà el lector?
Dubtes lingüístics i respostes; resolució de consultes, explicació d’errades, l’origen de les paraules, farem preguntes al lector i les respondrem la setmana següent, parlarem de paraules típiques del Vallès...
En què ajudarà la secció?
A reflexionar sobre la llengua i plantejar dubtes lingüístics. La llengua no només és un mitjà per parlar o escriure, va molt més enllà: és la manera que tens de pensar. La secció neix per arribar a la gent, hi ha molta població que encara no ens coneix i volem donar una visió menys carrinclona del català, fer-lo més proper.
El català és carrincló?
És així com es percep, amb cert grau d’autoritat malentesa: que és arbitrari, impositiu, difícil, que segons quines paraules no les diu ningú... Tot això dit pels alumnes.
Un exemple.
Expliques com funciona el ‘per’ i el ‘per a’ i després els mitjans i les editorials fan una altra cosa. Davant d’això, què ha de fer l’alumne? Al català, en aquest sentit, li falta un bullit, no hi ha apropament de la llengua a l’usuari.
Quin és el grau de coneixement del català?
El nivell de coneixement va lligat al nivell d’estudis. A Sant Cugat, en general, el coneixement és superior, ja que és una ciutat amb un poder adquisitiu i un nivell d’estudis alts.
Teniu un perfil tipus de l’usuari del servei?
És variat. Des de l’immigrant que comença els cursos bàsics fins al jubilat que sempre ha parlat català però no té una escriptura correcta.
Què és el que més el preocupa del català?
El català s’està especialitzant en determinats usos i amb altres està quedant clarament fora. És a dir, el català al web és una de les llengües que té més presència pel volum de població, té bona salut en l’àmbit científic i en el literari, però, en canvi, la població juvenil no el fa servir. A l’aula es parla més català que mai, però al pati, no.
Parlant d’aules, què li sembla la Llei Wert?
D’entrada sembla un intent de descentralització en el terreny lingüístic i no és encertada.
El català té un bon estat de salut?
Jo li posaria una nota de 7,5. Hi ha moltes diferències: a les poblacions rurals es parla molt, però potser s’escriu pitjor i, en canvi, a les zones urbanes s’escriu millor i no es parla de manera tan correcta. Si estàs parlant en català i has de recórrer a una altra llengua perquè no et surt la paraula o perquè pot ser un tecnicisme, vol dir que el català té mala salut en aquell àmbit.
A què es deu que el català encara tingui bona salut tenint en compte els atacs que ha rebut: obstinació, preservació de la cultura...?
Forma part de la identitat. La voluntat que el català no sigui fàcil implica que si et costa, ho valoraràs. És un tret distintiu.
Quins plans de futur teniu?
Continuar els cursos, treballar amb els comerços dels districtes i el projecte ‘Llengua, cultura i cohesió’ per facilitar la llengua a través de la cultura amb visites a la biblioteca, el Monestir i xerrades a l’aula.
Llicenciat en Traducció i Interpretació de textos, Masià fa vuit anys que imparteix classes en el Servei Local de Català, ubicat a la Casa de Cultura. El professor, de 36 anys, alterna aquesta feina de mestre amb la tasca de subtitulació en català per a persones amb deficiències auditives que ofereix TV3. El tortosí Masià anima els santcugatencs perquè apostin pel Nivell D: un curs de perfeccionament de la llengua i una de les “apostes fortes de Sant Cugat que dóna punts per optar a les oposicions”. Durant l’any passat, pel servei van passar 500 alumnes, amb edat entre els 18 i els 80 anys i de perfil molt divers.
El 3 d’octubre estreneu una nova secció de català al TOT Sant Cugat. Què tractareu?
Errors freqüents de la llengua i curiositats lingüístiques.
Què hi trobarà el lector?
Dubtes lingüístics i respostes; resolució de consultes, explicació d’errades, l’origen de les paraules, farem preguntes al lector i les respondrem la setmana següent, parlarem de paraules típiques del Vallès...
En què ajudarà la secció?
A reflexionar sobre la llengua i plantejar dubtes lingüístics. La llengua no només és un mitjà per parlar o escriure, va molt més enllà: és la manera que tens de pensar. La secció neix per arribar a la gent, hi ha molta població que encara no ens coneix i volem donar una visió menys carrinclona del català, fer-lo més proper.
El català és carrincló?
És així com es percep, amb cert grau d’autoritat malentesa: que és arbitrari, impositiu, difícil, que segons quines paraules no les diu ningú... Tot això dit pels alumnes.
Un exemple.
Expliques com funciona el ‘per’ i el ‘per a’ i després els mitjans i les editorials fan una altra cosa. Davant d’això, què ha de fer l’alumne? Al català, en aquest sentit, li falta un bullit, no hi ha apropament de la llengua a l’usuari.
Quin és el grau de coneixement del català?
El nivell de coneixement va lligat al nivell d’estudis. A Sant Cugat, en general, el coneixement és superior, ja que és una ciutat amb un poder adquisitiu i un nivell d’estudis alts.
Teniu un perfil tipus de l’usuari del servei?
És variat. Des de l’immigrant que comença els cursos bàsics fins al jubilat que sempre ha parlat català però no té una escriptura correcta.
Què és el que més el preocupa del català?
El català s’està especialitzant en determinats usos i amb altres està quedant clarament fora. És a dir, el català al web és una de les llengües que té més presència pel volum de població, té bona salut en l’àmbit científic i en el literari, però, en canvi, la població juvenil no el fa servir. A l’aula es parla més català que mai, però al pati, no.
Parlant d’aules, què li sembla la Llei Wert?
D’entrada sembla un intent de descentralització en el terreny lingüístic i no és encertada.
El català té un bon estat de salut?
Jo li posaria una nota de 7,5. Hi ha moltes diferències: a les poblacions rurals es parla molt, però potser s’escriu pitjor i, en canvi, a les zones urbanes s’escriu millor i no es parla de manera tan correcta. Si estàs parlant en català i has de recórrer a una altra llengua perquè no et surt la paraula o perquè pot ser un tecnicisme, vol dir que el català té mala salut en aquell àmbit.
A què es deu que el català encara tingui bona salut tenint en compte els atacs que ha rebut: obstinació, preservació de la cultura...?
Forma part de la identitat. La voluntat que el català no sigui fàcil implica que si et costa, ho valoraràs. És un tret distintiu.
Quins plans de futur teniu?
Continuar els cursos, treballar amb els comerços dels districtes i el projecte ‘Llengua, cultura i cohesió’ per facilitar la llengua a través de la cultura amb visites a la biblioteca, el Monestir i xerrades a l’aula.
Llicenciat en Traducció i Interpretació de textos, Masià fa vuit anys que imparteix classes en el Servei Local de Català, ubicat a la Casa de Cultura. El professor, de 36 anys, alterna aquesta feina de mestre amb la tasca de subtitulació en català per a persones amb deficiències auditives que ofereix TV3. El tortosí Masià anima els santcugatencs perquè apostin pel Nivell D: un curs de perfeccionament de la llengua i una de les “apostes fortes de Sant Cugat que dóna punts per optar a les oposicions”. Durant l’any passat, pel servei van passar 500 alumnes, amb edat entre els 18 i els 80 anys i de perfil molt divers.