La màgia del cant líric vista amb els ulls de la santcugatenca Anna Campmany

Anna Campmany és una jove santcugatenca, de 23 anys, que va iniciar-se en el camp de la música quan en tenia 6. Ho va fer a la coral de l'escola Avenç on, de seguida, la van animar a ingressar al Cor Infantil Sant Cugat. "És allí on vaig descobrir que m'agradava cantar, amb Elisenda Carrasco", afirma.

Amb 10 anys va participar d'una producció del Liceu, després d'unes audicions a les quals va accedir com a membre del Cor Infantil. "Vaig descobrir el món de l'òpera, i vaig saber que volia dedicar-me a això", reconeix Campmany. "Vaig entrar a casa dient-li a la mare que volia cantar òpera", explica, perquè "vaig descobrir que tenia una màgia molt especial. Hi ha un moment als 8 anys que deixes de creure en la màgia, i jo als deu vaig tornar-hi a creure; vaig veure que estava allí, en l'òpera. Era feliç a l'escenari".

Als seus 23 anys, Campmany ha estat escollida per cantar al Cor Jove Mundial (World Youth Choir), amb el qual farà una gira aquest estiu per Hongria, Eslovènia, Sèrbia, Croàcia i Bòsnia i Hercegovina. "Es fan audicions nacionals, al mes de febrer, m'hi vaig presentar i vaig passar. Unes audicions que són enregistrades i enviades al jurat internacional. Fa cosa d'un mes vaig rebre un correu dels organitzadors dient que havia estat acceptada", relata.

A la final internacional hi aspiraven uns 200 joves de més de 60 països. La santcugatenca és un dels 55 membres del cor en aquesta edició, provinents de 33 països diferents, i dels quals ella n'és l'única catalana.

Una oportunitat que valora com a molt positiva. "Estic molt il·lusionada, molt contenta. A mi m'agrada molt viatjar i penso que serà una experiència molt enriquidora, tant en l'àmbit humà com artístic. Serà un intercanvi cultural molt important; amb una oportunitat de conèixer gent de tot el món i que em coneguin a mi", descriu.

"El meu somni és ser una bona cantant, viatjar molt, i poder-me dedicar a això, que no és tan fàcil", aclareix. Mentrestant, es va preparant. Ha estudiat el Grau Superior de cant al Liceu, i el postgrau en cant líric. Ara, l'any vinent, es traslladarà al conservatori Hochschule für Musik Basel on estudiarà un màster en cant líric.

Pel que fa a la seva trajectòria professional, la santcugatenca ha fet òperes a Catalunya, en teatres com el Liceu, l'Auditori de Cornellà o l'Auditori de Sant Cugat. El més recent ha estat el paper de Mabel (protagonista femenina) a l'opereta The Pirates of Penzance de Gilbert i Sullivan adaptada pel Teatre del Sol de Sabadell. Tot i que ara no està en cap projecte operístic, afirma tenir ganes de tornar-hi. "Últimament, he estat fent concerts de lied, com per exemple al Fringe Festival de Torroella de Montgrí o a l'Ateneu Barcelonès, i també gravant un parell de Cds", repassa.

I és que l'òpera és la seva passió. Per cantar ha deixat de banda altres camins que li hagués agradat seguir. "De vegades em sap greu no tenir temps per estudiar altres coses, i de vegades penso que aprofitaria una altra vida per provar de fer un altre camí, a veure que tal. Però estic contenta d'haver fet això". Entre altres alternatives, triaria la composició o el dibuix.

Amb tot, seguir el camí del cant li ha suposat un esforç i una dedicació que té la seva recompensa en el que li aporta pujar a l'escenari. "Sóc feliç a sobre l'escenari. M'aporta molta felicitat, molta màgia, i molta il·lusió també", apunta, remarcant que "l'escenari et dona un feeling amb la gent amb qui cantes i el públic, que fa que tot prengui sentit. És una màgia que compensa l'esforç".

Entre les seves referències hi figuren les cantants d'òpera Natalie Dessay, Diana Damrau, i Anna Netrebko. "Tenen alguna cosa que, quan les veus, no penses en què fan; et quedes captivat i et preguntes com pot ser. Simplement gaudeixes del que fan", explica.

Als seus 23 anys, i amb un futur prometedor al davant, Campmany no dubta en recomanar als més joves que segueixen el seu somni. "Els diria que, sobretot, no s'escoltin a la gent. Que segueixin la seva idea. Si es volen dedicar a això, que hi vagin i que lluitin per això, perquè tot és possible". En aquest sentit, afirma que "durant la seva vida, segur que molta gent els diran que això s'ho prenguin com un hobbie, perquè la societat s'ho pren com una professió que no serveix per res, però no és un hobbie. És una cosa que crec que hem d'aspirar al màxim, s'ha de ser ambició i tenir sempre un pla b per si no surt com ha de sortir, perquè hi ha molta competència, i és un món difícil. Però hi ha moltes sortides".

I sobretot, el més important, "com en totes les carreres, treballar. Treballar molt. I tenir paciència, ja que moltes vegades s'ha d'estudiar fort sense esperar resultats immediats".