Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El Teatre-Auditori acull aquest dissabte 8 de febrer, a les 21 hores, l'obra de teatre Un aire de família, adaptació de Pau Durà de l'obra francesa d'Agnès Jaoui i Jean Pierre Bacri. Es tracta d'una comèdia familiar que protagonitzen Sílvia Bel, Cristina Genebat, Maife Gil, Jacob Torres, i els valldoreixencs Ramon Madaula i Francesc Orella. Aquest últim ens avança alguns detalls de l'obra.
Sobre què tracta aquesta nova adaptació d’Un aire de família?
Parla sobre una família que es troba periòdicament en el restaurant-bar del fill gran, i en aquesta trobada començaran a passar coses. És una comèdia, però té aquelles parts àcides de retrat dels rols familiars que juguem cadascú de nosaltres a la nostra família, i en els quals l’espectador s’identificarà de seguida. Parla, per tant, de la relació de les persones dins d’un context familiar. L’espectador s’ho passarà bé però també el farà pensar.
L’obra original està escrita per la parella Jaoui-Bacri.
És una obra que fa més de 10 anys que està escrita per aquesta parella d’autors-actors francesos, l’Agnès Jaoui i el Jean-Pierre Bacri. I es nota molt que està escrita per actors, perquè els personatges d’aquesta comèdia estan molt ben construïts i dibuixats.
En què es diferencia de l’original francesa aquesta adaptació de Pau Durà?
Precisament aquí la dificultat està en fer una comèdia dramàtica amb uns diàlegs molt quotidians. El fet de traslladar l’obra aquí no ha estat cap problema perquè l’obra és molt propera. Nosaltres li hem donat un punt més mediterrani, més vehement, de família de sang més calenta. Potser es diferencia de l’obra francesa perquè allà són més transcendents i aquí potenciem més el vessant còmic, però sense deixar de banda els aspectes crítics del drama. No ha estat complicat traslladar-ho a un context de Catalunya.
Torna al Teatre-Auditori, ben a prop de casa!
He tingut la sort de treballar aquí diverses vegades i la veritat és que és com treballar a casa. El Teatre-Auditori té unes instal·lacions i un equipament tècnic fantàstic. És un plaer i un privilegi venir-hi i més pels actors que som d’aquí. Tant per al Ramon Madaula com per a mi, que som de Valldoreix, aquesta funció serà com estar en família.
Com engrescaria el públic perquè vingui a veure l’obra?
Que riuran i s’ho passaran bé. Riuran, i a la vegada trobaran punts de reflexió amb què es veuran identificats. Al cap i a la fi és un text quotidià, però amb aquest rerefons que ens fa preguntar per què no es parlen més les coses.
Sobre què tracta aquesta nova adaptació d’Un aire de família?
Parla sobre una família que es troba periòdicament en el restaurant-bar del fill gran, i en aquesta trobada començaran a passar coses. És una comèdia, però té aquelles parts àcides de retrat dels rols familiars que juguem cadascú de nosaltres a la nostra família, i en els quals l’espectador s’identificarà de seguida. Parla, per tant, de la relació de les persones dins d’un context familiar. L’espectador s’ho passarà bé però també el farà pensar.
L’obra original està escrita per la parella Jaoui-Bacri.
És una obra que fa més de 10 anys que està escrita per aquesta parella d’autors-actors francesos, l’Agnès Jaoui i el Jean-Pierre Bacri. I es nota molt que està escrita per actors, perquè els personatges d’aquesta comèdia estan molt ben construïts i dibuixats.
En què es diferencia de l’original francesa aquesta adaptació de Pau Durà?
Precisament aquí la dificultat està en fer una comèdia dramàtica amb uns diàlegs molt quotidians. El fet de traslladar l’obra aquí no ha estat cap problema perquè l’obra és molt propera. Nosaltres li hem donat un punt més mediterrani, més vehement, de família de sang més calenta. Potser es diferencia de l’obra francesa perquè allà són més transcendents i aquí potenciem més el vessant còmic, però sense deixar de banda els aspectes crítics del drama. No ha estat complicat traslladar-ho a un context de Catalunya.
Torna al Teatre-Auditori, ben a prop de casa!
He tingut la sort de treballar aquí diverses vegades i la veritat és que és com treballar a casa. El Teatre-Auditori té unes instal·lacions i un equipament tècnic fantàstic. És un plaer i un privilegi venir-hi i més pels actors que som d’aquí. Tant per al Ramon Madaula com per a mi, que som de Valldoreix, aquesta funció serà com estar en família.
Com engrescaria el públic perquè vingui a veure l’obra?
Que riuran i s’ho passaran bé. Riuran, i a la vegada trobaran punts de reflexió amb què es veuran identificats. Al cap i a la fi és un text quotidià, però amb aquest rerefons que ens fa preguntar per què no es parlen més les coses.