Des que la nova sala de concerts va obrir les seves portes, fins i tot abans, s'ha generat un debat entre els grups de música santcugatencs i el consistori. Per una banda, els polítics pensen que aquest pas ha estat l'opció econòmica i èticament més viable, i per l'altra, els joves defensen que no tota activitat humana ha de donar rendiment èconomic, que l'ètica va més enllà del món capitalista. Tal com comenta Quimantú Segura de Dissidècia Sònica, per a ells la música, com la salut, és una inversió a llarg termini per part d’una societat que es vulgui a si mateixa democràtica, saludable i civilitzada.
Però per saber més, hem parlat amb Perwether's Original. Ells són tres joves santcugatencs, Jordi Munyoz, Miquel López i Pol Barbé. Des dels 12 anys que fan música, però no va ser fins al 2008 que van començar amb el grup. Tenen 28 anys i, tal com diuen ells, viuen "exiliats a La Floresta", on assagen un parell de cops per setmana. Volem saber més d’ells i què en pensen de la nova sala de concerts:
1. Per què Perwerther’s Original?
Pol Barbé: Doncs és un nom que ens va fer gràcia, i sembla ser que som els únics a qui se'ls hi ha acudit aquesta tonteria de nom i això a la era internet és beneficiós! (la veritat és una altre, no la direm)
2. Quin tipus de música toqueu?
Miquel López: És una pregunta difícil, estic segur que tots els grups diuen el mateix, però en el nostre cas és cert! Bevem de moltes influències, metal, hardcore, punk, rock, funk, fins i tot barregem alguna harmonia típica del jazz... al final ho definim com Tralla-friki.
3. Què penseu sobre la nova sala de concerts Hoboken?
Jordi Munyoz: És una discoteca molt maca... Però ni de bon tros respon a les necessitats CULTURALS de la nostra ciutat. És simplement un negoci més que en aquest cas comercia amb un tipus de música molt determinada. Ens sembla vergonyós que des de l'ajuntament i Hoboken vagin venent-nos la sala com la solució a la demanda històrica... les nostres demandes seguiran perquè la disco que han muntat no cobreix les nostres demandes.
4. A vosaltres quin tipus de sala us hagués agradat?
ML: Un espai musical públic, de gestió ciutadana, amb bucs d'assaig i escola taller. De tothom i per a tothom!
5. Creieu que St.Cugat és una ciutat per a gent jove?
JM: Hauria de ser-ho amb un índex de natalitat tan alt.
6. Què li falta?
PB: Per la part que ens toca, un espai musical públic i una oferta d'oci i cultura molt més àmplia, però segur que en àmbits que no coneixem tant, la ciutat coixeja igual o més.
7. Per a vosaltres què representa fer música?
ML: Invertint-hi tant temps, diners i il·lusió deu representar més del que ens pensem... no és només un hobbie!
Segons Pol Barbé, "Sant Cugat és una ciutat amb molts músics i de molt bon nivell, si se'ns segueix maltractant com en els últims 15 anys això desapareixerà i seria una gran pena... Si algú es pregunta perquè la música anglesa triomfa arreu del món que es passegi per Londres i pràcticament no veurà ni un pub sense música en directe. La música no és només oci, és cultura!"
Però per saber més, hem parlat amb Perwether's Original. Ells són tres joves santcugatencs, Jordi Munyoz, Miquel López i Pol Barbé. Des dels 12 anys que fan música, però no va ser fins al 2008 que van començar amb el grup. Tenen 28 anys i, tal com diuen ells, viuen "exiliats a La Floresta", on assagen un parell de cops per setmana. Volem saber més d’ells i què en pensen de la nova sala de concerts:
1. Per què Perwerther’s Original?
Pol Barbé: Doncs és un nom que ens va fer gràcia, i sembla ser que som els únics a qui se'ls hi ha acudit aquesta tonteria de nom i això a la era internet és beneficiós! (la veritat és una altre, no la direm)
2. Quin tipus de música toqueu?
Miquel López: És una pregunta difícil, estic segur que tots els grups diuen el mateix, però en el nostre cas és cert! Bevem de moltes influències, metal, hardcore, punk, rock, funk, fins i tot barregem alguna harmonia típica del jazz... al final ho definim com Tralla-friki.
3. Què penseu sobre la nova sala de concerts Hoboken?
Jordi Munyoz: És una discoteca molt maca... Però ni de bon tros respon a les necessitats CULTURALS de la nostra ciutat. És simplement un negoci més que en aquest cas comercia amb un tipus de música molt determinada. Ens sembla vergonyós que des de l'ajuntament i Hoboken vagin venent-nos la sala com la solució a la demanda històrica... les nostres demandes seguiran perquè la disco que han muntat no cobreix les nostres demandes.
4. A vosaltres quin tipus de sala us hagués agradat?
ML: Un espai musical públic, de gestió ciutadana, amb bucs d'assaig i escola taller. De tothom i per a tothom!
5. Creieu que St.Cugat és una ciutat per a gent jove?
JM: Hauria de ser-ho amb un índex de natalitat tan alt.
6. Què li falta?
PB: Per la part que ens toca, un espai musical públic i una oferta d'oci i cultura molt més àmplia, però segur que en àmbits que no coneixem tant, la ciutat coixeja igual o més.
7. Per a vosaltres què representa fer música?
ML: Invertint-hi tant temps, diners i il·lusió deu representar més del que ens pensem... no és només un hobbie!
Segons Pol Barbé, "Sant Cugat és una ciutat amb molts músics i de molt bon nivell, si se'ns segueix maltractant com en els últims 15 anys això desapareixerà i seria una gran pena... Si algú es pregunta perquè la música anglesa triomfa arreu del món que es passegi per Londres i pràcticament no veurà ni un pub sense música en directe. La música no és només oci, és cultura!"