Galeria Canals, 50 anys a Sant Cugat

Quan va obrir Canals Galeria d’Art (aleshores Galeria d’Art del Vallès) fa 50 anys no hi havia cap altra galeria. Era un poble de poc més de 20.000 habitants i hi havia molt pocs espais on s’exposés art. Segons recorda Josep Canals, l’impulsor de la iniciativa, només hi havia una sala d’exposicions de La Caixa i un espai del Club Muntanyenc Sant Cugat on s’exposaven obres d’artistes. En l’àmbit català tampoc hi havia massa galeries. En aquest context, Josep Canals va veure l’oportunitat d’obrir una galeria al número 25 del carrer Alfonso Sala (actualment, Lluís Companys). Sota la influència de l’Escola Catalana del Tapís i les avantguardes que s’hi van exposar allà de Cuixart, Tàpies, Subirachs o Grau-Garriga, es va animar a engegar el seu projecte personal.

L’any 1974 Canals Galeria d’Art va vendre un quadre de Dalí per 75.000 pessetes

Els inicis de Canals Galeria d’Art

En aquest espai, Josep Canals va exposar obres d’autors catalans com Ramon Casas, Santiago Rusiñol o, fins i tot, Salvador Dalí, a qui l’any 1974 va vendre-li un dibuix per 75.000 pessetes. “El col·leccionista encara el conec i sé que el té ben desat a la caixa forta perquè avui en dia té un valor cultural i econòmic important”, rememora Canals. Aquesta primera etapa de la galeria li va servir al seu impulsor per “entrenar-se” i per “començar a animar el panorama local”. Però Canals també adverteix que, encara que el poble estava començant a créixer en població amb poder adquisitiu alt, no ho va notar gaire quant a clients locals. Aquesta etapa va durar 10 anys i hi van exposar també il·lustres artistes de Sant Cugat com Teresa Farrés, Cabanas i Alibau, Pep Codó, Josep Royo, Carles Delclaux o Josep Grau-Garriga. D’aquest darrer autor, Canals destaca que la seva galeria és el lloc on va fer més exposicions de tot el món.

Canvi de nom i local

L’any 1987 la fira internacional d’art contemporani, ARCO, a Madrid, va acceptar la galeria i, a partir d’aquest moment, Josep Canals la va rebatejar amb el nom de Canals Galeria d’Art i la va traslladar al carrer de la Creu, espai on romandrà durant més de 30 anys. En aquests anys es va continuar la línia de defensar l’art català i es van exposar obres de Daniel Argimon, Conxa Ibáñez, Maria Assumpció Raventós, Modest Cuixart, Amèlia Riera, Maria Girona o Neus Colet, entre altres.

Josep Canals ha volgut projectar la ciutat  en el panorama internacional

Projectar la marca de Sant Cugat al món

Des d’aquest espai, Josep Canals ha volgut projectar la ciutat en el panorama internacional i, segons assegura, ha presentat tots els artistes locals i els més destacats catalans per projectar la marca de Sant Cugat en el panorama internacional. “He situat la galeria com una de les destacades del territori a nivell nacional”, defensa. A més, de tots els anys de la galeria, destaca també l’impuls de la Biennal d’Art Contemporani Català. Com ell mateix es defineix, ha sigut un “corcó” per als polítics per tirar endavant iniciatives per promoure l’art del territori. Arribats els 50 anys, la satisfacció de Josep Canals és donar a conèixer un tapís de Pablo Picasso fet a Sant Cugat l’any 1965 “totalment indocumentat”. Segons Canals, aquest tapís no s’ha exposat mai a Barcelona i només una vegada a Sant Cugat. “Aquesta és una de les activitats dels últims anys de la que estic més satisfet perquè és una aportació que fa un galerista de l’art del país en un moment determinat i amb visió local”, subratlla.  Per a ell, aquesta és la missió d’un galerista: descobrir obres i artistes.

Presència a les principals iniciatives de Sant Cugat

Però, a banda de projectar la galeria cap enfora també ha tingut presència en les principals cites locals com la Setmana de l’Art, la Nit de l’Art o el Festival Nacional de Poesia.  

Des d’una casa de poble, la galeria s’adapta a les noves tendències de consum de l’art

Adaptació als nous temps

Fa cinc anys, Canals Galeria d’Art va haver de tornar a canviar d’ubicació i va traslladar la seva exposició d’obres al domicili particular de Josep Canals, al carrer Orient, 24.  “He convertit casa meva, una casa de poble, en casa-museu-galeria-centre d’activitat”, diu Canals. Per a ell, aquest canvi permet adaptar-se a les noves tendències de consum d’art.  Segons explica, abans havies d’anar a la galeria per descobrir un quadre, però, avui també es poden veure a través de les “pantalles digitals”, un mitjà molt popular en l’actualitat i molt  defensat per Canals. Per la galeria han passat més de 20.000 obres diferents.

El repte de futur

Josep Canals s’ha preocupat sempre per vendre les obres dels artistes perquè, per a ell, “si no es venen obres d’art és impossible que tinguem artistes en aquest país”. En els últims 50 anys, la galeria ha sigut testimoni de diferents crisis econòmiques començant per la de la crisi del petroli dels anys 70.  Però, sobre això, Canals considera que si les galeries són “apassionades pel món de l’art superen tots els entrebancs”. Tot i això, el galerista veu el futur “molt negre” perquè a Sant Cugat “no hi ha regeneració”. “En el món de l’art santcugatenc no hi ha artistes ni galeristes més joves de 60 anys”, constata.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.