Baena: "El Museu conté 135 anys d'història, no solament del còmic, sinó d'història social"

El Museu del Còmic de Sant Cugat del Vallès és el primer a l'Estat espanyol sorgit de la voluntat de tres col·leccionistes de preservar el llegat del còmic. Un museu que obria portes al mes de juny, i que podeu descobrir amb el reportatge publicat pel TOT Sant Cugat.

Més info: El Museu del Còmic, un recorregut per la història

Què és el Museu del Còmic?

És la història del còmic a Espanya, amb una gran incidència a Catalunya. És un museu necessari, perquè d'alguna manera el còmic no deixa de ser la història de la societat, d'aquests últims 135 anys en què, més o menys, datem el període del museu, i vol ser un espai de reflexió, de memòria, i d'homenatge a tots aquells autors que van fer possible aquest llegat.

Com sorgeix la idea?

El museu es compon de tres col·leccions importants, la de Jose Luís Villanueva, la meva, i la de José María Delhom. Els tres venim del camp del col·leccionisme, i més concretament, en el meu cas i el de José María Delhom, de l'estudi del mitjà, publicant diferents llibres sobre la matèria. En el seu moment ens vam acostar al mitjà més per nostàlgia que per altra cosa, però després t'adones de la importància com a mitjà narratiu, vam començar a estudiar-lo, i un bon dia, intentant que algú posés en marxa un museu d'aquest tipus, com a Badalona, que sempre s'ha parlat que s'anava a fer un museu del còmic i no ha tirat endavant, doncs vam decidir fer-lo nosaltres.

Per què a Sant Cugat?

Perquè José Luís Villanueva i la família tenien aquest edifici, l'antic Ateneu, i em va proposar que si estava amb ell, doncs que ho tiraríem endavant. Es va rehabilitar l'edifici, i ens vam posar a treballar en la recopilació de la col·lecció que engloba l'exposició permanent.

De quin fons estem parlant?

El fons és molt important perquè els tres tenim col·leccions importants. El museu, per espai, no pot acollir més del que hi ha. Però el fons va molt més enllà del que pots veure allí. Al museu hi ha una selecció d'obra que ens permeti veure l'evolució del mitjà des que comencen les primeres vinyetes, tot el que és la part de la prehistòria, del segle XIX, i després entrem al segle vint, fins arriba a avui, una mica més enllà del 2000.

Una selecció per entendre aquesta evolució.

La selecció és absolutament clau en aquesta història per intentar comprendre com el mitjà va anar evolucionant, quins autors van ser els més importants, i com van anar arribant certs corrents, o editorials, comportaments del mercat i del producte, i com el còmic va i ve, en el sentit que anava evolucionant en funció de com evolucionava la societat.

Quantes obres exposades hi ha actualment?

Ara mateix, entre dibuixos originals i impresos, devem estar en unes 1000 peces. Un dels valors del museu és aquesta dualitat, en alguns casos, de peça impresa de l'època, i original dibuixat d'època. És poc freqüent, i crec que és un dels grans valors del museu.

També preveuen fer exposicions temporal.

Ara, per al setembre, estem treballant en una temporal dedicada a Francisco Ibáñez. Hem decidit que sigui Ibáñez perquè ens semblava que mereix aquest homenatge, perquè potser és l'autor més important, no solament viu, sinó de tots els temps, almenys el més internacional. Després, tenim previst fer, per exemple, una exposició dedicada al còmic femení, el còmic fet per dones, que és molt poc conegut i té una importància molt forta. Tenim una vintena d'exposicions en cartera que anirem fent trimestralment, si podem.

 

Un Museu privat que necessita suport per mantenir l'activitat.

Nosaltres, el que hem fet és fer tot l'esforç que s'havia de fer perquè el museu estigués en peu, obert i amb tot el contingut, però esperem trobar finançament. És una fundació, sense ànim de lucre, però necessitem diners per poder oferir una sèrie d'activitats dins del museu.

Per què no hi havia abans un museu d'aquestes característiques?

La majoria dels països importants en tenen un, i aquí no. No obstant això, en aquests moments a Espanya s'estan fent més exposicions que mai sobre còmic. Suposo que un museu no ha estat possible perquè els que decideixen aquest tipus de coses no deuen ser molt sensibles al tema, o simplement per desconeixement. Però l'afició pel mitjà fins i tot creix dia a dia.

Està previst ampliar el fons?

Una de les coses que persegueix aquest museu és seguir aconseguint obra, catalogar-la, i oferir-la a qualsevol estudiós que vulgui conèixer en detall qualsevol etapa, autor o gènere.

Parlava també d'activitats complementàries?

Tenim una sala, l'Aula, que és on farem una sèrie d'actes, des de classes de dibuix fins a xerrades sobre el mitjà, presentacions... que facin que el Museu estigui viu i que el mitjà continuï sent un mitjà de debat i d'anàlisi. És un dels pilars del museu. Però fins que no tinguem disposició econòmica i dues o tres persones treballant al museu, anirem fent el que puguem, com ara.

Com animaria el públic a què descobreixi el museu?

Els diria que és el primer museu que es fa a Espanya, que és un museu absolutament complet i que amaga 135 anys d'història, no solament d'història del còmic, sinó d'història social, del que ha estat aquest país i de com ha anat evolucionant. Un museu per a nens, per a no tant nens, i fins i tot per a avis, perquè cada persona tindrà interès a veure una determinada època, perquè el còmic té molt de nostàlgia. El tebeo era l'única finestra de somnis de què disposaven nens i nenes. Cada persona que vingui ho veurà amb ulls diferents en funció de la seva edat i records.