La proposta més intimista d'Els Pets es cuina a Sant Cugat

Els Pets arriben a Sant Cugat amb dues propostes ben diferents. La primera, aquest divendres, 2 d'octubre, amb la preestrena de la gira Els Pets Fan Cambra. Un concert en què la formació de Constantí estarà acompanyada a l'escenari per una secció de corda, i una altra de vent, per presentar d'una manera intimista algunes de les cançons menys conegudes del grup.

 

La segona proposta és de caràcter ben diferent. Serà el dissabte dia 3 en el marc del festival Petits Camaleons quan Els Pets portaran a l'escenari del Teatre-Auditori el seu format original, el més ballable, per enfrontar-se a un públic familiar.

 

Una experiència, aquesta segona, que Lluís Gavaldà, vocalista del grup, i el santcugatenc Joan-Pau Chaves al piano, ja van viure en la primera edició del festival.

 

Pel que fa a la gira Els Pets Fan Cambra, ha estat Joan-Pau Chaves l'encarregat de fer-ne els arranjaments i l'orquestració, i des del dimecres, 30 de setembre, la formació ha estat assajant a l'Aula Magna de l'Escola de Música i al Teatre-Auditori.

 

El TOT Sant Cugat els ha acompanyat i ha entrevistat Lluís Gavaldà per conèixer la proposta.

Gavaldà: “Tocarem les cançons menys conegudes, potser, però que a nosaltres ens omplen més”

Trenta anys als escenaris i ara, Els Pets Fan Cambra. Quina és la proposta?

Proposem l'antítesi del concert que fèiem aquest estiu. A l'estiu fèiem un concert molt lúdic, trepidant, de festa, i tot i que això ens omple molt, hi ha una altra vessant d'Els Pets que encara no havíem ensenyat. És la vessant més intimista, de cançó d'autor, i per això hem volgut fer-ho amb aquesta formació de cambra amb la qual tocarem les cançons menys conegudes, potser, però que a nosaltres ens omplen més.

 

Cançons poc conegudes, però que de segur hi haurà molta gent desitjant sentir-les!

Si són fan d'Els Pets les coneixeran totes, no fem cap cosa estranya! Però sí que fem cançons que potser no són tan singles, però que complementen molt bé el que fèiem abans.

 

Ja heu fet alguna experiència similar...

El més semblant que hem fet abans és un concert puntual que vam fer al Festival Estrenes de Girona, que vam fer-ho amb orquestra. I els teatres que vam fer l'última vegada no era amb orquestra, sols amb un violí, i la manera d'orquestrar és diferent. Aquí hi ha tres membres d'una secció de vent, i quatre de corda, per tant la manera de vestir les cançons és diferent.

 

I no marxen després, dissabte es queden al festival Petits Camaleons!

Hi vaig tocar el primer any, i en tinc molt bon record. A Tarragona fem un festival, el Minipop, que té la mateixa filosofia, i tota aquesta manera d'entendre la música, barrejant públic gran i petit, ens la creiem, i la defensem.

 

I que els proposen als més petits?

Una cosa més ballaruca, més d'estiu. L'orquestra la deixarem a casa.

 

És més difícil posar-se davant d'un públic “petit”?

No. Jo crec que és un tabú i un tòpic, però en realitat no és així. Si no ets d'aquelles persones puristes que necessites silencia absolut per no desconcentra-te... Nosaltres no som d'aquests, volem que la gent reaccioni de manera natural davant de la música que fem, i no ens cal que la gent estigui pendent tota l'estona del que estem fent. Creiem que la gent ha d'entendre la música i prendre-se-la igual que se la pren en una festa major. Que ara estas, ara et distreus, després tornes... La reacció del públic petit de vegades és molt visceral i és molt bonica.

 

I després de trenta anys, què us falta per fer?

Un disc en solitari (riu). Cadascun un, i els ajuntem, i traiem tres discos junts el mateix dia!