Alejandro Abad “És la cançó que fa al cantant i no al revés”

Alejandro Abad va néixer a Santiago de Xile el 22 de setembre de 1962, però de ben petit va venir a viure a l’Estat espanyol, ja que els seus pares són espanyols. És un cantautor i productor musical de gran renom internacional. Fa 15 anys que viu a Sant Cugat. Va participar dues vegades en el Festival d’Eurovisió, el 1994 com a cantant i compositor, i en 2001 com a compositor. A més, ha treballat amb diversos cantants d’èxit internacional com David Civera, Paulina Rubio o David Bisbal.

M’ha dit que ja va néixer amb una nota musical al plor. Però quan va decidir dedicar-se a la música?
Vaig començar estudiant piano, guitarra, cant, enginyeria del so... tot vinculat amb la música. Tenia el somni des de petit, també tenia el somni de ser pilot d’avió, però el vaig abandonar, perquè era molt despistat i vaig pensar que algun dia m’oblidaria de baixar al tren d’aterratge i seria terrible. Aleshores em vaig dedicar a la música, que em permetia més marge per pensar o fins i tot per equivocar-me.

Un músic es fa, o es neix músic?
El més important és néixer amb vocació i cultivar-la, però si un no neix amb el talent però és perseverant i treballador, aquest arribarà més lluny que un que no treballa, però que tingui talent.

Per a quins artistes ha compost cançons?
He compost per artistes de diferents generacions. Dyango, també Armando Manzanero, moltes cantants andaluses: Ana Reverte, María Vidal, després. He treballat amb una generació més jove, amb qui més potser és David Civera, de qui he compost tots els èxits: Bye bye mi piccolissima dama, Que la detengan, Dile que la quiero. També he tingut la meva implicació amb el programa Operación Triunfo, en què he participat com a jurat, en els càstings... També he produït una de les cançons més exitoses amb vendes, Mi música es tu voz, de la qual també sóc coautor. Va ser una experiència meravellosa perquè va emocionar tot un país.

La primera edició d’OT va ser un èxit, però ha passat l’èxit d’aquests programes?
La diferència entre OT i els programes d’ara és, primera, la novetat, i segona, i molt important, que a Operación Triunfo els cantants tenien cançons originals, cançons inèdites. Era la cançó que llençava al cantant, un cantant no triomfarà per la veu, sinó per la cançó. La gent pot dir que bé que canta, però si no té una cançó, se n’oblidaran. Si aquest cantant té una cançó, la carrera transcendeix. És la cançó que fa al cantant i no al revés.

La música ha patit la doble crisi. L’econòmica i la del format?
Hi ha consum de música, però no venda. Les persones s’han hagut de preocupar d’altres prioritats. Els compositors i els productors ens hem hagut de reinventar. Per exemple, jo he creat una empresa amb la qual organitzem experiències per empreses amb la música. El més greu de tot és que els nens s’estan acostumant a no pagar per la música i, per tant, no la valoren. Espero que es recuperi...

Quin projecte té entre mans? Expliqui’m aquesta empresa per crear experiències.
Les empreses tenen els valors penjats a la paret, però els treballadors no hi entren. Ens hem adonat que amb una cançó, els valors es poden integrar dins dels treballadors. Estem creant aquest format de música per a diferents empreses. Un himne.

Per a quin cantant li ha agradat més compondre?
No et puc donar un nom concret, però sempre que treballo amb artistes amb il·lusió m’agrada.

Quin estil el defineix.
Sóc compoistor comercial i tinc un estil variat, he compost  des de balades a hits de l’estiu. Sóc un productor que té la capacitat d’adaptar-se.

Una cançó?
És com anomenar un fill predilecte.