Calafell i Ciuró: “L’emergència té a veure amb perill, però també és una nova oportunitat”

Emergències és l’espectacle que clourà la 24a edició del Festival Nacional de Poesia el 29 d’octubre a El Siglo del Mercantic. Una proposta construïda a partir del darrer recull de poemes de Mireia Calafell, que explora el concepte d’emergència com un perill, però també com un brot, una nova oportunitat. Acompanyada del músic santcugatenc Nil Ciuró i d’un disseny de llums específic a càrrec de Marc Arroyo, l’espectacle farà un viatge des de les tenebres a un escenari molt més lluminós. 

Com decideixen unir-se per fer aquest espectacle?

Mireia Calafell: Va arribar de la mà de tres festivals, liderats per Poesia i +. Quan la vaig rebre, vaig pensar immediatament amb el Nil, a qui havia vist treballant a Kosmopolis, al CCCB. Vaig veure’l i vaig pensar “això és brutal, jo vull fer-ho amb ell!”. 

Nil Ciuró: La combinació de poesia i música va funcionar molt bé a Kosmopolis, i quan la Mireia em va oferir llegir el seu poemari Si una emergència, m’hi vaig sumar amb moltes ganes. Des d’aleshores hem treballat per donar al recital una estructura narrativa i musical perquè el directe tingués sentit.

“Volem crear un recorregut de paisatges, que cada poema sigui una finestra per veure què passa”

Quant han trigat a consolidar la proposta?

M. Calafell: Vam presentar Emergències al festival (A)phònica de Banyoles el juny. No és un espectacle tancat, perquè ens agrada fer petits canvis, però des de llavors ens sentíem còmodes amb el resultat.

Ha estat difícil trobar l’equilibri entre veu i música?

N. Ciuró: Hem organitzat l’espectacle en blocs perquè la poesia tingui prioritat quan cal. Quan la Mireia recita, la música està en segon pla; quan hi ha silencis, la música agafa protagonisme. Aquesta dinàmica permet que el públic assimili bé els poemes.

Mireia, havia fet abans espectacles amb música?

M. Calafell: Sí, he treballat amb música i visuals en directe. Treballar amb música m’ha afectat a l’hora d’escriure. El ritme i la musicalitat són clau en la posada en escena i en el dir.

“Posar-se en risc fa que surtin coses inesperades i connecta més amb el públic”

Quan escriu, ho concep perquè després s’acompanyi amb música?

M.C: Sempre escric sabent que recitaré en veu alta. També soc conscient que la música porta els poemes més enllà. Amb el Nil hi ha un canvi respecte al que havia fet abans, perquè té un vessant més electrònic.

Com interpreten el concepte d’emergència?

M. Calafell: El poemari Si una emergència estructura l’espectacle. Juguem amb el doble sentit de la paraula. L’emergència com a necessitat i perill, però també com a brot, com a nova oportunitat. Això marca les dues parts de l’espectacle: una més fosca i una altra més lluminosa.

N. Ciuró: Musicalment, volíem començar amb sons dramàtics i intensos i anar transformant-ho en una cosa més dinàmica i esperançadora. Veia molt clar que havíem de treballar amb sintetitzadors perquè poden sonar molt orgànics, molt vius.

“Un disseny de llums específic per a l’espectacle és una cosa que a vegades passa desapercebuda, i és fonamental”

Hi ha un viatge emocional entre els dos blocs?

M. Calafell: Hem pensat l’espectacle perquè sigui un viatge. El Nil ens acompanya en aquesta transició, els compassos van canviant. També canvien les llums, dissenyades per Marc Arroyo d’Oscila, que són fonamentals. Comencem amb tons més vermellosos i densos. 

N. Ciuró: Exacte, i després anem cap a tons més turquesos i lluminosos.

És un conjunt de veu, música i llum?

N. Ciuró: Exacte. Fins que no fas el primer concert i vas amb un disseny de llums específic per l’espectacle, no t'adones de com és d'important. Una cosa que a vegades passa desapercebuda, i és fonamental.

Hi ha espai a la improvisació?

N. Ciuró: Sí, alguns elements estan programats, però hi ha espai per improvisar. M’agrada que els directes tinguin aquesta mica de caos que aporta autenticitat. Posar-se en risc fa que surtin coses inesperades i connecta més amb el públic. Crec que va molt lligat amb el sentit de l’espectacle.

“Quan la Mireia recita, la música està en segon pla; quan hi ha silencis, la música agafa protagonisme”

Com els condiciona aquesta improvisació?

M. Calafell: Els dos ens escoltem molt. Si sento que la música creix, això em porta a recitar el poema d’una manera diferent. És una experiència xula.

Què esperen que senti el públic?

M. Calafell: Volem crear un recorregut de paisatges, que cada poema sigui una finestra. Que el públic vagi recorrent l’emergència amb nosaltres, i si surten amb la idea d’emergència com a brot, millor que millor.

N. Ciuró: Jo crec que hi ha gent que potser ve amb la idea de veure alguna cosa més poètica i se sorprendrà perquè veurà un espectacle més audiovisual.  

El seu espectacle és la cloenda del festival. Com l’encaren?

M. Calafell: A mi em fa molta il·lusió tancar un festival que té aquesta qualitat i trajectòria. És un festival que tots sabem que és de referència. 

N. Ciuró: A mi em fa especial il·lusió perquè jo soc de Sant Cugat, i serà la primera vegada que hi actuï. Vindran a veure’m coneguts, amics, família... 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.