En l’any en què es commemora el 75è aniversari de l’afusellament del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, l’historiador santcugatenc Josep M. Figueres continua reivindicant-ne la seva figura. Ho fa publicant el seu cinquè llibre recollint les investigacions que ha fet sobre l’únic president democràticament escollit que va morir afusellat pel feixisme.
Lluís Companys. De la revolució social al nacionalisme és el títol del llibre que sortirà a la venda la setmana vinent i en el qual Figueres presenta el conjunt d’estudis que ha fet sobre aspectes poc coneguts de Companys. Entre d’altres documents, el llibre recull un estudi sobre els processos judicials que va tenir per la seva activitat periodística. Igualment, recull comentaris sobre el procés del Tribunal de Repressió de la Maçoneria i, com a gran novetat, les notes de seguiment policial que va tenir com a diputat.
A més, al llibre es recullen les visites que va fer a Sant Cugat, un treball que Figueres va publicar a la revista Gausac, i també la sentència peritada “en una versió, crec, ja definitiva, perquè la sentència era manuscrita, i amb l’ajuda de dos catedràtics de paleografia, es presenta la transcripció literal, peritada, certificada de la sentència”, matisa Figueres.
“En aquest llibre es presenta un Companys que té molts aspectes de repressió, perquè només s’ha estudiat de Companys el Consell de Guerra, però té dos processos més, un del Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques, i un altre del Tribunal Especial de Repressió de la Massoneria i el Comunisme”, explica Figueres.
Un fet que demostra, per a Figueres que “ell pateix i encarna el que és la repressió del franquisme sobre aquelles persones que tot i ser democràticament elegides, en aquest cas pel Parlament de Catalunya, van haver de patir, pel seu càrrec, una venjança del franquisme, que no es va conformar en la inhabilitació, sinó que va arribar, en un cas insòlit a tota l’Europa occidental, civilitzada i democràtica, a l’extermini i l’afusellament”.
Divuit anys estudiant Companys
Josep Maria Figueres explica que va començar a estudiar Lluís Companys per atzar. “El 1997 jo estudiava la repressió a periodistes, i vaig demanar l’accés a les causes, els consells de guerra de periodistes, i en autoritzar-me l’autoritat militar l’accés a la causa de Lluís Companys vaig estudiar-la i publicar-la el mateix 1997”.
Aquest és el primer contacte que va tenir amb la figura de l’expresident. “Posteriorment vaig veure que la figura de Companys no era coneguda, i vaig fer una antologia amb textos seus de tota la seva trajectòria. Més tard vaig treballar les intervencions parlamentàries contra la Guerra del Marroc, a Lluís Companys, diputat per Sabadell (2003) i a favor de la Unió de Rabassaires.
I, posteriorment, va arribar el quart d’aquesta mateixa temàtica. “Contra la guerra va ser una petició de l’Institut Català Internacional de la Pau i està centrat en els seus escrits, articles i intervencions parlamentàries contra la guerra del Marroc”, detalla.
Després de publicar Lluís Companys. De la revolució social al nacionalisme (editorial Base), Figueres publicarà un sisè llibre parlant de Lluís Companys. “És un llibre que tinc molt enllestit, però encara falten aspectes puntuals a treballar. Són els discursos i escrits de guerra, recollint pràcticament tots els seus escrits i discursos durant la Guerra Civil i altres documents, com declaracions, etc., que ja tinc localitzats i estudiats, però estic buscant una fotografia de cadascun d’ells, la projecció internacional...”, explica.
Una figura desconeguda
Aquest dijous, 15 d’octubre, es compleixen 75 anys de l’assassinat de Lluís Companys. Tres quarts de segle després, la seva figura continua sent desconeguda en molts aspecte. “Ara comença a ser conegut, després de 50 llibres, pel·lícules, documentals... Però ja hi havia biografies, en vida seva, i per tant ja era una persona que tenia significació en la vida política espanyola, no només catalana”, apunta Figueres.
“Comença a ser coneguda la seva figura, però hi ha etapes de la seva vida sobre les quals no s’ha investigat, i esperem que aquest aniversari serveixi per encoratjar la recerca d’aspectes poc coneguts de la seva vida”, conclou.
Amb tot, són nombroses les jornades en què s’estudia la figura de qui va ser el president de la Generalitat. El dia 7 d’octubre, sense anar més lluny, l’Institut d’Estudis Catalans va acollir una jornada monogràfica sobre Companys en què es va fer una taula rodona on “es va constatar, per part dels ponents, la necessitat d’anul·lar el sumari seu, i també de tots els altres afectats. Perquè l’Estat espanyol té una política d’amnèsia. És a dir, s’ha amnistiat els botxins, però no s’ha amnistiat les víctimes. Els familiars de les víctimes encara pateixen, des de recuperar les restes dels enterrats, fins a la ignomínia de patir una condemna judicial injusta d’una persona que és absolutament innocent d’aquestes falses acusacions per les quals va ser condemnat”, sentencia