El Casino com a símbol del canvi: dels estiuejants als ‘hippies’

El Casino és l’edific més emblemàtic de la Floresta i és que, pràcticament des dels primers anys, contempla la història del barri. Construït per l’inversor barceloní Tarruell, es va inaugurar el 21 de maig del 1933 amb presència del llavors president del Parlament de Catalunya, Lluís Companys; i és que el Casino va significar un dels símbols del creixement i èxit de la burgesia barcelonina.

Tenia tres plantes: un restaurant, una sala de jocs amb billar, ping-pong... i una sala de ball. Fins a l’any 53, el Casino era llogat els estius per la colònia d’estiuejants, que el van convertir en el punt de trobada. “Hi havia molta vida social, ens reuníem al Casino, que era com un centre cívic recreatiu. Teníem un equip d’hoquei, fèiem balls, teatre, billars, ping-pong i cinema”, explica el president de l’Associació de Propietaris, Josep Carner. Era el símbol d’un estrat social benestant que va convertir la Floresta en el seu punt d’estiueig i trobada. Josep Lleonart recorda que al Casino actuaven les millors orquestres i hi havia molt nivell: “Si els nois no anaven amb frac i les noies amb vestit, no entraves”.

Els estiuejants marxen
Però l’any 1953, Tarruell vol un canvi i decideix no llogar més el Casino als estiuejants, els quals s’hauran de traslladar a la UREF, on hi havia una bolera. Va ser un punt d’inflexió i va ser Càritas qui va agafar la gestió de l’espai, amb el mossèn Eduard al capdavant. M. Àngels Quadras recorda com el capellà va fer una tasca molt gran per acollir els nouvinguts a la Floresta i com anava casa per casa convidant les famílies a participar en les festes el Casino. “En arribar a la Floresta vaig anar al Casino i vaig veure que hi havia molta gent que no sabia llegir ni escriure i vaig decidir fer un taller. Era principalment gent que havia vingut d’altres parts d’Espanya com Andalusia”, explica Quadras. Durant uns anys, estiuejants i florestans van coincidir al Casino, però poc a poc el moviment alternatiu i hippie es va instal·lar a la Floresta i al Casino.

Temps de ‘hippies’

Així ho recorda Maria Àngels Quadras: “Els anys 70, gent com Berenguer o Toutain van portar una sistema assembleari a la Floresta i poc a poc es va anar canviant l’estil. Tots érem joves i vèiem les coses d’una altra manera. Parlàvem dels problemes del barri. Amb prou feines hi havia llum, tot era de terra... També fèiem festes culturals, convidàvem artistes, lluitàvem contra l’analfabetisme... Fins i tot, empastifàvem de pintades l’Ajuntament”.

“Tenia molta vida, recordo molts concerts, trobades i un ambient molt bo”

Gent afí al moviment hippie d’arreu va venir a la Floresta, que des de llavors manté aquest esperit alternatiu. Aquesta assemblea de la Floresta podria arribar a aplegar un centenar de persones en les seves reunions. Durant els primers anys de presència hippie al Casino, les festes, projeccions de cinema i concerts amb artistes com Maria del Mar Bonet, Jaume Sisa o Rudi Ventura eren habituals . “Els hippies eren gent independent, no es ficaven amb ningú. Un any vam col·laborar junts a la cavalcada de Reis i m’ho vaig passar molt bé, eren bona gent. Van preparar una banda amb bateria, saxofon, trompetes... Anàvem a les seves festes...”, explica Eugenio Jiménez. Àngel Ruiz, president de l’Olímpyc FS, que en aquell temps era adolescent, recorda el Casino: “Tenia molta vida, recordo molts concerts, trobades i un ambient molt bo”.

L'entrada de la droga

Però la situació va canviar i és que els membres de l’assemblea van decidir apujar el lloguer als inquilins del bar del Casino, la Margarita i el Julio, els quals hi eren des del 1962 i se’n cuidaven tot l’any, i van decidir marxar. “Va ser un error perquè després ningú controlava. Hi van haver robatoris i molt descontrol. Es va anar degradant”, explica Quadras, que era una de les participants en l’assemblea. Alguns estiuejants de l’època com Josep Carner expliquen com van viure aquest procés: “El Casino es va anar degradant, va quedar envaït per hippies i destrossat”. Malgrat això, florestans com Francisco Artero creu que la culpa va ser en part del poble: “Amb els hippies es va perdre una mica el nord, però la culpa va ser de tot el poble, que no volia anar-hi perquè hi eren ells”.

"Era un lloc on es fumava, es prenia droga, es trobava LSD i el que volies"

A finals dels anys setanta, el Casino es converteix en un espai ocupat i destrossat, on la droga és present amb molta força. De fet, Maria Àngels Quadras recorda com va ser precisament la droga un dels principals motius del final de l’assemblea i el moviment hippie dels anys setanta a la Floresta: “L’assemblea va acabar en part per la droga... Era un descontrol... Pocs passem dels 60 anys”. “La gent hi anava perquè era un lloc alternatiu, connectat amb la natura... Era un lloc on es fumava, es prenia droga, es trobava LSD i el que volies...”, relata l’historiador Domènec Miquel. Finalment, l’Ajuntament de Sant Cugat va comprar el Casino per 11 milions d’euros l’any 1983 i al cap de poc temps el va decidir tapiar; fins que es va tornar a inaugurar l’any 2010 amb la gestió del consistori santcugatenc.