Bosch: "La grandesa de la poesia és que deixa paraules que pots utilitzar sempre"

L'actor Jordi Bosch arriba per partida doble aquest mes d'octubre a Sant Cugat del Vallès per pujar a l'escenari del Teatre-Auditori. Aquest diumenge, 13 d'octubre, ho farà com a intèrpret a La partida d'escacs, de Stefan Zweig, sota la direcció d'Ivan Morales. Dimarts hi tornarà dirigint Poesia "Exili 1939", en el marc del Festival Nacional de Poesia.

El TOT Sant Cugat ha parlat amb l'actor i director per conèixer aquestes propostes.

Interpreta La partida d'escacs al Teatre-Auditori, fent tots els papers. Quina complicació li planteja?

Més que parlar de complicació extra, el paper que faig és el d'una mena de mestre de cerimònies, que explica la història i mentre l'explica, reviu una mica cada personatge de la història que està explicant.

Què diria a l'espectador perquè no s'ho perdi?

A l'espectador no se li ha de dir. Anar a teatre no s'ha de recomanar. Si cal recomanar-lo, però s'hi ha d'anar. Sempre és interessant anar al teatre, perquè qualsevol història que et puguin explicar és prou interessant per a escoltar-la, això d'entrada. En aquest cas, puc dir que és una obra prou interessant per la trajectòria de l'autor, Stefan Zweig. Ens porta a explicar-nos el final d'aquesta partida d'escacs, que seria una mica una gran reflexió sobre Europa, en el moment d'una Europa de començament d'una Segona Guerra Mundial. Tota la reflexió que fa sobre les successions, que és una dèria de l'autor en tota la seva novel·la, aquí la porta en el món dels escacs, i és una partida entre dos monstres dels escacs, i el que origina... No ho desvetllarem tot, que vingui l'espectador i ho vagi descobrint.

D'altra banda també dirigeix Poesia "Exili 1939". Se sent més seu un espectacle que dirigeix que un en el qual interpreta?

Sí, és clar. És diferent. Amb el cas de la poesia, som en un any emblemàtic perquè es compleixen 80 anys i fem aquest petit homenatge a la gent que realment va patir l'exili del 39, quan va acabar la Guerra Civil. Crec que cal fer aquest petit homenatge a tots aquests milers de persones.

Amb la situació actual que viu el país es poden trobar similituds o reminiscències?

Sí, evidentment. La grandesa de la poesia és que ens deixa unes paraules que pots utilitzar sempre, com és el cas. L'exili és el mateix el d'ara que el de fa 80 anys, i el que patiran d'aquí vés a saber quan, perquè això és com una malaltia humana que sembla que no hi ha manera de poder-la arreglar.

En quin punt diria que es troba Sant Cugat en el món de l'art i l'espectacle?

En un moment fantàstic perquè, a més, tenim la sort de tenir un equip molt bo que porta el teatre. Han sabut crear un públic que ve, que és fidel, i que sap venir a veure totes les propostes que es plantegen, i això és molt interessant perquè quan diem: 'per què hi ha d'anar la gent al teatre?' Jo penso que cal anar-hi sempre. Aquest 'cal' ha d'anar acompanyat de crear un hàbit, perquè la gent realment tingui la necessitat d'anar al teatre. Aquest hàbit s'ha sabut fer i ara tenim un públic molt interessant a Sant Cugat.