Farriol (TA): “Preferim fer dues coses menys, però que el que oferim sigui de qualitat”

Maria Farriol és la directora provisional de l’Organisme Autònom Municipal del Centre Cultural de Sant Cugat, que engloba el Teatre-Auditori, les biblioteques i els cinemes. En aquesta entrevista, Farriol explica quins són els objectius del teatre per als anys vinents, com recuperar el 85% d’ocupació d’abans de pandèmia (ara s’està al 81%) i també es vol continuar apostant per la programació de qualitat. Farriol també ha explicat que es vol presentar per continuar dirigint l’Organisme.

Quin balanç fa d’aquest any al capdavant del teatre i quina era la situació quan va arribar?

Potser fa cosa dir-ho, però em faig un balanç molt positiu. Hem treballat moltíssim i hem posat les bases per créixer més. Em vaig trobar un teatre amb un equip molt cansat i desmotivat, i sense un rumb clar. Era com un llagut català al mig del mar amb una tripulació cansada i dos timoners. Aquesta situació necessitava canvis: motivar l’equip, donar-los descans i establir un rumb clar amb un únic timoner. Sabia que l’equip era molt potent professionalment, però estava esgotat. Calia recuperar-los, cuidar-los i marcar un rumb clar. Sense un equip motivat i professional, no es pot avançar, per molt bona que sigui la direcció.

La doble direcció que es va allargar quatre anys va afectar aquesta situació?

Penso que sí. Aquesta situació provisional, que havia de durar sis mesos, es va allargar fins a quatre anys, i això va complicar molt les coses. Sense ànims de jutjar ningú, era una situació difícil per marcar un rumb.

Quins van ser els seus objectius principals?

Primer, definir cap a on anàvem i transmetre-ho a l’equip. Després, cuidar-los, perquè sense un equip motivat i professional no es pot aconseguir res. Vaig voler treballar un full de ruta, malgrat que sabia que la situació era provisional. Pensava que el més honest era fer-ho com si fos per sempre, perquè l’equip sabés quin era el camí a seguir. Així que vaig desenvolupar un pla d’acció amb uns 20 objectius repartits per àrees i 142 accions concretes que responien.

"Vaig voler treballar un full de ruta, malgrat que sabia que la situació era provisional"

Quin va ser l'objectiu quan va arribar?

Vaig voler treballar un full de ruta, malgrat que sabia que la situació era provisional. Pensava que el més honest era fer-ho com si fos per sempre, perquè l’equip sabés quin era el camí a seguir. Així que vaig desenvolupar un pla d’acció amb uns 20 objectius repartits per àrees i 142 accions concretes que responien.

Quines àrees es van treballar en aquest pla d’acció?
Hi ha objectius relacionats amb la programació, la producció, el Departament d’Administració i Finances, que ha estat una part molt important, i la comunicació. Vaig reunir tot l’equip per presentar-los aquest pla d’acció, que cobreix del 2023 al 2027, tot i la provisionalitat de la meva situació. Creia que l’equip tenia dret a saber cap a on anàvem durant els pròxims quatre anys.

Com va rebre l’equip aquest pla d’acció?
El pla està documentat i l’equip el va poder revisar, acció per acció, en cada àrea. A més, vaig organitzar reunions individuals amb cada membre de l’equip per conèixer les seves dificultats i recollir les seves impressions sobre el pla. Al llarg de l’any he anat parlant amb tots, adaptant el procés a les seves necessitats.

Quines accions concretes s’han dut?
M’he dedicat molt a treballar amb l’equip. Hem contractat dues persones més, molt necessàries, i hem ajustat alguns horaris per adaptar-nos millor a les necessitats del grup. Una és un adjunt de programació. Una de les coses que a mi em preocupava molt era la licitació de la contractació artística, que són els espectacles. Avui, en portem 18, és a dir, tota al contractació artística està absolutament al dia. Requereix de tota una documentació molt important. També vam contractar un jurídic, un advocat, per tot el tema de les licitacions

Em posa de manifest que s'han posat al dia amb les licitacions?

S'havia de licitar serveis de premsa local, serveis d'impressió de paper i gran format, serveis tècnics de tot el personal extern i subministració d'equips, serveis de neteja, servies de prevenció de riscos...Una quantitat de licitacions... Cada tècnic té assignades unes licitacions concretes i unes contractacions.

La jubilació del cap de sala va ser un repte per a vosaltres?
Sí, la jubilació del cap de sala va representar una dificultat. Va ser un canvi important després de tants anys, i hem hagut de gestionar aquest procés amb cura per garantir que l’equip i el teatre poguessin continuar treballant de manera efectiva. Vam fer una promoció interna del cap de sala, sempre dins dels marcs legals, i ara s'haurà d'estabilitzar la plaça.

Quin tipus de feina s’ha fet aquest any?
És una feina molt burocràtica, que el ciutadà no percep directament, però és essencial perquè tot funcioni correctament.

Tota questa feina que em diu és molt important i feixuga, però el ciutadà no la percep. Què pot percebre el ciutadà?

Tot està encadenat. Si tens un bon equip, motivat i content, això repercuteix en el resultat final. Per exemple, el primer que vaig fer va ser aprovar uns acords sindicals que incloïen millores per als treballadors, estabilitzar quatre tècnics i crear un fons social. Això ha permès que l’equip treballi en millors condicions i amb més suport. Hem fet canvis importants: hem renovat les oficines, transformant-les en espais oberts i diàfans perquè es treballi més a gust.. Tot això ha ajudat a millorar l’organització

"Tot està encadenat. Si tens un bon equip, motivat i content, això repercuteix en el resultat final"

Com ha evolucionat la programació del teatre?
Hem creat un nou equip de programació amb més suport: ara el cap de programació té dos adjunts, Això ens ha permès introduir novetats i diversificar la programació, amb espectacles com Rodrigo Cuevas o Judith Neddermann, que han atret públic nou i diferent.

Sempre s'ha parlat de que l'objectiu és arribar a més públics. Quin tipus de públic voleu aconseguir? L’objectiu principal és captar públic jove?

Sí, volem públic jove, però l’objectiu principal és diversificar el públic. Que vingui gent que no ens coneixia i que descobreixi la bona programació que oferim. Això inclou persones de totes les edats i interessos. Ens interessa arribar a nous públics, no només jove, sinó també persones que fins ara no havien vingut al teatre. Per exemple, amb espectacles com el de Rodrigo Cuevas hem vist gent que mai havíem tingut al teatre. És important oferir una programació variada que pugui interessar tant a qui li agrada l’òpera com a qui prefereix un concert intimista.

Quin perfil té el públic tan fidel que tenen?
És difícil, però diria que és un públic molt vinculat a l’òpera, la música clàssica i el teatre. És un públic que fa molts anys que ens acompanya, molts són abonats i valoren molt la qualitat de la programació. El nostre públic sap que, tant si una proposta li agrada més o menys, sempre veurà una programació de qualitat. Artísticament és una bona programació, i això és el que busca: excel·lència artística.

"Sí, volem públic jove, però l’objectiu principal és diversificar el públic"

Què enten per excel·lència artística?
er mi, excel·lència artística vol dir que el que es presenta al públic ha de ser una cosa ben feta, treballada, digna i de qualitat. Després, és natural que a cadascú li agradi més o menys una proposta, però el nivell artístic ha de ser sempre alt i no hi ha lloc per a sorpreses desagradables.

Diu que la qualitat sempre ha d’anar per davant de la quantitat. Què vol dir amb això?
Sempre. La qualitat ha d’anar per davant de la quantitat. No podem enganyar el públic. Si els pressupostos no augmenten i ens veiem obligats a fer menys coses, preferim fer dues coses menys, però assegurar-nos que el que oferim sigui de qualitat. Per exemple, ara farem un gran esforç per portar una orquestra meravellosa formada per 20 dones dirigides pel Savall. És un repte perquè no és barat, però té una qualitat tan extrema que val la pena apostar-hi.

Com es mantenen els pressupostos del Teatre-Auditori enguany?
Els pressupostos d’aquest any es mantenen pràcticament iguals des del 2018, abans de la pandèmia. Això representa un repte perquè hem de treballar amb els mateixos recursos per fer brillar el teatre. Si cal fer menys coses, les fem, però sempre assegurant-nos que el que oferim sigui de qualitat.

D’on prové el finançament del Teatre-Auditori?
El finançament es basa en quatre fonts principals: l’aportació municipal de l’Ajuntament, que és essencial per assegurar la plantilla i el bon funcionament; el taquillatge, que requereix oferir una programació atractiva per omplir les 920 localitats; la cessió d’espais per esdeveniments privats, els patrocinis, i subvencions, tant de la Generalitat com de la Diputació.

Quin paper juga l’Ajuntament en el suport al Teatre-Auditori?
L’Ajuntament fa una aportació molt important i, personalment, m’he sentit molt recolzada per les persones que hi treballen, des de l’àmbit d’economia fins a recursos humans, secretaria i intervenció.

Quins són els objectius per al futur pel que fa al finançament?
Un dels objectius és continuar reforçant el patrocini i mantenir les altres vies de finançament actives. Amb aquestes quatre potes —aportació municipal, taquillatge, cessió d’espais i patrocinis/subvencions—, podem garantir que el Teatre-Auditori segueixi sent un referent cultural i que el públic pugui gaudir d’una programació de qualitat.

"Sempre que podem, col·laborem amb entitats locals i fem preus mínims"

El debat sobre obrir més el Teatre Auditori a entitats del poble és recurrent. És una qüestió de costos?
Sí, absolutament, és un tema de costos. Sempre que podem, col·laborem amb entitats locals i fem preus mínims, especialment per a organitzacions sense ànim de lucre. Si podem deixar el vestíbul als sardanistes o al Ball de Gitanes, ho fem. Fa uns dies vam tenir una representació increïbel organitzada per Salut Plus i vam omplir el treatre. No obstant això, obrir el teatre implica despeses significatives en llums, neteja i personal tècnic, i a vegades cal contractar personal extern. Sempre que el pressupost ens ho permet, estic oberta a obrir el teatre a tothom, però cal aplicar preus públics perquè econòmicament sigui viable. És un equilibri molt ajustat.

És complicat programar companyies locals dins de la programació estable del Teatre Auditori?
No és tant difícil programar com omplir. Omplir el Teatre Auditori, amb 920 localitats, és un gran repte. Actualment estem en un 82% d’ocupació, a prop del 85% d’abans de la pandèmia, però mantenir aquest nivell no és senzill. Amb un equipament d’aquestes característiques, cal complir dos requisits: oferir una programació de bona qualitat artística i garantir una ocupació mínima. Si això no es compleix, es fa insostenible econòmicament. Per això, una sala més petita, com podria ser una sala B de 400 localitats, seria ideal per a propostes de companyies locals i per equilibrar els costos.

"No penso que hagi de ser ( La Unió) la sala B del Teatre-Auditori

La Unió ha de ser la sala B del Teatre Auditori?
No penso que hagi de ser la sala B del Teatre-Auditori, i sembla que no va per aquí la cosa. Ha de ser una sala amb una capacitat diferent, d’unes 400 localitats, pensada per als ciutadans de Sant Cugat. La Unió no ha d’estar necessariament vinculada al Teatre Auditori, tot i que seria important coordinar-nos. Els polítics decidiran si cal aquesta vinculació o no, però el més rellevant és tenir una sala per a la ciutat, amb una programació pròpia i diferenciada. La ciutat podrà gaudir de tres espais: el Teatre Auditori, La Unió i el Teatre de Mira-sol, cadascun amb programacions diferents i adreçats a públics diversos. La Unió, per exemple, pot permetre una programació diferent amb costos d’obertura més baixos que els del Teatre Auditori, fet que la fa més accessible. Quan La Unió estigui operativa, pot ser un teatre meravellós per a la ciutadania. Al final, el ciutadà el que vol és accedir a bon teatre, bona dansa o espectacles familiars, sigui on sigui. Tant li fa si és al Teatre Auditori, a La Unió o a un altre espai, mentre la qualitat de la programació estigui assegurada.
 

Qui s’hauria d’ocupar de la programació de La Unió?
No és una decisió que em correspongui prendre. El que sí que puc dir, com a directora del Teatre-Auditori, és que, sigui qui sigui qui decideixi la programació, cal que estiguem coordinats. Això és fonamental per evitar portar el mateix espectacle i per ajudar-nos mútuament, compartint idees i propostes.

Podria ser el mateix equip del Teatre-Auditori qui gestionés La Unió?
Podria ser una possibilitat, però no és una decisió que em correspongui. Això depèn de decisions polítiques, no tècniques. El més important és que, independentment de qui la gestioni, hi hagi una bona coordinació per beneficiar tota la ciutat.

Com a directora de l'organisme autònom municipal també és la responsable de les biblioteques i del cinema. Sant Cugat necessita aquesta nova biblioteca central que ha d'anar al Parc Ramon Barnils i de la qual ja s'ha aprovat el projecte?

Tenim una directora de les biblioteques,  Montse Collazos, que es magnifica i que hi entén molt i ella considera que sí, que és necessària per a la població que tenim. Les biblioteques municipals s’han quedat petites per la creixent demanda. Tot i que algunes són relativament noves, com la Biblioteca Marta Pessarrodona, o la Miquel Batllori, el creixement dels barris ha multiplicat els préstecs i activitats, convertint-les gairebé en centres cívics. D’altra banda, la Biblioteca Central Gabriel Ferrater té deficiències físiques, com filtracions d’aigua, que hem anat reparant tant com hem pogut. Tot això justifica la necessitat d’una nova biblioteca central per donar resposta al creixement de la població i complir amb la normativa vigent. Per l’experiència que he tingut aquest any, penso que és totalment justificada i necessària. És un equipament clau per al creixement cultural de la ciutat. La nova biblioteca hauria de ser molt més que un espai de lectura i préstec. Hauria de funcionar com un centre d’educació i creació, amb espais polivalents, petits auditoris per presentacions de llibres i activitats relacionades amb la lectura. Sant Cugat necessita i mereix aquesta biblioteca, ja que seria un equipament indispensable per a la ciutat.

"Les biblioteques municipals s’han quedat petites per la creixent demanda"

Hi ha partits polítics que han reclamat que abans s'ha de fer una biblioteca que doni servei a la Floresta i a les Planes?
Això també és necessari, però són decisions polítiques que han de prioritzar què fer primer: si una biblioteca central o noves biblioteques en aquests barris. Tot no es pot fer alhora, i aquí jo no puc decidir, perquè és un tema polític.

"Els cinemes municipals necessiten millores importants per posar-se al dia, tant en l'àmbit físic com tècnic"

Quin és l’estat actual dels cinemes municipals i què cal fer per millorar-los?
Els cinemes municipals tenen un volum d’espectadors molt elevat, només per darrere de les biblioteques. Són un equipament cultural clau a la ciutat i políticament hi ha voluntat de mantenir-los, cuidar-los i adaptar-los a les necessitats actuals. Els cinemes municipals necessiten millores importants per posar-se al dia, tant en l'àmbit físic com tècnic. Són equipaments del 1993 i el pas del temps ha fet que elements com les canonades, la climatització o altres materials quedin obsolets. Per exemple, hem tingut problemes amb arrels d’arbres que han danyat canonades, i això s’ha d’arreglar. També cal renovar la climatització i millorar la qualitat general de les instal·lacions per competir amb sales modernes que ofereixen experiències més immersives.

Hi ha una partida per aquestes millores? Quan s’actuarà?
Sí, ja hi ha una partida assignada i les actuacions han començat el 2024. S’està treballant en el manteniment físic i també en els plecs per a futures licitacions. L’objectiu és anar fent les millores necessàries sense haver de tancar els cinemes completament, potser tancant una sala mentre es treballa a l’altra. Ja s’han començat accions per millorar els cinemes i es treballa amb terminis clars per avançar en les reformes. Si tot va bé, els canvis començaran a ser visibles progressivament durant els mesos vinents.

Quines propostes teniu per aquestes festes?
Per Nadal presentem “Mas solitud” de Guillem Albà, una obra breu de 25 minuts a l’escenari, pensada per a tots els públics: joves a partir de 10-12 anys, adults i gent gran. Ens agrada oferir opcions que atreguin públics molt diferents i que tothom pugui gaudir del teatre.

Hi ha hagut molta polèmica al voltant del seu nomenament. Com ho valora?
És cert que hi ha hagut controvèrsia. El concurs inicial es va aturar. Havia de ser un procés de sis mesos, però es va allargar durant quatre anys. Mi hi va uan llisat de finalsites definitiva, va sortir-ne uan de provisional, a mi només em faltava un document que ja vaig entregar.  Finalment, el nou govern va decidir tancar aquell concurs perquè no estaven d’acord amb les bases. Tot es va fer de manera totalment legal, incloent-hi la devolució de les taxes a tots els participants. Ara s’ha optat per un procés de lliure designació amb noves bases, i es podran presentar totes les persones que compleixin els requisits.

S’hi presentaràs al nou procés de lliure designació?
Sí, m’hi presentaré. Penso que és important donar continuïtat a la feina que hem fet aquest any. Em sento molt il·lusionada amb aquest projecte i crec que he treballat molt per consolidar-lo. He rebut molt suport per part de l’Ajuntament, tant tècnic com humà, i també del meu equip. Això em dona força per voler continuar i seguir treballant amb passió.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.