La pintura de Tharrats, a l'Espai Lluís Ribas

Joan-Josep Tharrats i Vidal (1918-2001) és el protagonista de la darrera exposició que es podrà visitar a l'Espai Lluís Ribas fins el 23 de març. En total es poden veure disset peces d'aquest pintor gironí que és també fill del poeta Josep Tharrats i Vilà. L'exposició compta amb obres de diferents estils i d'èpoques diferents de la seva vida. Joan Perucho va fer, al 1961, una descripció molt precisa de la seva obra: "La seva pintura és fastuosa i violenta, té un sentit còsmic de l’acció, s’aixeca amb explosions de llums i d’ombres i es submergeix en el moviment inicial del caos".

L'artista Lluís Ribas detalla que Tharrats, a qui va tenir l'honor de conèixer-lo, "va ser un home que feia les coses molt en sèrio, que difrutava però que creia en el que estava fent. És un home que hauria d'estar en un nivell molt més alt del que està". En aquest sentit, assenyala Ribas, "el fet de sortir d'un grup on estava el Tàpies el va eclipsar, i jo crec que injustament. És un artista que aquest país l'hauria de fer un reconeixement molt més important del que se li ha fet".

Qui va ser Tharrats
Joan-Josep Tharrats va passar la seva infància a França fins que el 1935 es va traslladar a Barcelona, on va estudiar a l'Escola Massana. Durant la Guerra Civil la seva obra va patir una aturada fins el 1942. Representa molt bé l'Escola Catalana de la postguerra. Pintor i gravador, el 1948 va participar al costat de Tàpies i Cuixart, entre d'altres, en la fundació de la revista i el grup del mateix nom Dau al Set. Les seves primeres pintures s'inscriuen dins dels estils postimpressionistes i abstractes amb influències de Kandinsky i Mondrian, però va acabar evolucionant cap a l'abstracció surrealista. Va tenir una versió pròpia de les tècniques d'estampació (maculatures) que li van permetre aconseguir creacions fantasioses. També va fer cartells, va il·lustrar llibres i va fer murals, vitralls, mosaics, joies i fins i tot escenografies d'òpera.