El sindicat de músics Dissidència Sònica ha fet públic un manifest Anti-Hoboken. En aquest recorden que la proposta del sindicat i els músics de Sant Cugat sempre ha estat clara. “El que cal és un espai musical, és a dir, que integri Sala de Concerts de format petit mitjà (400 persones) amb prou polivalència per integrar Teatre i Dansa puntualment, Bucs d'assaig i Escola taller.”
També recorden que el que cal és un model de gestió ciutadana “perquè en l'actual context econòmic tant el sector públic com el privat no tenen cap força, estan massa condicionats pels mercats i només la implicació dels veïns i veïnes i els músics que volen un Espai Musical pel poble pot aconseguir-ho”.
El que suposa Hoboken “per part dels hereus i dels enyorats de la bombolla immobiliària” segons Dissidència Sònica és una continuació d'aquest model. En el seu comunicat afirmen que “l'Auditori és l'equivalent santcugatenc de l'aeroport de Castelló: un monument grandiloqüent a la mentalitat més rància, un forat negre que costa tant de mantenir que ni tan sols es pot obrir cada dia, s'ha de finançar amb un 70% d'esponsorització privada i només pot aspirar a acollir els èxits de la cartellera barcelonina perquè la seva platea és tan gran que ficar-hi 300 persones fa que sembli un fracàs de públic. Amb només un 1% del que ens costa l'Auditori es podria mantenir un Espai Musical amb un model de gestió ciutadana”.
Igualment, assenyalen que “l'Ajuntament cedeix a un empresari privat de solvència no contrastada l'edifici on es podria haver tirat endavant l'Espai Musical i prova de vendre-ho com una realització d'allò que el poble ve demanant des de fa 20 anys”. En aquest sentit afirmen que “no cal saber-ne gaire de gestió cultural per a veure clarament que no es pot tirar endavant un Espai Musical des d'un model empresarial perquè els números no surten”.
En el comunicat acusen el govern local tot dient que “porten 20 anys mentint i finançant les quimeres que es dediques a ells mateixos i al seu concepte queco de la cultura amb els nostres diners” i reclamen que “el que ens cal és la independència d'aquesta casta de lladres i mentiders que porta més de dues dècades ofegant el poble, la seva cultura i la seva música”.
També recorden que el que cal és un model de gestió ciutadana “perquè en l'actual context econòmic tant el sector públic com el privat no tenen cap força, estan massa condicionats pels mercats i només la implicació dels veïns i veïnes i els músics que volen un Espai Musical pel poble pot aconseguir-ho”.
El que suposa Hoboken “per part dels hereus i dels enyorats de la bombolla immobiliària” segons Dissidència Sònica és una continuació d'aquest model. En el seu comunicat afirmen que “l'Auditori és l'equivalent santcugatenc de l'aeroport de Castelló: un monument grandiloqüent a la mentalitat més rància, un forat negre que costa tant de mantenir que ni tan sols es pot obrir cada dia, s'ha de finançar amb un 70% d'esponsorització privada i només pot aspirar a acollir els èxits de la cartellera barcelonina perquè la seva platea és tan gran que ficar-hi 300 persones fa que sembli un fracàs de públic. Amb només un 1% del que ens costa l'Auditori es podria mantenir un Espai Musical amb un model de gestió ciutadana”.
Igualment, assenyalen que “l'Ajuntament cedeix a un empresari privat de solvència no contrastada l'edifici on es podria haver tirat endavant l'Espai Musical i prova de vendre-ho com una realització d'allò que el poble ve demanant des de fa 20 anys”. En aquest sentit afirmen que “no cal saber-ne gaire de gestió cultural per a veure clarament que no es pot tirar endavant un Espai Musical des d'un model empresarial perquè els números no surten”.
En el comunicat acusen el govern local tot dient que “porten 20 anys mentint i finançant les quimeres que es dediques a ells mateixos i al seu concepte queco de la cultura amb els nostres diners” i reclamen que “el que ens cal és la independència d'aquesta casta de lladres i mentiders que porta més de dues dècades ofegant el poble, la seva cultura i la seva música”.