Dues de les intèrprets de música clàssica més internacionals de Sant Cugat s’han unit per crear una proposta íntima, captivadora. El resultat, Intimate. Les artífexs, Cristina Casale i Patrícia de No. Piano i flauta s’uneixen per donar a conèixer el repertori més genuí per ambdós instruments. “Intimate és el nostre primer projecte juntes que va néixer des del primer concert plegades aquí al Teatre-Auditori de Sant Cugat, fa dos anys”, explica Casale.
Un disc que conjuga, en una primera part, “fer conèixer la música bàsica per a flauta i piano amb compositors francesos, que són les obres que contenen la música més exquisida per aquest grup de cambra. Són Ravel, Poulenc i Debussy”. I en una segona part, “fer conèixer el que hi ha més a prop dels nostres temps, una fusió amb el jazz, amb música del novaiorquès Schoker i del rus Kapustin”, descriu. “També Bolling o Gerswing, en què hem volgut col·laborar amb el contrabaixista David Mengual i el bateria Oriol Roca”, afegeix De No.
El nom del disc, que ja es pot adquirir en CD, USB o plataformes digitals sota el segell de Solfa Recordings, és “l’eix vertebral d’aquest disc”, explica De No. “Pretén ser un disc que inclou música original per a flauta i piano, i en què el denominador comú és la intimitat. De la intimitat de la clàssica a la intimitat del jazz. Per això és diu Intimate. És un disc per escoltar en pau, amb els ulls tancats, i de manera relaxada”, afegeix.
“El disc va ser sota demanda”, admeten les intèrprets. “Sí que ho havíem enregistrat, però més per tenir una bona versió d’aquest repertori per a nosaltres. El que passa és que vam anar de gira a Colòmbia el 2014, i a cada concert tothom ens demanava el CD. I el vam treure per això”, explica De No.
El resultat és “un recopilatori de la nostra història, que és relativament breu, de dos anys, partint d’un concert que ens van proposar des de la direcció del Teatre-Auditori, i des del principi hi va haver molt bona relació, i ha funcionat i funciona molt bé, afegeix Casale.
Un disc que, a més, les portarà ben lluny, amb Freixenet. “La gran notícia, perquè no és usual que passi i menys en clàssica, és que fa un mes Freixenet ens ha proposat ser la imatge del Cava Elyssia i de la música clàssica 2016-2017, i per això ens patrocina una gira per Colòmbia, Xina i Japó. És una gran notícia; han volgut que siguem la imatge de Freixenet al món”, emfatitza De No.
Una notícia que, per a Casale, “il·lusiona molt” perquè “nosaltres seguirem tocant com hem tocat fins ara, amb patrocinador o sense, però sí que és veritat que sempre t’enorgulleixes, quan surts a fora, del que ets i el que tens a casa”.
Qüestió de caràcter
“A més de la part del nivell musical, normalment els elogis que rebem és per la naturalitat a l’escenari, cosa que en clàssica s’agraeix, perquè de vegades està una mica encotillat l’ambient”, explica Casale. Aquesta frescor que porten a l’escenari és el que han volgut respectar en aquest nou projecte juntes, i que ha estat possible, en paraules de De No, perquè “una cosa que enriqueix moltíssim el duet és que nosaltres seguim tenint les nostres carreres com a solistes, per separat”.
Un fet que és important “perquè fa que no siguem un duo tancat només en aquesta formació, sinó que ens nodrim de la nostra experiència solista”. “És molt enriquidor, perquè tot suma”, afegeix Casale, i De No sentencia: “Les dues som solistes, i com a duo estem fent música que és interessant des del punt de vista musical i arriscada virtuosísticament tant per a la flauta com per al piano. Aquí les dues podem explotar el millor de nosaltres”.
El nou duet santcugatenc no té fi. “Ja tenim nova proposta”, confirma De No. “No donarem pistes, però ja la tenim”. “Ara, primer, gaudim del que tenim, i després, ja estem posant en marxa nou repertori per a aquest segon projecte”, afegeix Casale. D’entrada, ambdues han engegat ja una pàgina web, www.denocasale.com, “on anem posant la informació de tot el que anirem fent”.
El que queda clar és que Patrícia de No i Cristina Casale seguiran donant motius per gaudir de la millor música per a flauta i piano, sempre apostant per la part humana clàssica que “arriba al cor de tothom”.