Ballar per competir o per passar una bona estona davant els amics

“El dia a dia, la fina i l’estrès fan que moltes vegades ens oblidem de moltes parts de la vida, com el fet de gaudir”. Ballar ofereix justament això, un espai de gaudi. Així ho reivindica Daniel Curto. Als seus 32 anys, ha competit en diferents categories i actualment es dedica a la docència tot dirigint una escola de balls de saló.

Va començar amb sis anys, quan acompanyava els pares a balls de saló, i des de fa dos anys es dedica exclusivament a la docència. “El fet de ballar m’aporta dues coses, bàsicament. La primera és la música. No m’imagino la meva vida sense música, i això fa que la meva feina m’encanti. L’altra és ensenyar. M’agrada molt la docència; veure com a través d’ensenyar es poden fer canvis en les persones, o que les persones et canvien a tu”, explica Curto.

El perfil de la persona que fa balls de saló és extremadament ampli, com destaca Daniel Curto. “Si a la persona li agrada la música, i li agrada moure’s, ja és el perfil d’un ballarí”. Des de nens de 3 i 4 anys als quals se’ls ensenya la passió per la música i el fet que els permet moure, fins a avis de 70 o 80 anys.

“Hi ha qui ve arrossegat per la parella, qui ve en grup per passar l’estona, qui ve i fa amics, i qui ve a preparar-se un ball per al dia del casament. La gent balla per múltiples motius”. I és que no tot és competició. “El vessant de competició arriba quan una persona es pren les coses d’una manera més competitiva, però d’entrada és el vessant lúdic el que preval”, explica.

A més, la concepció dels balls de saló ha canviat durant els anys. “Quan parles de balls de saló, la gent creu que parles de balls antics, i no és així. S’ha actualitzat la música i s’han modernitzat els balls”, aclareix. A més, les diferents disciplines es complementen, “des de la salsa fins al hip hop!”.

Llegiu més sobre ballar a Sant Cugat, conegueu la dansa africana i la dansa oriental, i mireu les imatges.