Arqueros: "L'hiperconsumisme genera desforestació al bosc amazònic i destrueix cultures"

El santcugatenc Raül Arqueros és el cofundador de la Fundació Iquànima. Al costat de Blanca Julia Delgado, amb qui es va casar ja fa 25 anys, van decidir crear una escola pels nens que viuen en situació de pobresa al barri on ella vivia al Perú. L'any que ve, l'escola complirà 20 anys i, durant aquests anys, l'escola ha estat mantinguda gràcies a l'empenta dels creadors i els seus col·laboradors. 

Durant aquest temps, la Fundació Iquànima també ha dut a terme projectes complementaris, com la pel·lícula Las Muertes de Chantyorinti, que ja ha rebut diversos reconeixements com el premi International Deluxe al Festival Internacional de Cinema de Tarragona i les estrenes al Festival Europeo de Sevilla i al Festival Internacional de Cinema Alternatiu de Barcelona. 

Raül Arqueros ha reivindicat la necessitat de posar sobre la taula la problemàtica de la pèrdua dels costums identitaris indígenes a través de la pel·lícula. 

 

 

Com va sorgir la idea de crear Las Muertes de Chantyorinti? 

L'escola que vam fundar al Perú ha estat reconegut allà com a exemple de projecte humanitari. Arran d'això, va venir gent de la selva i ens va demanar ajuda. Quan vam anar-hi, el que vam veure va ser brutal. Desforestació, no només ecològica, sinó també cultural. La gent mor amb uns índexs d'anèmia altíssims. I, per tot això, vam fer altres projectes de nutrició, educació, reculls de músiques ancestrals i també aquesta pel·lícula. Tot el que està passant a l'Amazònia és producte de l'hiperconsumisme del món desenvolupat, perquè milers i milers de containers arriben cada mes a ports europeus procedents de l'Amazònia. Llavors, vam pensar que podíem fer servir el món audiovisual per començar a crear rebot aquí.

"Tot el que està passant a l'Amazònia és producte de l'hiperconsumisme del món desenvolupat"

Què vol transmetre la pel·lícula?

La pel·lícula pretén que prenguem consciència sobre l'hiperconsumisme, que està generant la desforestació del bosc amazònic i està destruint les cultures. No podrem salvar el bosc amazònic, tan important per al clima global, si no fem una acció directa amb la cultura, donant suport a les cultures i les ètnies ancestrals d'allà. La pel·lícula vol crear debat en aquest sentit. 

 

 

 

La pel·lícula es titula Las Muertes de Chantyorinti, qui és Chantyorinti?

Chantyorinti és un personatge que ens vam trobar a la selva. És un indígena que provenia de les tribus no contactades, que són tribus que viuen a la selva i que no tenen contacte amb la civilització. En aquest cas, tota la comunitat de Chantyorinti va morir, no se sap com, i ell va sobreviure. Nosaltres el vam trobar a la selva i el vam conèixer quan ja s'havia apropat a una zona més civilitzada. La pel·lícula està inspirada en ell, però no en la història d'allò que ell va viure en la seva comunitat, sinó que parla de quina manera ell, quan arriba aquí, va oblidant progressivament tota la seva cosmovisió. 

"La pel·lícula parla de quina manera Chantyorinti, quan arriba aquí, va oblidant progressivament tota la seva cosmovisió"

Per a rodar aquesta pel·lícula us vau haver d'endinsar a la selva amazònica sense conèixer-la. Com va ser, en aquest sentit, el rodatge? Quines dificultats us vau trobar?

La veritat és que, per a mi, ha sigut l'experiència física i mental més difícil que he viscut a la meva vida. Allà dintre, en una zona que és el rovell de l'ou del narcotràfic a Llatinoamèrica, nosaltres sempre anàvem acompanyats d'indígenes armats que ens custodiaven per evitar que tinguéssim problemes. També hem tingut altres problemes. Per exemple, nosaltres anàvem amb tota una infraestructura i una logística d'aliments i, en veure que la comunitat no tenia prou menjar, vam compartir el que portàvem. Hem passat gana i hem passat set, ha sigut molt complicat. La calor ha sigut brutal. La humitat també. Ha sigut un rodatge duríssim.

 

 

Al Perú, a banda de l'espanyol, existeixen moltíssimes altres llengües. Aquest fet també va esdevenir una dificultat?

Sí. Al Perú hi ha més de 50 llengües diferents. A més, la selva també es tracta d'una zona que, tot i formar part del Perú, està molt allunyada i, per tant, quasi ningú parla castellà. Nosaltres teníem sempre traductors. Cal tenir en compte que estàvem amb l'ètnia ashaninka, que és la més nombrosa de l'Amazònia peruana i, allà, qui parla espanyol el parla molt malament. 

 

Parlava de l'ètnia ashaninka, què els caracteritza?

Es tracta de l'ètnia peruana més nombrosa. Dins d'aquesta ètnia, hi ha tres tipus de persones o de comunitats. En primer lloc, hi ha els que viuen al bosc i no volen saber res de l'exterior, a aquests se'ls diu els "no contactats". A l'altre extrem, hi ha els que se'n van a viure a les ciutats i amaguen que formen part de l'ètnia, els fa vergonya. Entre aquestes dues posicions, hi ha la gran majoria, que viuen entre el seu món ashaninka i el món modern. Però, des del meu punt de vista, la cultura ashaninka s'està morint completament. 

 

Per què creus que la cultura ashaninka s'està morint?

Estan perdent tots els seus costums, la seva cosmovisió. A banda, hi ha com una mena de dogmatisme a religió que arriba a la selva per atraure'ls i fa que perdin la seva cosmovisió. No té cap mena de consideració per les seves maneres de veure, el bosc i la natura.

 

 

La cosmovisió de les persones de les comunitats ashaninques se centra en el sol com l'origen de la vida. Vas poder observar aquesta connexió amb la natura durant el rodatge?

Precisament, d'això tracta la pel·lícula. La majoria dels ashanquiques estan perdent, a una velocitat espectacular, la seva cosmovisió. A banda dels no contactats, la majoria no tenen tant contacte amb la natura. Ara, per exemple, els nens moren de pneumònia, però la selva és una farmàcia plena de plantes medicinals. Durant la pandèmia van recuperar aquest saber ancestral de la medicina perquè no els hi va quedar més remei, però de seguida que poden, prefereixen la medicina moderna. 

"Els nens moren de pneumònia, però la selva és una farmàcia plena de plantes medicinals"

Per què creu que passa això? 

Passa perquè el món desenvolupat tingui tot el que necessita. El món desenvolupat necessita llocs on adquirir productes com el cacau, el cafè, el gingebre, la pinya o la soja. Aleshores, s'arrasa la selva per poder cultivar-los. Tot això provoca una influència brutal en els indígenes. 

A causa d'aquest caire cultural i social, la pel·lícula ja ha rebut alguns reconeixements. Com és l'acollida de la pel·lícula?

L'any passat, quan encara estàvem en la fase de postproducció, ens van donar el premi International Deluxe al Festival Internacional de Cinema de Tarragona.  Això ens va ajudar a poder acabar la postproducció, ja que anàvem una mica curts d'economia. En finalitzar la pel·lícula, vam ser seleccionats de seguida al Festival Europeu de Cinema de Sevilla. Allà vam poder fer l'estrena mundial i hem tingut una crítica excel·lentíssima. També hem pogut estrenar la peça audiovisual al Festival Internacional de Cinema Alternatiu de Barcelona. N'estem molt contents perquè és un reconeixement que s'està fent la feina ben feta i també és una forma de visibilitzar la nostra feina i la situació d'aquestes persones. 

Tenen pensat poder projectar-la en algun cinema o distribuir-la a través d'alguna plataforma per poder arribar a més gent?

Volem seguir el circuit de festivals i, després, mirar de programar-la en algun cinema de Barcelona. La idea és expandir la pel·lícula perquè es vegi als cinemes o a plataformes, però encara no et puc dir com ho farem.

S'han plantejat continuar produint peces audiovisuals sobre aquesta temàtica o d'altres relacionades? 

Ens agradaria fer-ne més perquè la temàtica és important, però ens calen recursos. Ara mateix, els nostres recursos aniran destinats als projectes de nutrició, però en el futur ens agradaria fer més pel·lícules. 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.