Giua i Szwarcer: “Per mirall, la gent s’identifica amb Claudia”

Tornen a Sant Cugat amb una nova proposta amb les dones i la història com a protagonistes...

Carles F. Giua. Arribem amb la segona peça d’aquesta trilogia que estem treballant sobre la figura de la dona, la identitat i la història. Arribem amb Claudia, que gira al voltant de l’experiència de vida de la Claudia, que és filla de desapareguts a Argentina. Al voltant de la seva experiència hem construït tot un poema escènic sobre la identitat i la història. El muntatge recull una part molt forta de la història d’Argentina, però que té molt a veure amb la nostra història.

Quina part de la història repassa?

Eugenio Szwarcer. Els pares de la Claudia són desapareguts, i se’n va assabentar amb 22 anys a través d’una denúncia, perquè estaven buscant les àvies de la Plaza de Mayo. A partir d’aquest punt recorrem tot el procés de recuperar la seva identitat, amb totes les contradiccions que comporta. Treballem sobre tot el ventall d’emocions que comporta aquest fet. Es posen en escena tots els avantatges i desavantatges del que va passar.

No és sols teatre...

CFG. Les nostres propostes són una mena de barreja entre teatre i periodisme d’investigació. Tot el que és el material que fa el context de l’experiència d’aquella persona, l’anem a buscar directament. Igual que amb Nadia vam anar a Afganistan, aquest cop ens hem documentat al nord d’Argentina. Vam estar dos mesos recorrent el país.

Ja han estrenat. Quina ha estat l’acollida del públic?

CFG. L’acollida és molt bona. Per una qüestió cultural. Ho reben com una història d’algú que és pròxim a nosaltres culturalment.

Expliqui aquest fet.

ES. En el cas anterior, Nadia, viu a Badalona. La Claudia no viu aquí, però hi ha un mirall cultural, que és més incòmode. Tracta temes com són la memòria històrica. A Argentina es va fer un procés de revisió després de la dictadura argentina que va fer que es jutgés tothom, i tothom acabés a la presó. És una cosa que aquí no s’ha fet mai. Per mirall, la gent s’hi identifica molt, i es genera debat.

Què li dirien al públic perquè s’acosti a aquesta història?

CFG. No us perdeu aquesta proposta perquè a partir d’una experiència de molt lluny parlarem de la nostra vida de cada dia aquí. És un muntatge complex, però diria que és un mirall.

Sobretot els adolescents...

ES. Els muntatges tenen molt bona acollida amb públic adolescent. Es fa una sensació de silenci, i els sorgeixen preguntes. Arriba a un públic molt ampli. Dona una gran satisfacció.