Dona Sant Cugat resposta als artistes emergents?

No es descobreix res de nou si s’afirma que Sant Cugat és terra d’artistes. Entre els 90.000 habitants que configuren el municipi, una part significativa es dedica a la música, les arts escèniques o les arts plàstiques en un grau més o menys professional. Una característica que l’Ajuntament de la ciutat posa en valor a l’hora de projectar la ciutat, i motiu pel qual desenvolupa un seguit de polítiques culturals amb l’objectiu de protegir, promoure, restaurar i difondre el patrimoni històric col·lectiu com a element configurador d’una memòria col·lectiva.

Entre altres aspectes, aquestes polítiques culturals volen facilitar l’accés a la ciutadania a la pràctica cultural i a l’expressió creativa. Un punt en què no coincideixen part dels artistes locals. De fet, una de les grans reivindicacions en les diferents disciplines artístiques és la manca d’aquests espais on mostrar l’art local.

Sant Cugat disposa de diferents espais que mostren les diferents disciplines artístiques presents a la ciutat, des de diferents vessants i amb propostes durant tot l’any.

Pel que fa a arts plàstiques, Sant Cugat compta amb set sales d’exposicions municipals. Aquestes són el Museu del Monestir (la sala capitular i el claustre), el Museu del Tapís Contemporani, la Casa de Cultura, el Casal Torreblanca, el Casino la Floresta, el vestíbul de l’Ajuntament, i el Centre d’Art Maristany. Uns espais als quals cal afegir les biblioteques, que acullen periòdicament exposicions temporals, a més d’espais a l’aire lliure, com últimament la plaça de Barcelona, on s’han muntat mostres temporals.

Pel que fa a arts escèniques, Sant Cugat disposa del Teatre-Auditori i dels equipaments de la Xarxa de Centres Culturals Polivalents. D’aquesta manera, hi ha escenaris al Casal de Mira-sol, la Casa de Cultura, el Casino la Floresta, el Casal Torreblanca, el Casal les Planes, el Xalet Negre i el Centre d’Art Maristany.

Igualment, s’està recuperant el popular teatre de La Unió, i altres equipaments esdevenen també escenaris durant l’any, com pot ser el claustre del Monestir, o diferents places de la ciutat, amb propostes com les Lectures a la Fresca, o el programa Músics de carrer.

La ciutat a debat des de la perspectiva dels artistes

Amb la voluntat de conèixer les necessitats i impressions dels artistes emergents de Sant Cugat, el TOT Sant Cugat va organitzar una taula rodona el dimecres, 12 de juliol, patrocinada per Sorea. Una taula que va comptar amb la participació de Roger Bosch (actor), Carlos H. Lanau (actor, clown), Oriol Llauradó (fotògraf), Martina Vilarasau (actriu) i Aleix Losa (compositor, músic). Una posada en comú d’allò que troben a faltar per poder desenvolupar les seves carreres artístiques a la ciutat, però també un reflex de les fortaleses que veuen a la ciutat com a oportunitats per al seu sector.

Formar-se a Sant Cugat

Tot i l’àmplia oferta formativa a Sant Cugat, els artistes emergents troben a faltar una formació professional pel que fa a disciplines artístiques. “Vaig fer teatre als Tallers de teatre de petit, que em va servir per descobrir que m’agradava, però després vaig haver de seguir a fora, perquè aquí no vaig trobar opcions”, remarca Bosch.

On mostrar la feina feta

A l’hora de pujar als escenaris, o copsar les parets de les sales santcugatenques, els artistes consideren que “es donen poques facilitats als artistes locals perquè puguin mostrar el seu treball”, remarca Vilarasau. Un aspecte que alguns cops atribueixen a una mala comunicació. “Si que hi ha circuits, però no es coneixen”, lamenta Lanau.

Punts forts i oportunitats

El principal punt fort que destaquen és de caràcter personal. “Nosaltres seguirem”, afirma Losa. Des del punt de vista de ciutat, Llauradó remarca el fet que “a Sant Cugat hi ha espais, però cal administrar-los d’una altra manera, perquè els que hi ha, són brutals. Hi ha molt potencial, i s’ha d’aprofitar”. A més, consideren que cada cop hi ha més aposta per fer que les propostes culturals funcionin, però “encara falta molt”, afegeix Lanau, tot demanant que s’escolti als artistes a l’hora de definir els usos dels equipaments.