Àlex Bernal, excap de sala del Teatre-Auditori: "S'han fet espectacles de molta qualitat"

El santcugatenc Àlex Bernal ha sigut, gairebé des del primer dia, el cap de sala del Teatre-Auditori de Sant Cugat. Va entrar a treballar al teatre el 1993, quan es va inaugurar l’espai, a través d’un anunci del TOT Sant Cugat, primer com acomodador uns mesos i després com a cap de sala. Ara, s’ha jubilat i el TOT Sant Cugat l’entrevista per saber quina ha estat la seva feina i com veu el teatre. 

Com va ser l’inici del Teatre-Auditori?

El dia 25 de setembre va ser la inauguració formal. Va ser un inici molt accelerat. El teatre era un edifici nou, encara tenia mancances pel seu bon funcionament. Per tant, va ser molt accelerat, ens venia a sobre la inauguració. Hi havia gent nova, necessitat de conèixer l’espai i coses en l’edifici que encara es tenien d’anar acabant. Va ser un procés molt intens, en aquells primers dies.

Porta des del primer dia al Teatre-Auditori?

Em van contractar com a acomodador a través d’una notícia que va sortir al TOT Sant Cugat. Em vaig presentar i érem 4 persones a sala, tres noies i jo, després el director va decidir que jo fos el cap de sala.

De fet, primer hi havia una empresa de manteniment que portava el teatre, que venia a través de l’Ajuntament, una empresa externa, amb tres persones. Al cap d’un any, aproximadament, la direcció del teatre va dir que no podia suportar el cost. Van incorporar a una persona d’aquesta empresa dintre del petit departament que ja m’havien assignat, i és quan em van fer cap de sala i manteniment. A partir d’aquí ja va anar tot rodat.

I quina és la feina d’un cap de sala?

Un cap de sala, de fet, és el que s’encarrega és de coordinar tot el servei de sala, amb les funcions i amb els actes. I en el cas nostre d’aquí també es coordinen els horaris de recepció, per a quan venen les companyies, quan es fan assajos, muntatges, etcètera. I després l’elaboració dels pànings del personal. També, les necessitats d’acord amb els aforaments, ja sigui guarda-roba, ja sigui el tema de l’accessibilitat, el reforç a taquilles... I també coordinar la neteja. Són diversos àmbits que es porten dintre del departament i que venen en consonància amb les necessitats de cada moment en el teatre.

Com ha canviat, des d’aquell inici el Teatre-Auditori en l’àmbit de personal i també en l’àmbit d’espectacles?

El principi va ser una mica frenètic, perquè no estava estructurat tot com havia d’estar estructurat. No hi havia una experiència anterior com per valorar les necessitats reals humanes i materials del teatre. Aquests inicis van ser molt forts, amb horaris molt bèsties i sobretot de cara a la primera representació que va ser Històries de Sant Cugat. S’havia d’anar configurant una programació i el nivell de programació que es feia al principi del teatre no té comparació amb el que es fa ara. I sobretot, amb el que s’ha fet entre els anys 2012-2018, on hi va haver una ocupació del teatre, i una dedicació molt forta. Ho mirava l’altre dia hi havia ocupació del teatre de 280 dies a l’any! Al principi, quan vam començar es feien dues funcions per setmana. Era una cosa nova, s’havia d’anar consolidant, anar captant públics, i anar veient quina era la programació més adient. A l’àmbit de personal, sí que s’ha fet alguna incorporació també últimament, però per la meva visió és que encara estem mancats de personal pel volum de feina que hi ha.

Com recorda com va rebre Sant Cugat l’obertura del teatre? Hi havia gent a favor i gent en contra.

La veritat és que no ho recordo massa. Al principi era un públic exclusivament de Sant Cugat. Sobretot perquè es va començar amb aquesta representació de Fila Zero, de la Vilarasau. Era un teatre municipal, més de poble, i no tant de projecció a fora. En el meu lloc de feina, tampoc ho veia massa aquest tema. La gent de la programació i direcció eren més conscients d’aquesta realitat. Però sí que és veritat que al llarg dels anys hem anat veient com s’ha incorporat tota una sèrie de públic nou i no solament de Sant Cugat, sinó de molts altres espais, perquè la veritat és que s’han fet espectacles de molta qualitat en aquest teatre.

Hi ha qui critica que vingui tant públic de fora.

S’ha de buscar aquest equilibri entre l’acolliment d’entitats locals, que és lògic, perquè al final és un teatre municipal, amb espectacles que arribin a més públic, perquè també necessites finançament. Hi ha una part del pressupost que la posa l’Ajuntament, i hi ha una altra part que ve dels ingressos propis i els espònsors. Intentar buscar aquest equilibri, suposo que deu ser difícil. Hi ha una realitat econòmica que no la podem obviar. El teatre necessita omplir, perquè és un edifici amb uns consums importants, elèctrics i de climatització, entre altres.

La reivindicada sala B seria una necessitat per acollir espectacles més petits?

Una sala B estaria bé, i no sé si aquest paper l’ha de jugar, o no, La Unió. Sí que hi ha espectacles que es podrien fer a La Unió. És per a espectacles que per aforaments podrien fer allà i segurament evitaries estar obrint una instal·lació que suposa un cost important.

Quin creu que és el valor de tenir un teatre com el Teatre Auditori a Sant Cugat?

És un difusor important de la cultura. És important, primer, que els ciutadans de Sant Cugat tinguin un servei important o de qualitat i també serveix per captar gent d’altres espais. A vegades és curiós perquè aquí veus alguns concerts on hi ha tota mena d’edats. Et trobes gent jove, gent de mitjana edat, gent molt gran, que venen amb nens... Això genera una riquesa d’oferta i vol dir que els espectacles estan oberts a un ventall molt important de diverses poblacions...

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.