Mag Lari: “'Ozom' és un trencaclosques que m'ha costat de quadrar”

Què significa 'Ozom', el nom del nou espectacle?

És la transcripció fonètica “cutre” de la paraula anglesa owesome i significa lo más!, meravellós. Ara està molt de moda aquesta paraula, sobretot als Estats Units.

En aquest espectacle veurem quatre mags en un... Són tots familiars?

La història és que volíem fer un homenatge a quatre mags que han existit i el que fem és recrear el personatge real. No els imitem, simplement els fem servir de punt de partida per crear un personatge inspirat en ells. És un espectacle en què jo interpreto tots els personatges. Per tant, a part de la màgia, hi ha màgia en la caracterització súper ràpida d'un personatge a l'altre. Hi ha un canvi de vestuaris, perruques i pròtesis dentals constant.

Aquest espectacle és el més teatral de tots els que ha fet?

Sí. Els personatges estan molt ben construïts. La gent surt amb la sensació que ha vist un gran espectacle de màgia, però on passen més coses. És un cabaret. És l'espectacle més treballat en l'aspecte dramatúrgic.

I quina és la resposta del públic?

Bona. Però per ara és l'espectacle que més m'ha costat quadrar... Els primers quinze dies els vaig passar estranys en mi mateix perquè no acabava d'aconseguir que el públic sortís content com jo creia que seria. La gent es troba una cosa diferent de la que espera... He hagut de dosificar molt bé com donava aquesta informació al públic. Vaig observar quan el públic reia i quan no i, en aquest sentit, he potenciat els moments més fluixos. El trencaclosques estava fet, però les peces no estaven ben ubicades.

Li queda algun tipus de públic per conquistar?

Crec que sóc un mag de Catalunya que ja fa uns quants anys que treballa i el públic ja me l'he guanyat amb diferents coses que he fet en diversos programes de televisió, tinc un target de públic molt ampli.

I quin és el teatre que té pendent?

Madrid és l'assignatura pendent. He fet màgia, però no com aquí, que em coneix tothom.

L'humor també és una part dels seus espectacles, però els públics són diferents...

Tinc experiència de treballar per tot Espanya, sempre faig una feina prèvia d'adaptació de l'espectacle. I et diré que a Madrid quasi funciona millor que aquí perquè el caràcter català és dur. I a Madrid, tot i que em coneixen menys, de vegades la seva reacció és millor. El públic català espera veure què fas per decidir si t'aplaudirà o no.

I el públic de Sant Cugat? Aquí el coneixen molt!

No és perquè m'ho preguntis... però després de Barcelona, el millor públic que tinc és el de Sant Cugat. A més, el Teatre-Auditori de Sant Cugat m'ha donat ales d'ençà que vaig començar, ha confiat en mi des de l'inici, i això ha fet possible que em faci un públic a Sant Cugat. El Teatre-Auditori de Sant Cugat és la meva segona casa, i no és per fer la pilota a Sant Cugat ni molt menys, eh!

És fàcil triar les seves 'víctimes' entre el públic?

Amb això sóc molt bo! Només donant un cop d'ull ja sé qui funcionarà i qui no. Tot i que de vegades m'estresso una mica perquè he de treure ràpidament diverses persones de perfils molt diferents i sovint costa, però ens en sortim.

Algú se li ha volgut passar de llest a l'escenari?

Sí, passa sovint perquè el meu mètode no és infal·lible. Normalment el que passa és algú que es vol fer el graciós i no toca. I és una situació estranya perquè també fa lleig que li talli les ales...

La màgia passa per un bon moment?

La màgia no es pot dir que està de moda perquè mentre siguem només dos a Catalunya els que fem espectacles... Així com espectacles de dansa sempre n'hi ha de programats, en màgia hi ha l'Antonio Díaz i jo. Altra cosa és que funcioni perquè la màgia agrada de sempre.

Quin projecte li bull al cap?

El projecte més immediat que tinc és obrir a Barcelona el museu dedicat a la figura de Michael Jackson. M'agradaria que això fos una realitat aquest 2016, però encara no està concretat.