Jordi Magrià: el bolígraf de la República

Diuen que una imatge val més que mil paraules, però si tenim en compte les mans de Jordi Magrià, aquest número es queda curt. Nascut a Barcelona, i resident a Sant Cugat des del 2006, Jordi Magrià és un exemple d'honestedat i simpatia que expressa amb els seus dibuixos tot allò que el colpeja i el fa trontollar. Si bé era conegut a les esferes del disseny i la il·lustració comercials de Catalunya, el seu salt al gran públic es dóna en realitzar uns retrats amb bolígraf d'alguns dels polítics més rellevants de la República catalana, fa uns mesos, per ajudar a les famílies dels presos polítics.

La seva tasca com a il·lustrador i dissenyador es remunta a tot un referent de la infància dels anys 80, ja que l'empresa familiar era, ni més ni menys, la coneguda firma de joguines Airgam, creadora dels mítics airgamboys. "Jo compaginava la feina familiar, que era l'empresa Airgam, de la que el meu pare i tiet n'eren els fundadors, amb l'estudi. I allà vaig aprendre a saber utilitzar l'aerògraf", admet. Va començar a estudiar disseny industrial, però durant la carrera, ja es va adonar que la seva vocació tendia cap al dibuix. Explica que "feia tots els dibuixos amb aerògraf i una professora em va dir: "tu t'estàs equivocant, tu hauries de ser il·lustrador, perquè t'ho pagaran bé", i així va ser com va decidir encaminar-se cap a la il·lustració.

Durant molt de temps, Magrià dedicava el seu talent per una gran varietat d'empreses d'alimentació, "treballant per cases de publicitat i disseny per a Nestlé, Schweppes, Phoskitos, Colacao...". L'experiència de treballar amb etiquetes i envasos que es trobava (i encara es troba) a les prestatgeries dels supermercats "fa molta gràcia, perquè a més sé que al cap d'un temps aquests envasos ja no hi seran. T'omple de molta satisfacció. No deixes un llegat, perquè això desapareixerà, però has contribuït a alguna cosa", diu. A més, vivint ja a Sant Cugat, "vaig començar també amb la feina de web" cosa que el va posar en contacte amb el Futbol Sala Sant Cugat: "em van trucar perquè els hi arreglés la web. I així ho vaig fer. Després em van dir que em volien incorporar dins la directiva, i vaig acceptar tot i que no em pagaven", comenta, parlant d'una relació que va durar fins a l'any passat.

Llavors, amb l'arribada de la crisi econòmica la cosa canvia. Abans d'ella, la majoria dels que es dedicaven a la branca del disseny no eren tan dependents de l'ordinador, i quan Magrià començava a treballar com a freelance, encara menys. "Jo em vaig comprar un dels primers ordinadors Apple" apunta, i diu que el disseny digital "no el tocava ningú. Llavors em venia molta feina". Però, des d'aleshores, hi ha hagut un canvi molt gran: "ara tothom té un ordinador, tothom sap fer servir el Photoshop, i fins i tot els nanos saben fer-te una foto, li posen quatre filtres predeterminats del mòbil...", explica, i diu que la feina va començar a ser difícil.

"Estava a punt d'entrar en depresió i vaig posar-me a fer dibuixos a mà per passar el temps"

La manca d'opcions laborals va arribar al punt d'afectar a la salut emocional del dissenyador, que "ja estava entrant en una depressió i vaig decidir posar-me a fer dibuixos a mà per passar el temps. Em distreia i almenys el cap no estava per altres temes" indica. I va ser precisament el dia 1 d'octubre quan aquell afany pel dibuix va derivar-se cap a la política: "el primer dibuix que vaig fer va ser el del President Puigdemont, que el vaig fer a l'Escola Catalunya de Mira-Sol. Vaig anar a fer guàrdia a la tarda esperant que portessin les urnes del dia 1 d'octubre. Em vaig estar fent el dibuix a l'escola, i l'endemà el vaig acabar".

A partir d'aquí, amb l'empresonament dels presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, la cosa va anar derivant com una forma de suport a les famílies dels presos polítics. "Vaig fer primer el Jordi Cuixart" explica, "que era fàcil de fer arribar a la seva família, perquè vaig anar a Òmnium i els hi vaig lliurar. Es tractava d'una manera de dir: el poble segueix pensant en vosaltres, estem amb vosaltres". Després va dibuixar a Jordi Sànchez i Joaquim Forn, però com no sabia on lliurar el retrat d'aquest últim, "Vaig fer una crida a Twitter: "Algú coneix la manera de fer-li arribar al Joaquim Forn el dibuix?". Vaig etiquetar a l'alcaldessa. I aquí va ser quan la gent va començar a retuitejar, a respondre'm...".

De la nit al dia, en Jordi Magrià va trobar-se immers en un "boom" que no s'esperava de cap manera. "Mai vaig pensar que la cosa es dispararia d'aquesta manera: vaig ser tendència a Barcelona! És una cosa que dius -riu Magrià-: és al·lucinant! El primer dia vaig estar quatre hores donant les gràcies i contestant, però al final vaig haver de deixar-ho". En part, explica que aquesta fama ve per treballar amb el bolígraf: "m'agrada la qualitat que dóna. El problema del boli és que no pots esborrar, si t'equivoques ho has de repetir, i jo crec que la gent ho valora".

Ara, gràcies a aquest impuls, Magrià ha emprès diversos projectes amb plataformes de l'àmbit independentista, com el col·lectiu 'Us volem a casa', i l'organització d'una exposició al Fossar de les Moreres. No obstant això, les obres ja no inclouran personalitats polítiques sinó que volen treballar "amb personalitats diferents o de conceptes relacionats amb la república, com uns castellers o unes mans aguantant. Símbols, al final". Tot i que encara no hi ha data, el dibuixant indica que l'exposició es farà pels voltants de Sant Joan.