Madaula: "A 'Adossats' entendran moltes coses de les que passen"

Què ens proposa amb Adossats?

Adossats és descaradament una comèdia. En principi, pensava fer una cosa més tragicòmica, però al final ha acabat sent comèdia, amb la qual veiem una cosa que a Sant Cugat s’entendrà molt bé. Una família que viu en una casa adossada, el dia de Sant Jordi, que és quan comença a fer bon temps, el dia s’allarga... Però aquest dia de Sant Jordi, que se celebra amb família i amics, passen una sèrie de petites coses molt petites que són detonants de coses més grans. Coses que des de fora tenen molt poca importància però per dins són molt importants.

És l’autor, però també intèrpret de l’obra. Com porta aquesta doble faceta?

Malament. És per casualitat. Quan escric una obra no penso mai que hi sortiré. En aquest cas, el protagonista és Jordi Bosch i el meu paper és secundari, però la producció em van demanar que hi fos, i em vaig apuntar al carro. Però clar, això fa que jo estigui damunt de l’escenari més pendent de l’obra en general que del meu paper. No ho acabo de gaudir, la veritat. És molt bonic compartir cada nit amb els companys, i veure que hi ha una resposta tan bona a una obra que has escrit tu. És una cosa molt bona, però al mateix temps et sents molt responsable que tot surti bé cada nit.

Què n’espera del públic santcugatenc amb la seva nova visita a aquest escenari?

Ja portem moltes funcions, i ja tenim la cosa apamada... la gent s’ho passarà molt bé, aquesta és la veritat. A més a més, jo sóc de Sabadell, però visc a Sant Cugat, visc en una casa adossada, i a Sant Cugat hi ha molta gent que viu en cases adossades. Entendran moltes de les coses que passen a l’obra; moltes de les coses que passen en aquestes cases adossades. Que evidentment és molt bonic, i està molt bé, però saps de les servituds, que del veí et separa un filat, i sents tot el que diuen... Sabran molt de què estem parlant; ho reconeixeran. Els serà molt pròxima.

Com els diria que no s’ho perdin?

A mi això no m’agrada fer-ho; no m’agrada pidolar que la gent vagi al teatre. Si volen venir, que vinguin, i si no, que no vinguin. Jo l’únic que puc dir és que, tot i no saber si els agradarà més o menys, els garantim que no s’avorriran. Que és una mica el motiu pel qual jo i més gent treballem: hem de lluitar molt contra l’avorriment.

Una manera d’entendre el teatre...

Crec molt en el teatre com a entreteniment. Hi ha molta gent que creu que el teatre no ha de ser entreteniment, però jo crec que sí que ho ha de ser. I entreteniment de qualitat. Ens esforcem cada nit per donar-los un bon plat. Per donar-los plaer, perquè gaudeixin. I a més ens interessa això, fer gaudir la gent. No ens interessa en absolut lluir-nos nosaltres, ni canviar el món, ni fer missatges, ni explicar històries intenses. Volem servir-los un bon plat i que el degustin.