Guillermina Coll i Josep M. Cadena recullen el Premi Nacional de Cultura

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) lliurava aquest dimecres, 17 de juny, els Premis Nacional de Cultura 2015. Un reconeixement que rebien Josep Maria Cadena, el crític d'art de la Sala Rusiñol de Sant Cugat, i Guillermina Coll, ballarina i coreógrafa, profesora del Institut del Teatre, i resident a Sant Cugat des de fa 32 anys.

Coll i Cadena van ser dos de les deu persones i entitats guardonats aquest any amb aquest reconeixement, que es lliurava al Teatre Romea en un acte al què van assistir més de 500 persones. El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va presidir l'acte, acompanyat per Ferran Mascarell, conseller de Cultura, Carles Duarte, el Plenari del CoNCA i personalitats del món de la cultura com Mario Gas, Lloll Bertran o Àlex Casanoves.

Els Premis Nacionals de Cultura reconeixen l'excel·lència, la continuïtat de la tasca dels guardonats i la seva mirada pròpia i innovadora.

Josep Maria Cadena ha estat reconegut "per la seva dilatada trajectòria en l'àmbit de la crítica d'art i especialment per la seva contribució a l'estudi, la difusió i l'anàlisi del periodisme gràfic català, des dels autors de les primeres revistes del segle XX fins als més contemporanis", com ha anunciat Carles Duarte, el president del CoNCA.

Entre els guardonats hi ha la formació ebrenca Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya o el poeta Francesc Parcerisas.

Tots els premiats

Guillermina Coll (Barcelona, 1951), "per la seva significativa aportació a la dansa catalana i al seu ensenyament". Coll ha destacat com a primera ballarina del Liceu i solista del Ballet de Valònia, ha dirigit la companyia Dart Companyia de Dansa. A més, ha esdevingut un pilar en el camp pedagògic en el camp de la dansa des de l'Institut del Teatre.

Josep Maria Cadena (Barcelona, 1935), "per la seva dilatada trajectòria en l'àmbit de la crítica d'art i especialment per la seva contribució a l'estudi, la difusió i l'anàlisi del periodisme gràfic català, des dels autors de les primeres revistes del segle XX fins als més contemporanis".

Núria Espert (L'Hospitalet de Llobregat, 1935), "com a reconeixement a una dilatada i consolidada trajectòria internacional com a actriu, directora teatral i empresària". La seva trajectòria com a actriu inclou més de 70 muntatges, el darrer dels quals, 'El rei Lear', al Teatre Lliure ha sigut un èxit rotund.

Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, formada per 248 colles de 41 comarques, "per la preservació dels valors de la festa popular al carrer, arrelada al nostre país".

Fundació Privada Espai Guinovart, "un centre d'art contemporani singular, creat a partir d'una instal·lació in situ de Josep Guinovart a l'antic mercat d'Agramunt". El guardó també reconeix "la labor realitzada per la família de l'artista amb l'objectiu de preservar l'obra de Josep Guinovart".

Francesc Parcerisas (Begues, 1944), "per la rellevància de la seva poesia, de l'obra traduïda i la seva labor com a crític literari". Entre els autors que ha traduït Parcerisas hi ha Joseph Conrad, Tolkien, Homer, F. Scott Fitzgerald i Seamus Heany. En el camp filològic, va ser el director de la Institució de les Lletres Catalanes entre el 1998 i el 2004. L'any passat va publicar el poemari 61 Poemes a l'editorial Quaderns Crema.

Xavier Pla (Girona, 1966), professor de la Universitat de Girona i director de la Càtedra Josep Pla, "per la seva tasca de recerca i la seva mirada acadèmica d'un dels grans autors de la literatura catalana de tots els temps". El 2014 va publicar La vida lenta, "una excel·lent clau per acostar-nos al Josep Pla més íntim", ha subratllat Duarte.

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, "per la tasca de recuperació i difusió del patrimoni musical popular i tradicional de la Catalunya sud", "representant d'una realitat dinàmica, inquieta i compromesa".

Amèlia Riera (Barcelona, 1934), "són clau el qüestionament teòric que Riera va fer de l'art i la sensibilitat que va aportar en un context tradicionalment masculí", des dels anys 60 fins a l'actualitat.

Jaime Rosales (Barcelona, 1970), perquè "ha excel·lit en saber transmetre mitjançant la narració audiovisual la complexitat de la vida d'avui, amb tacte i sensibilitat". El seu darrer film és Hermosa juventud (2014), finalista als Premis Gaudí. El 2003 Rosales va guanyar el Premi de la Crítica a la Quinzena de Realitzadors del Festival de Canes per Las horas del día.