Ferré: “No volem crear distàncies entre la música simfònica i la gent”

L’Orquestra Simfònica Sant Cugat és un dels protagonistes de la nova temporada del Teatre-Auditori, on actuaran fins a tres vegades en tres mesos. La primera proposta és aquest diumenge, 25 d’octubre, quan serà el torn de la música de Mozart amb la interpretació de la Gran Missa en do menor k427, una composició en què l’OSSC estarà acompanyada pel Cor de l’Orfeó Lleidetà i dirigida per Pedro Pardo.

En el marc del seu 25è aniversari, l’orquestra santcugatenca portarà la música de Brahms i Beethoven en un concert el 19 de novembre amb convidats de prestigi internacional com el director Antoni Ros-Marbà i els solistes de violí i violoncel Gerard i Lluís Claret. Finalment, i com ja és tradicional, l’Orquestra Simfònica protagonitzarà el Concert de Nadal, un concert de valsos i danses amb moltes sorpreses, el 27 i 28 de desembre.

Què ens en pot dir del primer concert, dedicat a Mozart?

La Gran Missa de Mozart és una obra que va dedicar a la seva dona quan es va casar amb ella. A més, farem una certa representació, imitant un banquet de boda. És una obra única, que dura tot un concert, i amb la qual volem acostar la seva música a tots els públics.

El concert de Nadal és un dels majors èxits de l’Orquestra Simfònica. Com el definiries?

És un espectacle per a tots els públics i on tothom s’ho passa bé. Un concert ideal per venir amb família. És una creació nostra amb música d’Strauss, però on també hi té el seu protagonisme la música catalana i, fins i tot, el jazz. Una de les característiques és que sempre ens agrada fer algun esqueix per fer riure el públic.

L’objectiu és acostar aquest estil musical a un públic més ampli?

Sempre intentem sorprendre el públic i no crear distàncies entre la música simfònica i la gent. Al contrari, per això ens interessa la complicitat amb el públic i els fem picades d’ullet durant tot el concert.

Com valora el públic santcugatenc i la seva relació amb la música de cambra?

Tenim més de 400 abonats als nostres concerts i això és un èxit que no té cap mena d’igual a tot Catalunya. Tenim un públic molt fidel i, en la mesura de les nostres possibilitats, hem contribuït a crear públic en aquest estil.

Després de tants anys fent el concert de Nadal, com es pot sorprendre els espectadors?

S’ha de ser creatiu i treballar molt. Fa vint anys que sempre pensem com ens ho farem per evolucionar i sorprendre. Però sempre ens en sortim. Som molts músics i cada any hi ha algú que té una bona idea. Tenim la plena confiança que ens sortirà alguna cosa molt divertida.

Teniu una trajectòria molt consolidada.

El que val és l’última actuació, la que la gent recorda. No es pot viure del passat i sempre has de fer coses que agradin.

Al concert de Nadal mai hi fallen peces d’Strauss. Per què?

La seva música és un fil conductor, però també n’hi ha de catalana i de jazz, que ens va molt bé per fer algunes bromes. Però hi ha dues peces d’Strauss que són obligades i que es toquen al concert de Viena d’any nou i que ja s’ha convertit en un gènere per si mateix: El Danubi blau, que és la peça amb què tanquem el concert, i La Marxa Radetzky. Són dues peces que el públic sempre ens demana.