"Crear és una necessitat d'expressió", deixa clar Frederic Saint Pol. Aquesta és la base del seu llenguatge creatiu. Un llenguatge que aquest artista, natural de Santa Perpètua de Mogoda, desenvolupa des del seu estudi a Valldoreix. Un espai en el qual el vent d'Oreix juga un paper clau en la seva concepció de l'art.
"Les persones tenim la necessitat d'expressar-nos, d'una forma o d'una altra, amb un llenguatge concret. Jo sóc molt reflexiu, i m'agrada la pintura des de molt petit. Sempre he pintat. Potser hi ha gent que no té la qualitat de poder pintar, però en té una altra; hi ha comunicadors molt bons, i altres que no ho saben. Per a mi, el fet de ser artista és això, és comunicar i poder expressar el que sents en aquell moment", defensa.
El seu caràcter reflexiu es veu plasmat en les seves creacions, que busquen la reflexió d'aquell qui les contempla. "Per a mi hi ha dos conceptes. Hi ha qui fa art per art, que és viable, està bé i m'agrada, però jo crec més que l'artista ha d'estar implicat amb el seu moment. Has d'estar implicat amb l'entorn, el que passa", explica Saint Pol. "El que està passant, des de temes mediambientals, fins a crisis humanitàries, o la mateixa política, són molt importants per a mi, i afecten les obres que faig", explica.
És per això que la seva obra busca la reflexió del qui la contempla. Conceptes com caos, ànimes errants, o el mateix vent de tramuntana de Port de la Selva, o el d'Oreix que cada tarda corre al jardí de casa seva.
Una implicació que, per exemple, el porta a elaborar les seves obres amb materials reutilitzats. Des de papers d'una antiga papereria familiar, fins a palets de fusta, o ferros trobats a les escombraries. "Hi ha diferents aspectes en aquest fet de reaprofitar materials", aclareix. "Un és el mediambiental, que em preocupa molt, d'una banda perquè ens l'estem carregant, i de l'altra, per la gran quantitat de residus que generem", continua. "És la idea d'aprofitar, de pensar que aquesta peça que algú ha tirat m'està comunicant alguna cosa. El que faig és reflexionar sobre això. Ho deixo aquí, i els hi dono una nova vida", conclou.
D'altra banda, Saint Pol defensa la implicació amb el que passa entorn de les persones. Un aspecte ben visible en el seu darrer projecte de gran envergadura, Âme Errante. "És un projecte que va començar fa molt temps, fa quasi deu anys, amb unes peces que vaig fer i amb una forma de sabata".
"La idea de la forma de la sabata és perquè és la que ajuda a fer la sabata. És un principi. I, a més, les sabates les fem servir per caminar. És un moviment", descriu. Amb aquestes dues premisses, l'artista va començar a treballar damunt de l'obra amb aquesta forma de sabata, i en va fer fotografies. Unes imatges que s'han desenvolupat amb el temps.
"La idea era fer un llibre amb aquestes fotos, amb uns escrits i poemes, i vaig començar a fer els poemes. Després vaig pensar que l'ideal seria imprimir-ho i poder intervenir dins de la foto i fer una nova obra, que és el que ha sortit", afegeix.
"Âme Errante són trenta obres que han sortit, cadascuna diferents, i el que vol explicar són aquestes ànimes errants que estan com al purgatori, ni a l'infern ni al cel", defensa Saint Pol. "Tenim la tendència a pensar que has de prendre decisions: un camí o un altre. I de vegades no saps per quin tirar, i estàs al mig de les decisions", explica. Una idea que s'ha vist reforçada amb la crisi dels refugiats. "Són persones que no tenen un lloc on estar, ningú els vol. Âme Errante és la reflexió sobre això, sobre els que no hi són, i sobre la idea d'aquesta gent que desapareix i mai els tornes a veure", descriu.
Per exemple, un dels poemes del projecte parla dels cossos que hi ha als marges dels camins. "És una reflexió sobre els morts de la guerra. Són gent que els seus familiars mai els han trobat. Es converteixen en ànimes errants", aclareix.
L'obra de Frederic Saint Pol està en constant evolució, i juga amb l'experimentació. Al seu estudi, obres que esperen el seu moment, d'altres ja acabades, i proves que mostren la inquietud vital i artística del seu creador. Les dualitats l'atreuen, i actualment està creant noves sèries amb aquesta idea. "Avui en dia estem molt impregnats de les dualitats de les coses, i dels conceptes. No acabem de definir-nos. I ho intento plasmar amb la idea de fer una obra i que en surtin dues, que no són iguales, però tenen el mateix punt de partida. M'atreu i em fascina", aclareix.