Les "matriotes" reivindiquen a Sant Cugat un "feminisme nacionalista"

El "matriotisme" ha entrat a escena a Sant Cugat en la presentació del llibre Màtria o barbàrie Trenta veus del feminisme català. Les editores  Marta Roqueta-Fernàndez, Anna Punsoda Ricart, Júlia Ojeda Caba i la santcugatenca Maria Vila, advocada i protagonista del llibre, han conversat amb la directora adjunta del TOT Sant Cugat, Àgata Guinó, sobre "matriotisme", que les autores volen introduir en el discurs de la construcció de país que està vivint Catalunya. Un moviment que posa el focus en "les matriotes", dones "feministes i nacionalistes".

La presentació ha tingut lloc a la Sala El Siglo del Mercantic amb el suport d'Amat Cultura, de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de Mercantic, Òmnium Sant Cugat i la llibreria La Salvatge Llibres.

Les dones en el centre del debat polític català

"Matriotes" és el concepte que volen introduir les tres autores que en un inici va sorgir després que Anna Punsoda Ricart, escriptora, traductora i editora, va viure una depressió postpart. En aquest context, va descobrir articles de Maria Mercè Marçal que li van fer veure com el part i la maternitat sovint són tractats de manera superficial als mitjans, desactivant el seu potencial "transformador". A partir d'aquest moment, Punsoda va començar a explorar la maternitat des d'una perspectiva política, contraposant la idea de màtria a pàtria, destacant la necessitat de centrar-se en la subsistència de la gent i la comunitat. Aquest camí va portar l'autora a escriure, juntament amb Roqueta i Punsoda, un manifest que és el precursor del llibre que s'ha presentat aquest dimarts a Sant Cugat.

El manifest Per un nacionalisme feminista es va difondre 8 de març del 2023 a diferents mitjans de comunicació i és un document que, segons Júlia Ojeda Caba, doctora en Literatura catalana i professora del Departament d'Arts i Humanitats de la UOC, parteix de la necessitat de trobar un nou discurs per articular el país després del "fracàs" del procés independentista. Segons Ojeda, les feministes tenen les idees necessàries per imaginar una Catalunya diferent.

Donar veu a dones feministes i nacionalistes

Aleshores, partint d'aquesta idea d'introduir en el discurs nacionalista i independentista a persones que no formen part del "subjecte dominant per excel·lència" (home blanc, heterosexual, etc.), les autores van voler donar veu a 30 dones d'arreu dels territoris de parla catalana, una d'elles santcugatenca, Maria Vila, advocada i present a la presentació.

Precisament, Maria Vila ha assenyalat que "el valor del llibre és aplegar dones que no renuncien a la seva ideologia i abordar-lo des del punt de vista feminista i nacionalista".  I ha destacat que el llibre ha estat el lloc ideal per aprofundir en una diversitat d’opinions i idees, tot mantenint una "certa unitat ideològica".

En aquest sentit, Anna Punsoda i Marta Roqueta ha insistit en la necessitat d'integrar diverses perspectives i d'obrir espais per al debat i per a la reflexió i l'acció feminista i Júlia Ojeda ha remarcat la necessitat d'incloure les veus de les dones en la construcció del discurs públic, especialment en el context del nacionalisme català.

L'acte també ha abordat la qüestió de la instrumentalització del feminisme, amb Ojeda assenyalant que el llibre intenta contrarestar la percepció que els debats feministes estan sent "espanyolitzats". També ha destacat que la tradició feminista catalana ha estat sempre a l'avantguarda, integrant les lluites LGTBI i defensant els drets de les dones trans.

Màtria o barbàrie. Trenta veus del feminisme català

El text recull com ser dona a Catalunya proporciona una perspectiva privilegiada de la història dels estats i del patriarcat. Partint d’aquesta premissa, trenta dones de geografies, condicions i professions diferents dels Països Catalans presenten les seves reflexions davant el col·lapse ecològic, democràtic i socioeconòmic que viu la nostra societat. Nascudes entre el 1980 i el 2000, les "matriotes" van polititzar-se entre l’esclat del Procés independentista i la quarta onada feminista, en moviments i lluites socials. Amb tot, es declaren hereves d’una llarga tradició d’artistes, intel·lectuals i activistes que han volgut conciliar el feminisme i el nacionalisme, resignificant-lo per afavorir una nova manera d’entendre la vida en comú, és a dir, una nova manera de fer política i de dialogar amb el conjunt de la societat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.