Carme Canals: “La ceràmica m’omple molt, és màgica”

Carme Canals Moragrega va arribar a Sant Cugat amb un mes de vida, per tant, de tota la vida que viu aquí. Filla i neta de botiguers, la seva família va regentar un comerç molt reconegut situat a l’Endavallada, la Botiga Nova, on es venia confecció i roba per la llar i que va tancar a finals dels setanta. A Sant Cugat només hi havia dues botigues de roba, la de la seva família, i La Fabriqueta del carrer de Santa Maria. La Carme, però, va decantar-se per l’art de la ceràmica i fa quaranta-set anys que s’hi dedica. Després de molts anys, el dijous 6 de febrer inaugura una exposició a l’Espai Lluís Ribas, on fins al 5 de març exposarà els darrers treballs, que val molt la pena conèixer, i que li presentarà un altre artista santcugatenc i bon amic, Sergi Barnils.

Per què la ceràmica?

M’omple molt, ja fa més de quaranta anys que m’hi dedico i fins que el cos em digui prou, és la meva vida. La meva passió és fer teteres, em traslladen a la màgia de l’art oriental, tenen un significat espiritual. La ceràmica és màgica, m’agrada fer mostres de color i aplicar-les, tot i que en ceràmica no saps mai el color definitiu fins que la peça surt del forn, el foc sempre té l’última paraula.

I de ben jove ja va anar a la Massana.

Sí, em vaig decidir per una carrera artística, allà vaig passar una de les millors etapes de la meva vida; l’altre gran moment va ser quan vaig ser mare. A l’escola hi havia un ambient molt lliure per l’època en què estàvem, en ple franquisme. Vaig coincidir amb gent molt maca i de Sant Cugat hi havia en Ventós i en Josep Canals.

"Les teteres em traslladen a la màgia de l'art oriental, tenen un significat espiritual"

Sant Cugat als anys seixanta vivia un moment de molta ebullició de la gent jove.

Sí, amb el suport de la Parròquia va néixer un col·lectiu anomenat Amics de Tothom, la Tothomada, en un edifici que hi havia als Quatre Cantons on els joves organitzàvem concerts dels grups santcugatencs, de les primeres figures de la Nova Cançó; guateques, tallers, exposicions... Era un caliu cultural i molt reivindicatiu on ens sentíem lliures, però això es va acabar.

Però la ceràmica sempre ha estat la seva professió?

No, havia d’ajudar a casa i compaginava els estudis amb una feina d’administrativa en un banc, fins que vaig decidir muntar un taller amb dues amigues, l’Anna Solà i la Montse Espanyol. Vam trobar una casa al carrer de la Sort que estava molt malament, però la vam convertir en un espai de creativitat, treball i de trobada amb amics i artistes, tinc molt bons records d’aquella època.

Carme Canals. FOTO: Bernat Millet

Allà van fer diverses obres que encara es poden veure per la ciutat.

Sí, alguna malauradament ha desaparegut com el mural de la façana de Mobles Carré o el rètol de la pastisseria Roura que hi havia al carrer de Santa Maria. Però encara hi ha alguna de les feines que vam fer, com el mural que hi ha a dins de l’oficina de Correus, tot i que sempre hi ha trastos al davant; els rètols de l’escola Patufet, de l’Avenç o del Pins del Vallès.

"En la ceràmica, el foc sempre té l'última paraula"

I va fer diverses exposicions.

La primera va ser una de col·lectiva a Madrid, després a Sabadell, a l’Escola d’Art de Sant Cugat i en alguna altra ciutat. També vaig treballar en diversos murals, en tinc un a l’Ajuntament de Bellver de Cerdanya i, a França, uns quants.

També té una faceta com a docent.

Vaig ser molts anys professora de ceràmica a l’Escola Municipal d’Art. Donar classes m’agradava molt, compartir ensenyances amb els alumnes i la relació amb ells. Recordo que vaig tenir una alumna, la Teresa Garreta, que és cega, i poder-li ensenyar la tècnica va ser una gran experiència. Avui és una escultora reconeguda, el seu fill és un gran cineasta, el Marc Carreter. De l’època de l’escola tinc un gran record d’un professor que em va ajudar molt, el Frederic Gisbert, un gran artista i mestre a qui Sant Cugat li hauria de fer un reconeixement.

“De l’obra pública que havíem fet, queda el mural de Correus i els rètols de les escoles Pins, Avenç o Patufet; malauradament va desaparèixer el mural de Mobles Carré”

Fa un parèntesi per problemes de salut.

Però sempre he continuat fent ceràmica i pintant, tinc un petit taller a casa i he volgut anar d’alumne al Pou d’Art perquè les tècniques van canviant i m’enriqueix molt.

Quins projectes té?

Mira, una de les coses que m’agradaria molt fer és poder ensenyar als més petits. Hi ha els fills de veïns de casa que venen i els hi ensenyo a fer fang i gaudeixen molt. La creativitat dels petits amb el fang, vola.

Després d’anys sense ensenyar la seva obra, ara exposa a l’Espai Lluís Ribas.

Em fa molta il·lusió, fa molts anys que no faig cap exposició i aquesta m’arriba en una època molt creativa. Tot va sorgir en una trobada casual amb l’alcalde, Josep Maria Vallès, que va voler conèixer el que feia, li va agradar i li va comentar a en Lluís Ribas, que va voler que fes l’exposició. Exposaré teteres, gerres, plats i algun petit mural. I em fa molta il·lusió que la presenti el Sergi Barnils, amic de petit, gran artista i sobretot gran persona. Espero que us agradi!