Coincidint amb la celebració del Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat del 19 al 26 d'octubre, i amb activitats complementàries que s'estenen fins a finals d'any, coneixem què en pensen de la poesia, i com la viuen, alguns dels poetes santcugatencs.
Lluís Calvo
El 2013 publicava Llegat rebel, i a principis del 2015 apareixerà Selvàtica. Lluís Calvo és un dels poetes més actius de la nostra ciutat, havent publicat una vintena de llibres de poesia. Amb tot, apunta que “la poesia va a la recerca d’allò indefinible, de l’incògnit, del llenguatge particular que sovint es relliga amb la realitat d’altres viures i amb l’aspiració de fregar l’existència total. Qualsevol intent de definir-la sempre fracassarà”.
A més dels llibres, Calvo compta amb diversos webs operatius en què la poesia hi és molt present. “Qui vulgui accedir-hi té innombrables vies per fer-ho. Una de les seves gràcies, justament, és el caràcter subterrani. És una qüestió de voluntat, d’estil de vida”, explica.
Festival obert
“Crec que s’ha de partir sempre d’una visió àmplia i diversa, que tingui en compte totes les veus i tots els registres. Hi ha festivals que cauen en el sectarisme, en allò tan horrorós i èticament detestable de ‘convidar els amics’. O bé es troben mancats de trajectòria, i objectius”, en diu dels festivals de poesia, tot desitjant que això no acabi passant mai amb el de Sant Cugat.
Lluís Calvo
El 2013 publicava Llegat rebel, i a principis del 2015 apareixerà Selvàtica. Lluís Calvo és un dels poetes més actius de la nostra ciutat, havent publicat una vintena de llibres de poesia. Amb tot, apunta que “la poesia va a la recerca d’allò indefinible, de l’incògnit, del llenguatge particular que sovint es relliga amb la realitat d’altres viures i amb l’aspiració de fregar l’existència total. Qualsevol intent de definir-la sempre fracassarà”.
A més dels llibres, Calvo compta amb diversos webs operatius en què la poesia hi és molt present. “Qui vulgui accedir-hi té innombrables vies per fer-ho. Una de les seves gràcies, justament, és el caràcter subterrani. És una qüestió de voluntat, d’estil de vida”, explica.
Festival obert
“Crec que s’ha de partir sempre d’una visió àmplia i diversa, que tingui en compte totes les veus i tots els registres. Hi ha festivals que cauen en el sectarisme, en allò tan horrorós i èticament detestable de ‘convidar els amics’. O bé es troben mancats de trajectòria, i objectius”, en diu dels festivals de poesia, tot desitjant que això no acabi passant mai amb el de Sant Cugat.