Figures del pessebre

Potser una de les tradicions més nostrades que ha pogut preservar l’esperit original ha estat la de fer el pessebre.

A l’entorn del pessebre, s’ha gestat el pessebrisme, l’art de construir pessebres, també anomenats betlems per la ciutat israeliana on nasqué Jesús. El pessebrisme té el seu apogeu en les diverses fires de Santa Llúcia –en honor a Llúcia de Siracusa, amb una sola essa–, que se celebren arreu de Catalunya.

Per bé que no ho sembli, els pessebres són una font inesgotable d’inspiració lingüística; d’entrada ens hi apareix un bou però no un toro, perquè el segon és un brau, mentre que el primer és un animal castrat, emprat com a animal domèstic al camp. A més, com que és època de fred, alguns pastors porten catxutxa: mot d’origen basc que ens remet a una gorra aplanada. Un dels protagonistes del pessebre són els Reis Mags, curiosament una de les poques paraules que s’escriu amb G final, com nàufrag o càstig.

Per tot això us recomanem la lectura del poema “Les figures del pessebre”, obra de Joan Llongueres. Potser us fa venir ganes d’entonar-ne alguna estrofa a cop de simbomba.