Gabriel Ferrater, 50 anys a la memòria

El dia 27 d’abril del 1972, fa tot just cinquanta anys, es va treure la vida l’escriptor i lingüista Gabriel Ferrater. Referent incomparable i intel·lectual polifacètic, és una de les figures més rellevants de la cultura catalana del segle xx i va marcar un abans i un després en la poesia catalana. El poemari Les dones i els dies és una obra imprescindible. Enguany, per commemorar els 50 anys de la seva mort (i els 100 del seu naixement a Reus), se celebra l'Any Ferrater a tot el país. 

A banda de la literatura, la seva empremta encara es manté viva a Sant Cugat, on va passar els últims anys de la seva vida i va tenir gran influència en generacions de joves santcugatencs a través de les tertúlies al Mesón. Tot i això, també és dels personatges menys coneguts i llegits pel gran públic i és que sovint s’ha incidit més en el seu alcoholisme i el seu suïcidi que en la seva producció intel·lectual. 

Un autor i sobretot un lector

La seva vida va donar moltes voltes. Va néixer a Reus l’any 1922 i hi va viure fins al 1938, any en el qual es va exiliar a França fins al 1941. Llavors passà per la Universitat a Barcelona on estudià Ciències Exactes i després Filologia. Ja llavors va començar a entrar en contacte amb el món literari i va conrear un conjunt de disciplines totes elles lligades als llibres.

Crítica d’art, traducció de clàssics de renom com Kafka o Becket, una extensa producció de crítica literària i una no menor feina d’anàlisi i informes de lectura per l’editorial Seix Barral. En altres paraules, era un incansable i insaciable lector. Una ment privilegiada i dispersa amb esperit tastaolletes.

Un home inquiet que gaudia de les lletres de totes les maneres possibles i que, a més, fruïa encara més comentant-ho i discutint-ho amb els seus amics, companys i coneguts. I si podia ser amb tabac i unes copes de ginebra de més, doncs molt millor. 

La vinculació amb Sant Cugat

Gabriel Ferrater va venir a Sant Cugat l’any 1966, on va viure durant sis anys abans de suïcidar-se el 1972. La seva presència a la ciutat va tenir una gran influència per una sèrie de gent jove, que va créixer compartint estones amb Ferrater a les tertúlies que s’organitzaven a El Mesón. El seu record es va mantenir viu en tots ells. Carlos Deu, Miquel Bea, Xavi Agraz, Carles Birbe, Pep Codó o Ramon Barnils eren alguns dels noms que es podien trobar en aquestes trobades, que s'allargaven fins a la matinada.

Circulen moltes històries relacionades amb aquells anys a la plaça d’Octavià i si és així és perquè el que va passar a les taules d’aquell local va transcendir. El 1967, Ferrater va ser contractat com a professor de Lingüística i Crítica Literària a la Universitat Autònoma de Barcelona, que en aquell moment s'impartien al Monestir i a la Casa de Cultura. El Moviment Mesón va sorgir de manera espontània. El restaurant va esdevenir, sense voler, el bar no oficial de la Facultat de Lletres de la UAB.

Pep Codó: "El dia que en entrar hi veies en Gabriel assegut, aquell dia seria intel·lectualment profitós”

En acabar les lliçons a la universitat, de manera natural, les taules d’El Mesón s’anaven omplint de professors, estudiants, artistes i gent curiosa que conversaven sobre art, literatura, política, cinema...  Erudició regada amb gintònics i fum de tabac. Ferrater era un habitual d’aquest paisatge i un dels líders, si se'n pot dir així. L’escultor Pep Codó recorda que “la conversa podia ser llarga, tediosa, apàtica o irritant. El que està clar és que, el dia que en entrar hi veies en Gabriel assegut, aquell dia seria intel·lectualment profitós”.

“Jo no era conscient del que significava. Anàvem a El Mesón a passar una bona estona i a parlar amb els amics. Però en haver-hi personatges com Ferrater, l’ambient era d’un nivell molt alt i sense voler aprenies moltes coses”, apuntava en una entrevista al TOT Sant Cugat realitzada en motiu del 40è aniversari de la mort de l'intel·lectual.

El mateix Codó, recordava com, tot i el seu nivell, Ferrater no tenia una gran imatge al poble: “A la meva família em deien per què anava amb ell, que era un home de bar. Jo els explicava que era un intel·lectual que escrivia, era poeta i una persona molt seriosa en el seu camp. A molta gent no els lligaven aquestes dues facetes”.

La poesia eterna

Amb tot, Ferrater només va escriure tres llibres de poemes: Da nuces pueris (1960), Menja’t una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966). El 1968 va recopilar 114 poemes de la seva obra en el llibre Les dones i els dies, que, a mode de recopilatori, va esdevenir el llibre clau antològic de la seva poesia. Un poeta clau que marcà un abans i un després en el gènere.

Però com a intel·lectual, no va dedicar-hi tota la seva vida, sinó que va cultivar altres àmbits. 'Jo ja no soc poeta', deia quan estava centrat en la lingüística. La seva obra i aportació cultural és inabastable, també coma  crític i traductor. 

El final a la rambla de Ribatallada

El 27 d’abril de 1972, Ferrater es va treure la vida al seu pis de la rambla de  Ribatallada. Ell mateix havia anunciat diverses vegades que no tenia cap intenció de passar dels 50 anys. No volia fer olor de vell, deia. L’ombra del seu llegat és llarga, misteriosa, mítica. Va ser un home que no encaixava gaire enlloc però que tothom volia tenir a prop. Expert en res. Savi de tot. Erudit, intel·lectual i en ple segle XXI, una icona que se segueix reivindicant.

Avui, Sant Cugat el recorda amb el Premi de Poesia Gabriel Ferrater, una biblioteca que porta el seu nom i, sobretot, un grup d'amics i admiradors que treballen cada dia per reconèixer i visibilitzar la seva figura. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.