Jaume Pla: "A partir d’aquest premi, no penso retirar-me ni morir-me"

L’actor santcugatenc Jaume Pla ha estat escollit com a Premi Extraordinari a Tota la Trajectòria, un premi que cada any decideix personalment l’alcaldessa, Mercè Conesa, i que s’atorga a un santcugatenc que té una gran trajectòria en el seu àmbit professional.

Quan s’adona que vol ser actor?

Des de molt jove, tot i que a la meva família no hi ha tradició d’actors. Jo vaig anar a viure a Rubí amb els meus pares quan es van retirar, allà hi havia molta activitat teatral i em va venir de gust fer teatre. Hi havia tres grups de teatre i vaig començar a treballar amb un que feia obres internacionals traduïdes al català. Em vaig aficionar molt, però ja vaig veure que no podria viure mai del teatre. També em vaig inscriure a l’Institut del Teatre, tot i que només vaig fer un any i mig perquè havia de treballar, més tard em vaig apuntar en un altre lloc que em permetia treballar per aprendre a recitar. El teatre m’ha vingut ja de jove. 

Quan s’hi dedica professionalment?

Quan em vaig casar i l’any 1955 vam anar a viure a Barcelona. Tenia una feina de representant. Allà vaig veure una entitat que es deia Agrupació Dramàtica de Barcelona i vaig pensar que m’agradaria ser-hi, i em van admetre; a partir d’aquí vaig començar com a professional.

Amb quina obra es queda de totes les que ha interpretat a Sant Cugat?

Vaig rebre una trucada de la Dolors Vilarasau, que em coneixia molt poc. I em va dir que hi havia una obra que es deia Pedra i sang i que s’havia de fer al Monestir i que volia que jo fos el protagonista. Vaig trobar l’obra esplèndida. Em va agradar molt i li agraeixo a la Dolors; i me’n recordo que quan assajàvem a la Sala Capitular a la nit i pensava que per poder fer això en aquest marc tan extraordinari hauríem de pagar. I el Berlanga em va dir que no donés idees a l’Ajuntament, entre rialles. També he vingut a Sant Cugat a actuar amb companyies de Barcelona.

Doncs amb tota aquesta trajectòria, li estranya que li hagin donat el premi extraordinari? El va sorprendre?

Sí, molt. No m’ho pensava, acabava de fer Abans que pugi el teló; van venir les alcaldesses de Sant Cugat i Rubí, tot va ser molt bonic i autèntic i vaig pensar “això és la màxima satisfacció”. I quan la Mercè Conesa em va trucar per comunicar-me el tema del premi em va fer moltíssima il·lusió. Tot i això, a partir d’aquest premi no penso retirar-me ni morir-me, al contrari, l’etapa següent serà viure en una Catalunya lliure, on Sant Cugat culturalment hi tindrà un paper important. 

Sant Cugat és una ciutat important en l’àmbit cultural?

Diuen que sí, que és la segona ciutat més important de Catalunya, després de Barcelona. 

Per què creu que li han donat el premi?

Suposo que perquè sóc l’actor en actiu més gran de Catalunya i per haver fet tot el que he fet i no haver-me volgut retirar mai.