Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Televisió de Catalunya estrena aquest divendres, 31 de març, La llum d'Elna, una pel·lícula rodada a Sant Cugat i Valldoreix, a més de a Calonge, l'Estartit i Estana. Una pel·lícula per a televisió escrita per Margarita Melgar i dirigida per Sílvia Quer, que es podrà veure a TV3 a les 21.55 hores.
La llum d'Elna és una producció de Distinto Films en coproducció amb TV3, Bohemian Films, Producciones Cibeles, Radio Télévision Suisse i Televisión Española, amb la col·laboració de l'Institut Català de les Empreses Culturals, Media Suisse i Cinéforom.
El repartiment l'encapçala Noémie Schmidt, i l'acompanya Nausicaa Bonnin i Natalia de Molina. Completen el repartiment Nora Navas, Blanca Romero, Pere Ponce, Isak Férriz, Pep Anton Muñoz i les actrius internacionals Marie Fontannaz, Stephanie Schneider i Marie-Christine Friedrich.
Basada en fets reals, la pel·lícula narra la proesa d'Elisabeth Eidenbenz, fundadora de la Maternitat d'Elna, que juntament amb les seves col·laboradores va tornar la dignitat a les dones embarassades dels camps d'internament d'Argelers i Ribesaltes de la França de Vichy. La maternitat va acollir centenars de dones i va salvar així 597 nadons d'una mort segura.
L'any 1942, quan les autoritats de Vichy decideixen tancar la Maternitat d'Elna, la seva jove directora Elisabeth Eidenbenz i la seva col·laboradora Victòria, exiliada catalana a qui va rescatar del camp d'Argelers, estaran disposades a sacrificar-ho tot per salvar la maternitat, excepte els seus ideals.
El film és un homenatge a l'Elisabeth, una heroïna pacifista que en temps històrics convulsos aconsegueix crear un oasi de llum i esperança. Alhora, la pel·lícula convida a reflexionar sobre una de les qüestions que més afecta l'Europa actual: la crisi dels refugiats.
La Maternitat d'Elna va ser una institució humanitària dedicada a ajudar dones, sobretot exiliades. Situada al Rosselló (Catalunya Nord), va ser fundada el novembre del 1939 per la suïssa Elisabeth Eidenbenz. Hi van néixer uns 600 nens, fills de refugiades de la Guerra Civil Espanyola que estaven internades en els camps propers a Elna
