Crònica de 'Decisions': Decidir per continuar

Teresa Canas presenta la seva obra Decisions al Teatre de Mira-sol amb Amants del Teatre i també la dirigeix. La paraula decisió ve del llatí decisio i significa "opció escollida davant de totes les possibilitats". Però cal considerar que tots els seus components lèxics, el prefix de-, "direcció de dalt a baix, allunyament o privació", -caedere-, "tallar o matar", i el sufix -ció, acció i efecte, configuren tota l'acció, tots els pensaments, tots els esdeveniments que es produeixen dalt de l'escenari que comença amb una conversa, aparentment banal, entre dues amigues que es troben en una cafeteria i acaba amb l'assumpció d'una decisió important per part de la protagonista, que confessa que tota la vida els altres han decidit per ella, a partir de dues decisions presses anteriorment per ella mateixa i la seva parella.

Tota la trama està configurada amb converses personals o telefòniques, pensaments que es manifesten en veu alta, dirigits al públic, i, finalment, en la conversa definitiva que porta a escollir una opció, tallar amb una situació fins al moment considerada com a normal i, en conseqüència, arribar a un efecte probablement inesperat pels dos personatges centrals i, alhora, per la tercera persona connectada sense saber-ho a tota aquesta suma de decisions presses en temps diversos i amagats fins a la seva eclosió inesperada que l'autora manté en suspensió potser amb un tempo massa llarg. Interpretació sensible i profunda de Carme Pidevall, correcta en gest i veu de Mercè Florentí i discreta de Lluís Grau. Escenografia, llums i sonorització amatents i participació en la música incidental de David Bozzo al piano amb aires de Satie i Bach perfectament dibuixats.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.