El Teatre-Auditori de Sant Cugat acull, del 17 al 20 de novembre, set funcions del musical Cabaret. Un espectacle que arriba a la ciutat en la gira del 50è aniversari des de la seva estrena a Broadway el 1966.
Què li proposen a Sant Cugat amb Cabaret?
És una proposta diferent de la resta, en tant que és el mateix llibret, les mateixes cançons i els mateixos personatges, però el concepte és diferent, perquè Jaime Azpilicueta té una visió diferent del que era un cabaret, un Kit Kat Klub.
Quin és aquest canvi de visió?
Estem acostumats a un cabaret amb noies vestides de negre, mitges trencades, lúgubre i decadent, i aquest cabaret no té res a veure. És més luxós i ple de glamur. Jaime opina que el públic d'aquella època volia entrar a un Kit Kat Klub ple de noies guapes i amb molt de glamur, i que, realment, el que és decadent i lúgubre passava fora. En aquest sentit, tenim un primer acte on es presenta tot això, i un segon acte on es veu realment el que està passant.
Que li suposa a títol personal formar part d'aquest musical?
És un canvi en la carrera de qualsevol actriu que et donin l'oportunitat d'interpretar a un dels personatges més importants de la història dels musicals, i passes a formar part de la història viva del país. No totes les actrius interpreten a Sally Bowles. Per a mi ha estat un somni fet realitat, un somni complert.
Per què no es pot perdre el seu Cabaret el públic santcugatenc?
Per començar, perquè és un cabaret com mai l'han vist; mai han vist una versió com aquesta. A Més, és una obra d'art. És un dels musicals més importants en la història del cine i del teatre, que es representa a tots els països. És una oportunitat única de veure'l.
I amb un desplegament de mitjans molt important!
Portem el mateix equip que teníem a Madrid, principalment en l'àmbit tècnic. El desplegament de mitjans tècnic és molt important, i el portem a totes les ciutats. No hi ha diferències, pràcticament, amb la versió que es va veure a Madrid.
I com a Cristina Castaño, que li diria al públic?
Per part meva, els diria que el viatge que es pegaran amb nosaltres és molt important, perquè nosaltres ens peguem aquest viatge. He de dir que el públic, sempre acaba dempeus...