El violinista santcugatenc Gerard Claret serà en dues ocasions al Teatre-Auditori aquesta temporada. Una, com a solista amb l’Orquestra Simfònica Sant Cugat. Més tard, amb l’ONCA, que també dirigeix.
Amb quina proposta arriba enguany a l’escenari del Teatre-Auditori?
El meu germà Lluís i jo ens presentem a l’auditori amb el Doble concert de Brahms. És una gran obra amb la particularitat de comptar amb dos solistes alhora, el violí i el violoncel, acompanyats d’una gran orquestra en gran format, en aquest cas l’Orquestra Simfònica Sant Cugat sota la direcció d’Antoni Ros-Marbà.
Què podrà descobrir el públic?
El públic descobrirà una de les obres més completes del repertori simfònic amb solistes i d’una gran dimensió artística. A més, la més que coneguda i reconeguda 5a Simfonia de Beethoven.
En el seu context professional, en quins projectes es mou aquest any?
Bé, com tothom sap, el meu àmbit principal d’actuacions es mou entorn de l’ONCA (Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra). Dins de la nostra presència habitual al Teatre-Auditori, ja sabeu que ens hi retrobarem el 10 de gener amb un programa sobre el classicisme simfònic.
Destaqui una curiositat d’aquesta proposta!
Com a curiositat, a Sant Cugat, uns arranjaments per a format d’orquestra de cordes i amb la col·laboració del pianista Daniel Ligorio.
Una gira, amb l’ONCA, que els porta arreu...
Abans, a l’octubre, dins del Festival Narciso Yepes d’Ordino (Andorra) presentem un programa amb l’Amor Brujo de Falla i el concert per a piano solista L’emperador de Beethoven amb Joaquin Achúcarro. També al gener, encetem el nostre XII Cicle al Petit Palau i la nostra Temporada de Concerts a Andorra amb una gran activitat en l’àmbit de sessions didàctiques i familiars.
Parlant de reptes professionals, en què està treballant actualment?
M’agradaria citar l’Acadèmia Internacional de Quartet de Corda que he dirigit a Vic el juliol d’enguany, en el marc del teatre l’Atlàntida. Puc dir que ha estat un gran èxit i que és molt possible que en proposem una segona edició.
Recomani al públic santcugatenc que no es perdi la seva proposta!
Crec que ja ho he explicat però no deixaré d’insistir: una gran obra amb dos solistes, una simfonia que, per més que s’escolti, no es pot deixar perdre, i un director català de molt renom.