Bosch: "En les relacions, com que és tan fàcil deixar-ho, el que és valent és quedar-s'hi"

Xavier Bosch ha presentat a Sant Cugat del Vallès la seva nova novel·la Paraules que tu entendràs. Ho ha fet aquest dijous, 19 de setembre, aplegant més d'un centenar de persones disposades a conèixer de primera mà els secrets de la nova proposta literària de l'autor santcugatenc al Celler Modernista en un acte organitzat per Òmnium.

Una novel·la on Bosch indaga en les relacions de parella, en com cal treballar-les perquè siguin duradores, en el món dels secrets, les aparences, o la convivència. Un llibre que, en la seva sinopsi, sintetitza com "tres parelles, un any, tres sopars", i dient que "de cop i volta, quan menys t'ho esperes, l'atzar et desordena la vida".

Xavier Bosch ho ha explicat al TOT Sant Cugat.

Presenta la seva tercera novel·la endinsant-se en el món de les relacions de parella. Quin és el motiu?

Em feia l'efecte que sobre el món de la parella i el món de les emocions encara quedaven coses per dir. Havia fet, a l'Algú com tu, una història de cinc dies d'amor molt passional que justificaven tota una vida. Després, a Nosaltres dos, vaig canviar-ho temporalment a què fos una relació d'amistat de 30 anys que s'anava trenant a poc a poc. I aquí, gairebé com un exercici d'estil, vaig voler agafar un any sencer, des del cap d'any del 2017 fins al cap d'any del 2018, i analitzar aquestes tres parelles tan diferents, però que són tant amics entre ells, a través d'un any. I a partir d'aquí, esfilagarsar i explicar les seves vides.

Unes relacions que són diferents de les dels llibres anteriors. Què és el que indaga en aquest cas?

Com fer durar l'amor. Com cal disciplina i entrenament també per l'amor. Perquè si no, la monotonia, la convivència, la rutina et porta a una espiral que fa que cada vegada estiguis més avorrit d'aquella vida que portes i t'hagis de buscar, per dir-ho amb metàfora, vàlvules d'escapament fora de casa.

Unes vàlvules d'escapament que avui dia són molt fàcils d'aconseguir...

Ha passat sempre, però amb les xarxes socials, i amb Internet, mai havia estat tan fàcil com ara tenir una aventura, per bé que segurament mai havia estat tan difícil poder mantenir un secret com ara. Ho han posat molt fàcil les aplicacions, el Tinder, els Ashley Madison... el sexe esporàdic per una trobada entre persones casades o aparellades amb altres persones casades o aparellades. Tot és molt fàcil, i ningú no et jutja. Però si tens parella, el que mires és que no t'enxampin a casa. I els telèfons s'han convertit, en molts casos, en la caixa negra de molts matrimonis, perquè hi ha un descuit, un oblit, un whatsapp que t'equivoques de destinatari, i s'embolica.

Per què ha triat aquesta temàtica?

Finalment, perquè va passar una cosa el 2015 que va ser que uns hackers van publicar les dades d'Ashley Madison. Van publicar que hi havia 37 milions de persones que havien fet ús d'aquest servei de relacions puntuals amb altres persones casades. Em vaig guardar la notícia, per dir-ho així, i el 2017, quan em vaig haver de posar a escriure una nova novel·la, hi vaig tornar.

Parteix d'un fet real que li va cridar l'atenció llavors...

Sí, m'agrada. Són novel·les de ficció, però m'agrada que parteixin de punts de realitat, i que, a més a més, després s'eixamplin cap a les històries que poden ser versemblants per més que sigui una novel·la, i que sigui ficció.

Deia en una entrevista que els amors duradors són revolucionaris. És realment revolucionari, o ho ha sigut sempre?

Em sembla que ho és més ara de revolucionari que un amor sigui llarg, precisament, perquè som a la societat de la pressa, que tot va volant. També és veritat que l'esperança de vida és més llarga i, per tant, hi ha més possibilitats de cansament o d'il·lusionar-se o temptar-se per altres coses. Però en les relacions, com que és tan fàcil deixar-ho, com al primer entrebanc o al segon disgust pots fugir, em sembla que el que és valent és quedar-s'hi. És lluitar per mantenir-ho.

En els llibres anteriors, descobríem la seva passió per les llibreries, o per la música, per exemple. Quina part de Xavier Bosch hi ha en aquest llibre?

En totes les novel·les de tots els autors, no només les meves, diria que hi ha coses de l'autor. Que els personatges vagin a la recerca constant de la bellesa, amb les galeries d'art o les llibreries de l'Algú com tu, o amb la música clàssica de Nosaltres dos, forma part de mi. Jo també visc constantment mirant de buscar emocions en l'art i en la música. I aquí, el protagonista és arquitecte, que també és una forma d'art que esculpeix contra el cel de gent que té voluntat de transcendir, passió pels detalls, que són imaginatius, que són creatius... Tot això són virtuts que admiro dels arquitectes.

Quin paral·lelisme en fa entre l'arquitectura i les relacions de parelles?

El paral·lelisme és, no només amb les relacions de parella, sinó en la manera de construir una novel·la també. Perquè també has de fer un bon fonament, i has de fer créixer la història igual que ells fan créixer el dibuix per després fer créixer l'edifici. I amb les relacions de parella també. I per això passa el que passa a la novel·la, que no desvetllarem ara per no fer espòilers...

Tots just presenta aquesta tercera novel·la a Sant Cugat. Ja té nous projectes en ment?

En ment sempre hi ha projectes, però ara tinc una agenda molt atapeïda de presentacions per Catalunya, i quan acabi el mes de desembre, o a principis de gener, aleshores serà el moment de posar-me a escriure una nova història.

Serà en la línia de les relacions de parella?

No ho sé. No t'ho puc dir. Però em fa l'efecte que després de tres novel·les així, potser haurem de fer un altre petit gir cap a una altra banda.

Queden coses per dir sobre les relacions?

Sempre. És el gran tema de la història de la literatura i, per tant, jo no me l'acabaré tot, i n'hi haurà per tots els autors que el vulguin tocar, pels segles que venen també.

A qui recomana Paraules que tu entendràs?

A qualsevol lector que vulgui submergir-se en una història de relacions humanes ara i aquí. Qui més qui menys o ha tingut parella, o n'ha volgut tenir, o ha tingut sexe, o n'ha volgut tenir, i per tant, és una novel·la de mirada endins de les persones, no només dels sis protagonistes.