Mateos: “Fent d’electricista vaig aconseguir 30 obres de Grau-Garriga”

Joan Mateos López, tècnic-electricista de professió, és un home de 81 anys que viu a Barcelona. Una part del seu pensament el té a Sant Cugat. Des de fa 35 anys va començar una relació molt estreta amb el desaparegut artista Josep Grau-Garriga. De fet, se’l considera el major col·leccionista privat de l’artista. La seva història és digne d’escoltar perquè a canvi de feines d’electricista obtenia les obres d’artistes que li interessaven.

D’on li ve la passió per l’art?
Tenia un amic modista que un dia em va convidar al seu taller i em va impactar quan vaig veure que totes les parets estaven decorades d’obres d’art. Es veu que feia vestits a senyores i a familiars d’artistes a canvi d’obres. I jo vaig pensar que podria fer el mateix, però fent instal·lacions a casa d’ells.

I què va fer?
Vaig agafar el llistat telefònic i vaig començar a trucar a una sèrie d’artistes que vivien a Catalunya com Grau-Garriga, Guinovart, Tàpies, Ràfols, Hernández Pijuan, Josep Maria Riera i Aragó, Josep Niebla, etc. El primer a qui vaig trucar va ser Guinovart.

Com va reaccionar?
Va agafar el telèfon, cosa rara perquè mai l’agafava, i em va preguntar com sabia que necessitava un electricista, ja que tenia en aquell moment el paleta que li estava dient que en necessitava un. I així vaig establir una relació amb ell.

I com va conèixer el santcugatenc Josep Grau-Garriga?
El vaig trucar i em va dir que no necessitava res, però si sabia instal·lar una caldera, llavors sí. I així vam quedar. Recordo el dia. Era molt aviat al matí i tinc encara gravada la imatge d’ell passejant les dues gosses. De seguida vam connectar i vam establir una molt bona relació, com si fóssim germans. El veia tres cops per setmana, ja que ell no conduïa i jo el portava per tot arreu.

Quin quadre li va donar en la seva primera visita?
El meu preferit, titulat Homenatge a un pintor (imatge vertical) . Quan el vaig veure vaig pensar que era el Goya.

Diuen que és la persona que més obres de Grau-Garriga té. Quin tipus d’obra col·lecciona?
Tinc obra sobretot antiga perquè sempre és la que més costa de trobar. Tinc els dos primers dibuixos que va fer amb oli quan tenia uns 14 anys. Estem parlant des que era ben jove fins que va marxar a França, als anys 90. A mi m’agrada molt l’obra en què utilitzava estris naturals com la roba o la fusta. Recordo que sempre deia que per a ell la roba era la segona pell de l’home.

On té l’obra?
La reparteixo entre casa meva i un magatzem que tinc.

Tota la seva obra l’aconseguia fent d’electricista?
Durant uns anys, sí. Però va arribar un moment que em va demanar si podia ajudar-lo a vendre alguns quadres. I m’hi vaig posar. Vaig vendre uns 5 milions de pessetes de l’època, uns 30 mil euros. Però a partir d’aquí, a finals dels 80, vaig començar a comprar-li obra perquè vaig veure que el preu era assequible.

Fins llavors, quanta obra seva tenia?
Fent d’electricista vaig aconseguir una trentena d’obres perquè no parava d’arreglar-li coses. Tenia una caldera al pis, una a l’estudi, al magatzem del carrer de Provença li vaig posar instal·lació nova, etc.

Té algun tapís?
Pocs, però en tinc. El primer que li vaig comprar va ser el que vaig cedir a Montserrat quan Grau-Garriga va morir.

Per què va esperar tant?
Hi va haver una època en què tots els artistes regalaven obra a Montserrat i li vaig proposar de donar-ne alguna. Però ell no volia.

Grau-Garriga és amb qui va establir una relació més estreta?
Sí. Era un home molt metòdic i tenia les coses clares. En canvi, per exemple, Guinovart era molt dispers i et deia de quedar un dia i no hi havia manera de coincidir.

Sant Cugat dedicarà un espai per a la seva obra, en cedirà alguna?
Sí, i tant! M’ho va comentar la seva filla Esther i cediré unes 80 obres.

Té previst fer alguna altra cosa amb la seva obra?
Estic parlant amb el pare La Plana de Montserrat per fer una exposició de la seva obra amb tapissos i quadres.  Em faria molta il·lusió.